Resultats de la cerca

El seu copista n’atribuí l’autoria al papa Calixt II, d’on s’originà el nom amb què és conegut Encara que no és un còdex exclusivament musical, una de les parts més rellevants del recull és justament la destinada a transcriure els oficis de l’apòstol sant Jaume en cant pla, amb l’afegitó de certes peces polifòniques per a ser interpolades en els oficis o en la missa També hi figura una collecció de trops i conductus , alguns dels quals polifònics La notació musical utilitzada és la pròpia de la regió francesa de Nevers L’aspecte musical més rellevant del manuscrit són les vint-i-…

Tot i que és habitual referir-se als dos manuscrits de forma aparellada, no foren concebuts en un mateix moment Actualment, un es conserva a la Bodleian Library d’Oxford ms 775 i l’altre a la biblioteca del Corpus Christi College de Cambridge ms 473 En realitat no es tracta estrictament d’un troper, ja que a més d’un extens repertori de trops i seqüències conté bàsicament els cants solistes de la missa Més pròpiament es tracta, doncs, d’un cantatorium , el llibre litúrgic utilitzat pel cantor solista Tot i que segurament el més antic és el d’Oxford, el de Cambridge es pot datar…

Succeí Benet Buscarons com a mestre de capella de la catedral de Tarragona el 6 d’octubre de 1672 El 1686 era mestre de capella de la collegiata de Xàtiva Diverses vegades feu oposicions, sense èxit, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Documentat com a mestre de capella de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant el 1690, hi ha notícies que l’any següent era novament a la seu tarragonina El 1696 tornà a la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant, i hi ocupà el càrrec de mestre de capella fins a la seva jubilació, el 1716 Hi ha hagut alguns equívocs sobre les…

Estudià amb els jesuïtes al seminari de San José de la Montaña San Salvador fins el 1937 Posteriorment anà a Roma, on fou ordenat sacerdot el 1942 Retornà al seu país el 1943, i aquest any s’incorporà a la parròquia de San Miguel, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins el 1970, que fou nomenat bisbe auxiliar de San Salvador Bisbe de Santiago de María 1974, passà a la seu arxiepiscopal de San Salvador el 1977 Tot partint de posicions socials i eclesials conservadores, en adonar-se de la situació d’injustícia que patien àmplies capes de la població salvadorenca, esdevingué un defensor…

Els modes gregorians són sovint definits pel seu àmbit i per les notes que tenen el paper de finalis i repercussa Les tendències melòdiques i les possibilitats estructurals resultants diferencien el que és un mode del que seria simplement una escala, és a dir, que el material en forma d’un grup de notes ordenades no és suficient per a constituir un mode si no es defineixen unes línies de força en les relacions d’unes notes amb les altres Igualment important per a definir la personalitat melòdica de cada mode és l’existència dels tipus melòdics, configuracions que apareixen de manera…

Vida i obra Es llicencià en dret el 1884 El 1885 fou premiat en el Certamen Catalanista de la Joventut Catòlica de Barcelona Lo Monestir , Hivern i Lo roure vell i el 1886 i el 1887, en els Jocs Florals de Barcelona La masia , Poncella d’amor , La llengua catalana i Vilamala Entre la seva obra destaca una Elegia al seu amic pintor Josep Dam i Montells, La missa primera , que fou musicat, i Mar endins , entre d’altres, que es distingeixen pel conservadorisme historicista, per l’abundància i la riquesa d’imatges, per la influència rebuda de la poesia mística de Verdaguer i de…

Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques el rector de sant Cristòfol de Daroca Aragó, que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu batalla de Llutxent Disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on…

Vida Malgrat que les dades biogràfiques de què es disposa són confuses, es creu que va néixer a la segona meitat del segle XIV, i no cap al 1335 com han proposat alguns investigadors És possible que es formés a la catedral de Lieja i que d’allà passés a Milà El 1401 gaudia d’un benefici de la catedral de Pàdua, sufragat per l’arquebisbe Francesco Zarabella Quan aquest fou nomenat cardenal, l’any 1406, Ciconia escriví el motet Doctorum principem en el seu honor Aquell mateix any es negocià la pau entre Venècia i Pàdua, que el compositor celebrà amb el motet Venecie mundi splendor L’última de…

Vida Les primeres dades biogràfiques conegudes el situen com a clergue al servei del religiós i cortesà humanista Lancelot du Fau el 1505 Quan aquest fou promogut al bisbat de Luçon el 1515, Janequin l’acompanyà El 1523 entrà al servei de Joan de Foix, bisbe de Bordeus S’ordenà de sacerdot i gaudí de certes prebendes associades a la seva condició eclesiàstica Entre el 1525 i el 1533 ocupà també altres càrrecs en diverses ciutats franceses Des del 1527 estigué associat a la catedral d’Angers, ciutat on residí durant uns quants anys Aquesta fou probablement l’etapa més fecunda de la seva…

Vida Probablement fou alumne del seu pare, a qui substituí com a organista de la catedral de Brescia el 1676 Durant els anys següents Pollarolo ascendí ràpidament en la seva carrera musical i el 1680 substituí Pietro Pelli com a director musical a la mateixa catedral El 1690 fou escollit segon organista a Sant Marc de Venècia i dos anys més tard hi obtingué el càrrec de vicemestre de capella Des del 1691 fins al 1707 les seves òperes es representaren als principals teatres venecians, fet que li atorgà una sòlida reputació com a autor escènic A partir del 1696 fou director de l’Hospital dels…