Resultats de la cerca
Es mostren 3301 resultats
risc de crèdit
Economia
Incertesa relativa sobre el compliment, per part de l’acreditat, d’una operació de crèdit (préstec, crèdit en sentit estricte, aval), de les seves obligacions en els terminis establerts.
Anomenat també risc de solvència , és la matèria pròpia del negoci creditici i on hom aplica el know-how de què disposa per a reduir-lo el màxim possible A aquest fi hom se serveix de les tècniques següents anàlisi econòmico-financera capacitat creditícia empresarial, rating i previsió econòmica Hom considera grans riscs de crèdit els que sobrepassen un determinat percentatge dels fons propis 10%, per exemple, derivats, en general, de la concentració en un o en diversos clients
Josep Comerma i Vilanova
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
Es doctorà en teologia a Tarragona 1912 i exercí de sacerdot, al mateix temps que ensenyà gramàtica llatina 1911-20, retòrica i literatura 1920-27 a Girona És autor d’ Història de la literatura catalana 1923, un dels primers manuals sobre la matèria, que fou un referent important durant molts anys Escriví Novena, història i cançoner de Nostra Senyora de la Misericòrdia de Canet de Mar 1933, diverses obres catequístiques, i també novelles i peces teatrals que resten inèdites
La Generalitat valenciana aprova la llei de la funció pública sense el requisit lingüístic
El govern valencià PSPV-Compromís-Unides Podem aprova la Llei de la funció pública, que regula les competències i les actuacions dels funcionaris sense concretar el coneixement de valencià Segons la Generalitat, l’omissió respon a la desigual presència de la llengua pròpia al País Valencià, que a partir del reglament s’haurà d’adaptar als diferents casos Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià critiquen la llei perquè contradiu l’Acord del Botànic en matèria lingüística
Consell de Biblioteques de Catalunya
Òrgan consultiu i assessor de l’Administració de la Generalitat de Catalunya en les matèries relacionades amb el sistema bibliotecari de Catalunya.
Fou creat per la Llei de biblioteques de 1981 com a part del Sistema Bibliotecari de Catalunya Està format per una representació dels òrgans de l’Administració amb competència en el tema, el collegi professional, les associacions de municipis i les universitats de Catalunya Les seves funcions són, entre d’altres, informar sobre els projectes legislatius en matèria de biblioteques, suggerir iniciatives per a la millora del funcionament, l’organització i la coordinació del Sistema Bibliotecari de Catalunya
candeler de seu
Història
Menestral que fabricava candeles de seu.
Les primeres ordinacions conegudes són les del 1372 Els candelers de seu adquirien la primera matèria en els escorxadors municipals, on gaudien de prioritat de compra i d’un sistema de repartiment entre els mestres que esdevingué inútil quan el producte passà a les mans de companyies arrendatàries A la majoria de les ciutats hi havia un sol gremi de candelers, el qual decaigué notablement al segle XVIII a causa de l’activa competència no corporativa
espacialisme
Art
Tendència de l’art contemporani creada per Lucio Fontana durant la Segona Guerra Mundial.
Refugiat a l’Argentina, Fontana presentà el Manifiesto Blanco 1946, i alhora, plasmà la nova tendència en la seva obra escultòrica i pictòrica posterior Bàsicament consistia en la creació d’un espai mitjançant la matèria i un ritme de masses i buits els quals, en articular-se, donen un espai i també mitjançant el contrast dels colors, de la llum i l’ombra i de gruixuts empastats que l’artista estripava amb incisions típiques en ell
Samuel Alexander
Filosofia
Filòsof australià.
Estudià a Melbourne i a Oxford, i fou professor a Manchester 1893-1924 Influït per Moore, Russell i el neorealisme, no reduí, tanmateix, la filosofia a l’anàlisi elaborà un sistema evolucionista i emergentista, segons el qual d’un espaitemps primordial emergeixen les restants qualitats de l’univers matèria, vida, esperit Déu seria la culminació d’aquest procés Escriví Moral Order and Progress 1888, Space, Time and Deity 1920 i Beauty and Other Forms of Value 1933
Ludwig Büchner
Filosofia
Científic i pensador alemany.
Exercí la medicina a Darmstadt, on tornà després d’exercir la docència a Tübingen, a causa de l’oposició que suscità la publicació de Kraft und Stoff ‘Força i matèria’, 1855 Aquest llibre, que aviat esdevingué famós, fou considerat l’exponent característic del monisme materialista que l’autor propugnava a través d’aquesta i de la resta de la seva obra, més de divulgació que no pas científica Natur und Geist ‘Natura i esperit’, 1876, Darwinismus und Sozialismus 1894
Pere Codolar
Música
Tractadista musical.
Monjo de Montserrat regent de teologia al collegi benedictí de San Vicente d’Oviedo Escriví, al monestir de Samos Galícia, un Examen musical , en castellà, on distribuí la matèria en vuit dies o exàmens física, matemàtiques i geometria, música en general, música teòrica i especulativa, música pràctica, cant pla, cant d’orgue, contrapunt i composició El manuscrit conté exemples i peces, entre altres, d’Anselm Viola i d’Antoni Soler És conegut també amb el nom d' Antoni Codolar
Hans Driesch
Biologia
Filosofia
Filòsof i biòleg alemany.
Professor a Aberdeen, Heidelberg, Colònia i Leipzig, defensà l’existència d’una entelèquia o principi vital diferent de la simple organització de la matèria i susceptible d’explicar el món i la seva evolució Són obres seves Geschichte des Vitalismus ‘Història del vitalisme’, 1905, Philosophie des Organischen ‘Filosofia de l’orgànic’, 1909, Leib und Seele ‘Cos i ànima’, 1916, Parapsychologie 1932, Die Maschine und der Organismus 1935 i Der Mensch und die Welt ‘L’home i el món’, 1945
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina