Resultats de la cerca
Es mostren 6191 resultats
cromatografia

cromatografia en columna d’adsorció entre un sòlid (fase estacionària) i una solució líquida (fase mòbil)
© Fototeca.cat
Química
Mètode d’anàlisi immediat basat en la percolació d’una fase líquida o gasosa (mescla problema) al llarg d’una fase estacionària, que pot ésser sòlida —porosa o finament dividida— o bé líquida fixa impregnant un suport inert.
Els components de la mescla es separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària Entren en la definició anterior la cromatografia de paper, la de capa fina, la de columna, la de gasos, i també la de bescanvi iònic i la de filtració per gels permeables les dues darreres tenen, però, algunes característiques especials Els ràpids progressos fets en la identificació, purificació i separació de vitamines, hormones, enzims, antibiòtics, alcaloides, proteïnes i alguns grups de substàncies inorgàniques no haurien estat possibles sense aquest…
Els aliments grassos
Els aliments grassos inclouen una sèrie de productes naturals o elaborats que es caracteritzen per llur elevat contingut de greixos i alt valor energètic i per emprar-se, sobretot en la nostra cultura, com a condiment alimentari Atès que són tan rics en lípids, aquests aliments compleixen també amb la funció de facilitar l’absorció de les vitamines liposolubles Entre els aliments grassos de consum més important es troben els olis, les margarines i els greixos animals També formen part dels aliments grassos les fruites seques grasses i la mantega, que han estat citats en apartats…
Bonampak

Bonampak
Steve Silverman (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat maia de l’estat de Chiapas, Mèxic, que tingué la seva millor època a la fi del segle VIII dC.
L’any 1946 hom hi descobrí unes pintures murals de tipus realista de colorit viu, interessants, a part llur valor estètic, per al coneixement de la vida del poble maia
nerita
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels monotocardis, de la família dels natícids, d’uns 4-5 cm de llargària, de forma arrodonida, amb un peu molt ample i extensible.
Habiten els fons marins sorrencs, i s’alimenten de lamellibranquis, la conquilla dels quals poden dissoldre gràcies a una secreció àcida produïda per llur ràdula Són comuns a la Mediterrània
afinitat

afinitat Transformació afí d’un quadrat
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació de l’espai afí en si mateix, que fa correspondre línies paral·leles amb línies paral·leles, punts propis amb punts propis i no canvia el subespai de l’infinit.
Enclou, entre d’altres transformacions, la traslació, la rotació i la simetria Les propietats geomètriques conservades per aquesta transformació són dites afins o lineals llur estudi constitueix la geometria afí
projector de perfils
Tecnologia
Episcopi que projecta sobre una pantalla translúcida el perfil amplificat d’una peça i alhora, i superposat, un dibuix a escala del perfil de referència.
A partir de la comparació d’ambdós, hom pot verificar llur coincidència i, eventualment, corregir per mecanització el de la peça fins a fer-lo coincidir amb el del dibuix
coloració
Pintura
Conjunt cromàtic que presenten les coses.
Referida a una obra d’art, la coloració és una part del colorit i és composta per tres colors relacionats i dirigits per unes normes estètiques que regulen llur quantitat
ex post
Economia
Expressió que determina la qualificació realment aconseguida per certes magnituds econòmiques.
Les diferències entre la valoració ex ante d’aquestes magnituds i llur comprovació ex post mostren l’encert de les previsions fetes, així com l’existència d’elements pertorbadors inesperats
barra
Tecnologia
Peça metàl·lica, de fusta o d’un altre material, generalment recta, rígida, de secció uniforme i de dimensió longitudinal notablement superior a les dimensions transversals.
Les barres metàlliques, especialment les d’acer, són obtingudes per laminatge o estiratge, i són classificades comercialment en funció de llur secció barres planes, quadrades, rodones, hexagonals, triangulars, octagonals, etc
comburent
Química
Dit de la substància que combinant-se amb el combustible fa possible la combustió.
En la majoria de les combustions el comburent és l’oxigen de l’aire Als combustibles que tenen oxigen en llur molècula no els cal comburent per a poder cremar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina