Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
Ràdio Associació de Catalunya
Ràdio i televisió
Entitats culturals i cíviques
Emissora radiofònica fundada a Barcelona el 23 de desembre de 1929, amb el distintiu EAJ-15.
La seva creació fou una resposta a l’absorció de Ràdio Barcelona per Unión Radio de Madrid, afavorida per la Dictadura de Primo de Rivera Ràdio Associació, presidida per Jaume Rosquelles des del 1931, esdevingué molt popular i el 1933 inaugurà el seu nou local a la Rambla dels Estudis de Barcelona El 1934 organitzà les festes commemoratives del desè aniversari de la radiodifusió catalana el 1924 havia estat fundada a Barcelona l’Associació Nacional de Radiodifusió Formà una cadena radiofònica integrada per Ràdio Girona, Ràdio Lleida i Ràdio Tarragona Entre les transmissions…
Lluís Fullana i Mira
Història
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic, erudit i religiós.
Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El mateix 1915 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i…
Artur Perucho i Badia
Literatura catalana
Política
Periodisme
Cinematografia
Escriptor, periodista i polític.
Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil…
, ,
la Dictablanda
Història
Nom humorístic amb el qual fou conegut el règim de transició presidit pel general Dámaso Berenguer (28 gener 1930 — 14 febrer 1931), que substituí la Dictadura de Primo de Rivera, de la qual atenuà algunes disposicions repressives.
Hom l’aplica també al govern presidit per l’almirall Juan BAznar, que preparà les eleccions del 12 d’abril de 1931
Xile

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, situat a l’extrem sud-occidental del continent americà, limitat al N pel Perú, a l’E per Bolívia i l’Argentina, al S pels oceans Atlàntic i Pacífic i a l’W pel Pacífic. La capital és Santiago.
La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…
Luiz Inácio da Silva

Luiz Inácio da Silva
© Marcello Casal Jr/ABr
Política
Polític brasiler, conegut per Luiz Inácio Lula da Silva.
El 1956 la seva família emigrà a São Paulo, on fou obrer metallúrgic Des del 1969 ocupà càrrecs en el sindicat metallúrgic de São Bernardo do Campo, organització propera a la dictadura brasilera Des de la presidència del sindicat 1975, participà en un nou moviment sindical independent que el 1980 culminà en la fundació del Partido dos Trabalhadores PT, del qual fou el principal dirigent fins l’any 1994, i pel qual fou diputat des del 1986 i candidat a la presidència de la República els anys 1988, 1994 i 1998 En les eleccions presidencials del 2002 encapçalà una candidatura…
Rafael Calvo i Serer
Historiografia catalana
Assagista, filòsof i polític.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València l’any 1940 El 1944 fundà la revista Arbor , òrgan del Consell Superior d’Investigacions Científiques, la qual dirigí 1951-53 Fou catedràtic d’història moderna de la UV i d’història de la filosofia espanyola i filosofia de la història de la Universidad Complutense de Madrid Dirigí la secció de publicacions del pensament actual de l’editorial Rialp Fou delegat del Ministeri d’Afers Estrangers per a les relacions culturals amb l’Europa Occidental Persona de gran prestigi intellectual, fou membre de l’Opus Dei i opositor al general…
L’ombra de l’eunuc
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Cabré publicada l’any 1996.
La novella presenta, a partir del repàs biogràfic que el protagonista —Miquel Gensana— fa de la seva vida, la crònica històrica d’una generació —la del mateix autor— marcada per la repressió de la dictadura franquista i per la vida clandestina de la militància política activa En el transcurs d’un sopar que té lloc en un restaurant de Feixes, Júlia, amiga de Miquel Gensana, li demana informació sobre Josep M Bolós, company de joventut del protagonista, per tal d’escriure un article d’homenatge a l’amic mort Els records comuns que el protagonista anirà desgranant i l’emplaçament…
Plany en la mort d’Enric Ribera. Assaig simfònic de documentació biogràfica
Literatura catalana
Obra de teatre de Rodolf Sirera, publicada el 1974.
Desenvolupament enciclopèdic Planteja el compromís de l’artista amb la societat i la cultura a què pertany La biografia íntima i pública del primer actor Enric Ribera, personatge de ficció, serveix per a exposar les contradiccionsde la història moderna del País Valencià Comença amb un documental cinematogràfic sobre la mort d’Enric Ribera, i, després d’una obertura expositiva, continua amb els moviments clàssics d’una simfonia que evoquen la biografia d’Enric Ribera des de la infantesa fins a la mort L’epíleg completa el documental del preludi amb la crònica de lventerrament de l’actor Com un…
Orfeó Lleidatà
Música
Entitat coral catalana.
Es fundà el 1902 seguint el model de l’Orfeó Català de Barcelona Fou presidit per Antoni Agelet i Romeu, i dirigit per Francesc Xavier Gelambí i Dalmau El 1915 es fusionà amb la societat coral La Violeta, i passà a denominar-se Orfeó Lleidatà La Violeta Les circumstàncies històriques no afavoriren l’activitat de molts orfeons i l’Orfeó Lleidatà passà moments molt difícils durant la Dictadura militar de Primo de Rivera, durant la República i amb la Guerra Civil, fins a la seva pràctica desaparició el 1938 amb la mort del seu director Antoni Virgili i Piñol L’entitat es reorganitzà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina