Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
Museu Arqueològic i d’Història d’Elx

Aspecte exterior del Museu Arqueològic i d’Història d’Elx
© Ajuntament d’Elx
Museu
Museologia
Centre museístic inaugurat el 2006 al palau d’Altamira, també conegut com l’alcàsser de la Senyoria, a Elx (Baix Vinalopó).
Concentra part del patrimoni prehistòric i històric de la ciutat, amb importants colleccions neolítiques, iberes, romanes, visigodes i musulmanes Equipat amb moderns sistemes audiovisuals i interactius, exposa prop d’un miler d’objectes del patrimoni illicità Fou creat a partir d’una profunda transformació de l’antic Museu Arqueològic Municipal, que durant més de quaranta anys s’havia dedicat a promoure la conservació, la investigació i la difusió de l’arqueologia de la zona La inauguració del museu comportà el retorn temporal de la Dama d’Elx , l’obra més important de la cultura ibèrica a la…
Museu de Ceràmica de Manises
Museu
Museu inaugurat el 1967 a Manises (Horta del Sud), a partir del llegat del matrimoni Josep Casanova Dalfó-Pilar Sanchis Causa.
Exposa una àmplia mostra de ceràmica de Manises , complementada amb objectes ceràmics d’altres punts de València que intercanviaren influències amb aquesta població La ceràmica més antiga que hom conserva en aquest museu és del segle XIV Les colleccions arriben fins a la ceràmica artística actual Entre el 1985 i el 1989 es portà a terme un projecte de reforma i ampliació de les installacions
Museu d’Art de la Pell
Museu
Centre museístic inaugurat a Vic (Osona), a l’edifici de l’antic Convent del Carme, el 30 de març de 1996.
Aplega la collecció d’un miler d’objectes fets amb pell que han estat recopilats arreu del món per l’adober Andreu Colomer i Munmany El museu se centra en el valor artístic de les peces, que són presentades al públic seguint un criteri de respecte a la idea del colleccionisme S'hi exposen baguls, paravents, frontals d’altar, arquimeses, cadires, selles, màscares, etc, tot i que destaquen les caixes recobertes de cordovà i els revestiments de paret de guadamassil Funciona mitjançant un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Vic
Gil Vicente Alegría
Arts de l'espectacle (altres)
Fundador del famós circ Alegria, inaugurat el 21 de maig de 1879 i instal·lat a la plaça de Catalunya, de Barcelona.
Hi actuaren les millors atraccions de l’època fins que fou enderrocat el 1895
Frontó Barcelonès

Frontó Barcelonès
AF CEC
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat el 31 de maig de 1888 a Sant Martí de Provençals.
Concebut per l’arquitecte Enric Sagnier, fou el primer frontó d’empresa que hi hagué a Barcelona La pista tenia 64 m de llargada, 11 m d’amplada i 12 m de frontis, i una capacitat per a 3000 persones, repartides en tres pisos Severo Echena en fou el primer intendent i Ramon Beloqui, que també era jugador, el primer empresari Amb la seva posada en marxa, l’esport de la pilota entrà amb força a l’àrea de Barcelona En els seus partits, que aplegaven plens absoluts a les graderies, destacaren, entre d’altres, els pilotaris Chiquito de Abando, Vicente Elícegui, José M Ugarte, Félix Uranga, Miguel…
pantà de Flix

Vista del pantà de Flix
© ACUAMED / ACA
Embassament
Pantà de la comarca de la Ribera d’Ebre, dins el terme municipal de Flix.
Alimentat per les aigües de l'Ebre, té una superfície de 320 ha, una capacitat d'11 hm 3 i una longitud de 400 m, i l’altura de la presa és de 26 m Fou inaugurat el 1948 El vessament continuat de residus per la indústria química al llarg de més de cent anys entre altres, metalls pesants com el mercuri, organoclorats com el DDT i radionúclids ha donat lloc a una acumulació de llots tòxics al llit de l'Ebre i posteriorment al fons del pantà unes 750 tones de fang, poc més de la meitat de les quals són residus tòxics, que representa un greu perill de contaminació incontrolable al curs inferior…
pantà de Rialb
Embassament
Pantà al sector del Segre Mitjà, que afecta les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera, entre els municipis de Ponts i Oliana.
És alimentat principalment pel Segre i els seus afluents Rialb i Ribera Salada La presa, de 101 m d’alçada i situada al municipi de la Baronia de Rialb, fou començada a construir el 1992 El pantà es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat l’any 2000 En la seva construcció hom invertí uns 40 000 milions de ptes i té una capacitat de 402 hectòmetres cúbics Els seus principals destinataris són els canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en fase de projecte, a més de proveir d’aigua uns 80 nuclis de població El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’…
Andreu Colomer i Munmany
Economia
Empresari i mecenes.
Provinent d’una nissaga de pelleters sorgida el 1792, els anys anteriors a la guerra civil de 1936-39 milità en la Federació de Joves Cristians de Catalunya , i el 1936 anà a Brusselles, on perfeccionà els seus coneixements professionals i es formà com a empresari Retornat a Vic el 1939, continuà el negoci familiar Colomer i Munmay SA, que modernitzà i n'inicià l’expansió internacional, tot orientant-lo envers l’exportació i establint fàbriques a Grècia, l’Iraq, el Brasil i altres països Fou membre de Foment del Treball i de l’Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament…
Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou
Centre cultural d’abast internacional establert a París, conegut també com a Centre Beaubourg.
És situat en un vistós edifici bastit pels arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers, als quals fou adjudicada la construcció després d’un concurs internacional 1971 Respon a una iniciativa del president Pompidou manifestada des del 1969, i fou inaugurat l’any 1977 A més d’ésser un important arxiu documental biblioteca, hemeroteca, centre de disseny, discoteca, fototeca, material audiovisual, etc, organitza nombroses activitats, com exposicions antològiques i revisions dels moviments artístics d’aquest segle Du també la gestió del Museu Nacional d’Art Modern Convertit en fogar…
Júlia Bonet i Fité
Economia
Empresària.
A disset anys obrí una perruqueria als baixos de la casa familiar Per tal de subministrar els productes necessaris per a aquesta activitat, viatjà sovint a França Amb el temps, la venda d’aquests i altres productes, inexistents tant a Andorra com a Espanya durant els primers anys del franquisme, es convertí en la base del negoci Finalment centrada en la branca de la perfumeria, aprofità el turisme comercial que, impulsat per la prosperitat dels anys seixanta, trobava al Principat d’Andorra uns preus i un assortiment de productes inexistents a l’Estat espanyol L’obertura d’una perfumeria el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina