Resultats de la cerca

En un principi Pers i Ramona, el 1857, hom situava el començament de la Decadència entorn del 1600 després, el límit inicial fou fixat entorn del 1500, coincidint aproximadament amb la mort de Roís de Corella Quant a l’aspecte ligüisticoliterari, la penetració del castellà als Països Catalans és anterior al 1500, bé que a partir dels primers decennis del segle XVI s’accentuà també el llatí, revifat per l’humanisme del Renaixement, s’hi presenta com a idioma competitiu Tot i que mai no deixà d’haver-hi una literatura en català, és evident que el català deixà d’ésser la llengua predominant en…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en filologia catalana el 1984 amb una tesi sobre la novella anònima cinccentista  Spill de la vida religiosa Ha fet estades de recerca a les universitats de Saskatchewan, Canadà 1976-77, i de Califòrnia a Berkeley, EUA 1996-97, i ha estat professor visitant a la Universitat de Perpinyà 1988, 1989 i 1998 i a la Universitat de Càller Sardenya 1991-92 D’ençà del 1977 és professor a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic al Departament de Filologia Catalana, i posteriorment ha estat nomenat catedràtic emèrit La…

Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798, partint de fons…

Cursà estudis al convent de Sant Agustí de Barcelona, en acabar els quals hi prengué l’hàbit 1699 Posteriorment fou ordenat prevere El 1711 és esmentat com a vicerector del collegi de Sant Guillem, centre superior d’estudis augustinià a la ciutat de Barcelona De dots reconeguts per a l’oratòria, vers el 1720 obtingué el títol de mestre en teologia i des d’aquest any fins al 1723 fou prior del convent de Girona Després d’un període en què ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fou prior del convent de Barcelona 1729-32, on destacà el seu impuls per a la construcció del nou edifici El 1732…

Conservades al Museu Episcopal de Vic Ms 60 es tracta d’un homiliari, llibre litúrgic d’ús freqüent a les catedrals i parròquies, compost, en aquest cas, per 100 folis de 25×15 cm, escrits en lletra Carolina, amb tinta negra amb rúbriques en vermell i sense divisió en columnes * Aquest manuscrit, datat per Gudiol de la primera meitat del segle XI, fou decorat de manera modesta amb una part de capitals “I” que en la seva majoria tenen una ornamentació semblant, composta per sanefes de nusos o senzills entrellaçats, estrictament inclosos en els rígids perfils exteriors de les…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 40 Translatio Sancti Stephani ab Iherosolymis Constantinopolim Foli 9v, amb una caplletra “R” decorada amb una simple terminació vegetal Arxiu Mas Còdex compost per 65 folis 30 × 36 cm, escrits en lletra carolina del segle XI, amb rúbriques en vermell ataronjat * A la introducció que segueix l’epígraf solemne foli 1v, un tal “ Arnallus Scholasticus ” explica amb un cert detall la manera com sorgí aquest text a partir d’un foli solt en el qual, en un estil literari molt defectuós, s’alludia al trasllat de sant Esteve “ Incipit de Beato Stephano…

Vida Desenvolupà la seva carrera a Anglaterra i als Països Baixos Es formà com a escolà de cant a la catedral d’Hereford, on ingressà el 1573 Un any més tard passà a la capella reial anglesa, on treballà amb l’organista William Blitheman El 1582 obtingué a Hereford la seva primera plaça com a organista L’any següent es convertí en mestre de capella d’aquesta catedral El 1586 fou nomenat gentleman de la capella reial i el 1591 obtingué la plaça d’organista d’aquesta institució Completà la seva formació a les universitats d’Oxford i Cambridge i obtingué el títol de doctor en música…

Vida i obra Fill del metge Francesc Sanponts i Roca, estudià al Collegi Episcopal de Barcelona 1803-08 La invasió francesa interrompé els seus estudis, que reemprengué el 1814 a les classes de la Junta de Comerç El 1815 participà en la fundació de la important plataforma d’estudi i de debat intellectual coneguda amb el nom de Societat Filosòfica, juntament amb J Llaró, BC Aribau, R López Soler i M Martí i Cortada, entre d’altres Fou un dels redactors del Periódico Erudito , periòdic manuscrit redactat pels membres de l’esmentada societat Estudià dret a les universitats de Cervera…

La data de redacció correspon a l’estiu del 1311, i, per tant, ja havien passat alguns decennis des de la data que els biògrafs anomenen de la conversió de Ramon, cap al 1263 Segons el que diu el text llatí, Llull, vençut per les instàncies d’alguns amics seus religiosos, recontà per quins motius un mallorquí vell, laic, que era rebut per papes i per reis, que ensenyava a la Sorbona i que feia més de trenta anys que anava pel món cercant qui l’ajudés a convertir els sarraïns al cristianisme, s’havia convertit a la penitència No ha de sorprendre que la Vita digui tan poca cosa del lloc que…

Vida Fill d’Albert Dameto i Descatllar, senyor de Bellpuig El 1602 ingressà a la Companyia de Jesús i fou destinat a Barcelona, Calataiud i Saragossa deixà l’orde 1614 i tornà a Mallorca 1615, on pledejà contra Isabel Font, vídua del seu oncle Nicolau a qui el pare de Joan havia deixat l’herència paterna, de la qual finalment obtingué la finca Les Tanquetes, que formava part del rafal de Son Dameto El 1621 es doctorà en dret el 1631 fou nomenat cronista general del regne de Mallorca pel Gran i General Consell El 30 d’abril de 1630 Dameto els jurats i els síndics clavaris de la Part Forana en…