Resultats de la cerca

Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968 Fou bisbe auxiliar de Barcelona 1968-83 El 1983 fou nomenat bisbe de Vic Expert en doctrina social de l’Església, es doctorà en teologia a la Universitat de Comillas i en ciències socials a la de Salamanca, i es diplomà en psicologia a la de Madrid Estudià també a l’Institut Social Lleó XIII de Madrid 1953-1957, del qual fou el primer doctor 1965, sotsdirector 1962-67, catedràtic i primer degà 1965-67 des que aquest centre fou reconegut per la Santa Seu com a facultat de la Universitat Pontifícia de Salamanca Fou especialment actiu en…

Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat director de l’Arxiu Municipal de Girona 1978-89, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona 1989-2004 i director de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona 1992-1997, i fou un dels cofundadors de l’ Associació d’Arxivers de Catalunya i també el seu primer president 1986-93 Del març del 2004 al desembre del 2010 fou sub-director general d’arxius i gestió documental de la Generalitat de Catalunya, càrrec des del qual tingué una participació destacada en les negociacions amb el govern espanyol relatives…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Sevilla, on es llicencià el 1952 Aquest mateix any publicà el seu primer llibre, el poemari Las adivinaciones Posteriorment exercí de professor de literatura 1959-62 a la Universidad Nacional de Colombia, a Bogotà, on al mateix temps prosseguí la seva carrera literària, que reflecteix una gran preocupació pels temes socials i que es caracteritza per un llenguatge molt elaborat Els anys cinquanta formà part del grup de joves escriptors antifranquistes que incloïa Blas de Otero, Jaime Gil de Biedma i els germans Goytisolo En tornar a l’Estat…

És llicenciada en filosofia i lletres 1983 i doctora en filologia catalana 1992 per la Universitat de les Illes Balears, on és catedràtica de literatura En collaboració amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona duu a terme estudis sobre literatura oral i, amb la Universitat de Santiago de Compostella, en el camp de la literatura infantil i juvenil És membre de l’European Research Group on Oral Narrative ERGON i del Grup d’Estudis Etnopoètics IEC, que dirigí en 2007-13, directora del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears GREIB, membre del consell de direcció de la revista…

Residí a Roma, s’interessà per la retòrica i la filosofia i escriví diàlegs morals després es consagrà a la seva gran història del poble romà començada abans del 27 aC, que li valgué la celebritat i l’amistat d’August Aquesta obra el mostra com un home honest, independent, republicà, patriota i admirador de les virtuts tradicionals romanes Els 142 llibres de la seva història de Roma Ab Urbe condita ‘Des de la fundació de l’Urbs’ comprenien des dels orígens fins a l’any 9 aC llur divisió en “dècades” aplecs de 10 llibres potser és anterior al s IV Només n'han pervingut 35 llibres, que formen…

Estudià economia i filosofia a la Universitat de Barcelona Resident a Anglaterra des del 1969, hi obtingué un diploma de postgrau en antropologia social 1971, matèria en la qual es doctorà l’any 1978 pel University College de Londres Fou professor a les universitats de Hull, Sheffield i Londres, en la qual impartí classes de sociologia i antropologia social  al Goldsmith College 1980-96, d’on fou nomenat lector 1994 i, després de retirar-se prematurament 1997, lector emèrit de sociologia fins a la jubilació 1996 Fou també professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra de…

Josep Masriera i Vidal Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1810 — Barcelona 1875 establí l’obrador, el 1840, al carrer de Vigatans de Barcelona, i el 1872 es traslladà al carrer de Ferran Fills seus foren Josep Masriera i Manovens , Francesc Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens Barcelona 1846 — Barcelona, 12 de desembre de 1932, escultor, deixeble de Rossend Nobas, que, essent soci de les Indústries Artístiques F Vidal, hi creà la secció de foneria 1878 fou el fundador de la important foneria Masriera i Campins, on foren foses una bona part de les més importants estàtues de…

Desenvolupament enciclopèdic Des del primer moment es distingí pel seu tarannà obert i progressista Fou clausurat governativament durant dues etapes 1866-68 i 1939-48 Actualment s’estructura en deu seccions Els moments de més vitalitat foren els anys fundacionals, del 1920 al 1936 amb la plena catalanització del Centre, impulsada pel grup noucentista sota la presidència de l’erudit Pau Font de Rubinat, i l’iniciat cap al 1970 Durant la transició acollí activitats de caràcter democràtic, no sempre autoritzades La seva actitud és tinguda com a punt de referència cívica La…

Vida i obra Es llicencià i doctorà en dret i filosofia i lletres Fou catedràtic d’història moderna i contemporània de la Universitat de València 1904-26 i, després, de la de Saragossa, fins a la jubilació Fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios tres vegades 1911, 1913 i 1916 per a investigar sobre els s XVI i XVII a arxius d’Anglaterra i França, i per la UV 1921, per a treballar a Portugal A València fou director de l’institut d’idiomes –on ocasionalment donà classes d’anglès– i regent de la càtedra Lluís Vives, que s’establí als anys de M Primo de Rivera per a investigar i…