Resultats de la cerca

S’inicià com a collaborador a la revista Stadium 1915-17 Exercí de president del consell d’administració i de director gerent del diari Mundo Deportivo , heretat del seu pare el 1921 Restà vinculat a aquest diari fins el 1936 i novament després de la Guerra Civil com a redactor en cap 1939-67, sotsdirector 1960-67 i director 1967-76 Rebé la medalla del mèrit del treball 1974 i el premi Forjador de la Jean Bouin, a títol pòstum 1985 El 1979 s’instaurà el Trofeu Ricard Grau Escoda de ciclisme

Fou el primer president de la Federació Catalana de Futbol, fundada el 1900 amb el nom Asociación de Clubs de Football de Barcelona Durant el seu mandat 1900-04 es creà la primera competició oficial, la Copa Macaya 1901, i es configuraren els estatuts de l’associació Fou president d’honor de l’Hispània Athletic Club i promotor de la fundació del Futbol Club Badalona el 1903 D’altra banda, el 1893 havia començat la seva tasca docent com a mestre d’esgrima al gimnàs Médico de Barcelona Entre el 1897 i el 1898 obrí la sala Alesson, on es formaren alguns dels millors tiradors d’esgrima com…

Deixeble de M Crusafont i M De Renzi, es llicencià en ciències geològiques per la Universitat de Barcelona el 1971 i es doctorà el 1976 Professor de geologia de la Universitat de Barcelona des del 1972, n'és catedràtic de paleontologia del 1986 ençà És especialista en l’estudi dels molluscs del Neogen fins l’actualitat, i també en els fenòmens de bioerosió fòssils i actuals L’any 1978 fundà el grup de treball Paleontologia del Neogen, de la Universitat de Barcelona Des del 1987 és cap d’estudis de l’ensenyament de geologia de la Universitat de Barcelona Fou vicepresident del Regional…

Fill de Joan Maragall Estudià dret i filosofia i lletres Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia 1938 i directiu de diverses entitats President de l’Orfeó Català, acadèmic de Sant Jordi 1968 i de Bones Lletres 1971, corresponent de l’Academia de San…

Besnet d’un dels fundadors del Banc de Sabadell  el 1881, Joan Baptista Corominas i Pla , es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona Molt vinculat també pels lligams familiars al sector tèxtil del Vallès Occidental, la seva actuació com a representant del Gremi de Fabricants , patronal associada a Foment del Treball, fou essencial per a negociar amb les autoritats franquistes les indemnitzacions que permeteren a la indústria de la comarca refer-se de les riuades del 1962 L’any 1969 s’incorporà al consell d’administració del Banc de Sabadell, i el 1976 en fou elegit president…

Catedràtic de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona 1992, de la qual és membre de l’Aula Carles Riba Ha fet estudis sobre el món grec arcaic Píndar , Arquíloc , Homer , tragèdia Eurípides i sobre temes de tradició clàssica a Catalunya Ha publicat Lectura de Píndar 1977 i Introducció a la Ilíada Homer, entre la història i la llegenda 2008, premi Nacional de Cultura 2009 i, amb Carles Miralles , Archilochus and the Iambic Poetry 1983 i The Poetry of Hipponax 1988 Amb Cristina Serra, és autor de traduccions d’autors grecs antics Corpus Hermeticum y Asclepio 2000,  Corinna de Tànagra…

Amb el nom d’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, fou fundada a Figueres el 1902 per un grup de viatjants de comerç Primera mutualitat de previsió social a l’Estat espanyol, el 1994 es transformà formalment en mútua d’assegurances El 1997 arribà a una aliança amb el Banc de la Petita i Mitjana Empresa Aquest any els seus actius superiors als 600 milions d’euros, i el nombre de socis superava els 300 000 L’entitat es mantingué com a primera accionista de Bankpime, després d’una important reestructuació del projecte d’integració iniciat pel principal directiu, Josep Lluís…

Fou director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1964, de la revista Actes de la recherche en sciences sociales des del 1975, president del comitè directiu de la revista europea ‘Liber’ des del 1989 i professor titular de la càtedra de sociologia al Collège de France des del 1985 En els llibres Les héritiers 1964, Les étudiants et leurs études 1964 i La reproduction Éléments pour une théorie de l’éducation 1970, fets en collaboració amb JCPasseron, tractà de la sociologia de les desigualtats socials, polítiques i pedagògiques en la situació real dels estudiants…

Inicià la seva trajectòria esportiva al Club Natació Atlètic de Barcelona i posteriorment nedà a les files del Club Natació Montjuïc 1973-76 Guanyà el Campionat d’Espanya d’hivern de 200 m lliure 1971, 400 m lliure 1973-76, 1500 m lliure 1974, 1975, 1976 i 400 m estils 1975 i el Campionat d’Espanya d’estiu de 1500 m lliure 1971, 1973-76, 400 m estils 1975, 4 × 200 m lliure 1969, 1971-74, 200 m lliure 1971, 1973 i 400 m lliure 1973, 1974, 1975 Fou campió de Catalunya en 50 ocasions i baté els rècords d’Espanya en les proves de 800 i 1500 m lliure i 4 × 200 m lliure Fou internacional amb la…

Professor de geografia a l’Escola Normal de Girona, el 1923 fou elegit diputat de la Mancomunitat Participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC i en fou nomenat delegat per Girona Fou alcalde de Girona 1931-33, diputat a corts 1931, 1933, 1936 i ministre de comunicacions del primer govern de Lerroux 1933 En 1933-34 fou primer conseller de la Generalitat de Catalunya Arrestat per la seva participació en els fets del Sis d’Octubre, fou absolt President del Consell de Treball 1938, formà part del Consell Directiu d’ERC Fou director de la Normal de la Generalitat…