Resultats de la cerca
Es mostren 2495 resultats
shake
Música
Efecte (literalment ’sacseig') produït en sacsejar un instrument de vent metall contra els llavis mentre es toca.
El resultat és semblant a un trèmolo o a un vibrato extremat, cobrint un interval sovint de fins a una 5a, i fins i tot una 8a La notació emprada per a indicar-lo és el símbol de trèmolo acompanyat de la paraula shake És un recurs emprat puntualment i que es desenvolupà amb el jazz
oleïna
Química
Oleïcultura
Triglicèrid de l’àcid oleic (glicèrid).
Forma part de la majoria de greixos i olis vegetals, constituint al voltant del 80% de l’oli d’oliva És un líquid oliós, més lleuger que l’aigua, que se solidifica a -5,5°C Hom l’obté dels olis vegetals refinats És emprada per a la preparació d’àcid oleic i com a lubrificant tèxtil
quinhidrona
Química
Complex de transferència de càrrega constituït per una molècula de p-benzoquinona i una d’hidroquinona
.
Es presenta en forma de cristalls de color verd fosc, solubles en alcohol i èter i poc solubles en l’aigua, que es fonen a 171°C Hom l’obté per oxidació de la hidroquinona amb dicromat sòdic o per la mescla de quantitats equimoleculars dels seus components És emprada fonamentalment en la preparació de l’elèctrode de quinhidrona
xirivia

Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
vaselina
Química
Material amorf, gairebé incolor, la consistència del qual varia amb la temperatura ambiental des d’una cera translúcida fins a un oli viscós, soluble en els medis apròtics i insoluble en l’aigua, que hom obté per destil·lació fraccionada del petroli.
És constituïda fonamentalment per una mescla d’hidrocarburs saturats, des de C 1 6 fins a C 2 2 És emprada principalment en farmàcia, com a vehicle per a diversos fàrmacs, i també en la preparació de greixos lubrificants, protectors de l’oxidació i repellents d’insectes, i en la indústria alimentària, com a agent antiescumejant
tetraclorobenzoquinona
Química
Sòlid cristal·lí groc, soluble en èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 290°C.
Hom l’obté a partir de diversos fenols o de la p -fenilendiamina per tractament amb clorat potàssic i àcid clorhídric És coneguda també com a cloranil i és emprada com a fungicida agrari, intermedi en la indústria de colorants, preparació d’elèctrodes per a la mesura del pH i com a agent vulcanitzant del cautxú
cloroquina
Farmàcia
Fàrmac antipalúdic, antiprotozoari i antireumàtic, del grup de les 4-aminoquinolines, emprat en el tractament de la malària i d’algunes malalties autoimmunitàries.
És una substància que forma unes pólvores blanques, és inodora, amarga, sensible a la llum i molt soluble en l’aigua, però insoluble en èter, en alcohol i en cloroform És d’origen sintètic S’utilitza, per exemple, per al tractament del lupus eritematós sistèmic i de l’artritis reumatoide, i és emprada com a antimalàric per via oral
reserpina
Farmàcia
Química
Alcaloide, el més important de la Rauwolfia serpentina
.
És un sòlid cristallí blanc, inodor i insípid, òpticament actiu α 2 ⁰ η = -117,7, soluble en alcohol calent i benzè i poc soluble en l’aigua, que es fon a 265°C Actua com a sedant i hipertensora i és emprada en psicoteràpia per al tractament de la psiconeurosi Hom l’obté comercialment de les seves fonts naturals
ruda

Llavors de ruda
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, dues o tres vegades pinnatisectes, freqüentment glauques, amb inflorescències cimoses corimbiformes, amb flors de quatre pètals grocs i generalment fimbriats, i amb fruits en càpsula lobulada apicalment.
Tenen propietats emmenagogues i abortives, entre altres Llur essència és emprada en homeopatia i en la preparació de certs medicaments La ruda de bosc o de muntanya Rmontana , de fulles amb folíols linears i de flors amb pètals, enters o denticulats, es fa en matolls i rosts secs, a la regió mediterrània occidental Ruda Ruta angustifolia © Fototecacat
escriptura demòtica
Escriptura i paleografia
Forma simplificada de l’antiga escriptura egípcia hieràtica.
Correspon a la fase de la llengua egípcia que va des dels volts del 700 aC fins a la fi de l’imperi Romà És una escriptura cursiva i abundant en lligadures que esquematitza el traç dels grups hieràtics Era emprada en els documents de la vida corrent contractes, cartes, etc Fou substituïda per l’escriptura copta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina