Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
model de la gota líquida
Física
Teoria proposada per N. Bohr i J.A. Wheeler el 1939 per a explicar l’estructura del nucli atòmic, i que suggerí una analogia entre els nucleons d’un nucli i les molècules d’una gota d’un líquid.
Donava una imatge simple de la fissió i de l’espallació
mucílag
Farmàcia
Solució col·loidal molt viscosa obtinguda per dissolució amb aigua de gomes (com l’agar-agar, el tragacant i la carboximetilcel·lulosa), les molècules de les quals són d’una gran llargària i produeixen els filaments causants d’aquesta viscositat.
En farmàcia són emprats com a excipients i en la preparació de suspensions, per tal de retardar la sedimentació
Energia, treball i calor
Energia i treball A l’article dedicat als moviments, les forces i l’equilibri hem parlat també una mica d’energia i hem dit que es troba a l’origen de qualsevol moviment i de tots els fenòmens que s’esdevenen en el món físic L’univers, per dir-ho d’alguna manera, és impregnat d’energia Tots els objectes tenen un estat energètic propi, és a dir, una capacitat de produir efectes físics de diversa mena Però l’energia té manifestacions ben diferents Ja en coneixem una, l’energia mecànica, la qual s’expressa en forma de forces, que fan moure els cossos o n’acceleren el moviment Tenim també l’…
Dels asteroides als meteorits
Consideracions generals La superfície dels asteroides és plena de cràters originats pel xoc amb altres asteroides o amb meteoroides La forma sol ser molt irregular i n’hi ha que mostren proves d’haver estat fragmentats i posteriorment ajuntats per efecte de la gravetat L’ asteroide 951 Gaspra 1 fa uns 17 km de llarg no és gaire més petit que les llunes de Mart, Deimos 2 i Fobos 3 La imatge de Gaspra es va obtenir el 1991 per la sonda Galileo i les imatges de Fobos i Deimos, el 1977, pel Viking Orbiter NASA Al sistema solar, a més del Sol, dels planetes i els seus satèllits, també hi ha…
aigua

La molècula d’aigua
© Fototeca.cat
Química
Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H2O; atesos el seu paper a la natura i els seus innombrables usos, és la més important de totes les substàncies i fou considerada durant segles com un element.
Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2 → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…
Derma
Anatomia humana
El derma és la capa de la pell que és per sota l’epidermis, i en depenen sobretot la resistència i la flexibilitat de la pell També al derma, s’hi localitzen els annexos cutanis, els vasos sanguinis i les fibres nervioses L’epidermis i el derma es mantenen units per la membrana basal , una capa de proteïnes i d’altres substàncies químiques secretades en part per les cèllules de l’epidermis La unió entre epidermis i derma presenta nombroses irregularitats Així, el derma forma prominències còniques que s’introdueixen en l’epidermis, anomenades papilles dèrmiques Alhora, hi ha prominències de l…
condensació aldòlida
Química
Condensació de dues molècules d’aldehids, iguals o diferents (una de les quals, almenys, ha de tenir hidrogen en α), que es produeix en presència de quantitats catalítiques d’una base i dóna lloc a la formació d’aldols:9820.
Si la reacció és conduïda sense cap precaució o si, perquè es produeixi, cal elevar massa la temperatura cas dels aldehids poc reactius aromàtics o amb impediment estèric, l’aldehid es deshidrata en formar-se i s’obté un aldehid etilènic condensació de Claisen-Schmidt Si és utilitzat formaldehid, aquest reacciona amb tots els hidrògens en a de l’altre reactant i, en el cas general, la reacció no s’atura a un aldol Les cetones donen entre elles, o amb els aldehids, una condensació totalment similar a l’aldòlica, que condueix als β-cetols
respiració interna

fototeca.cat
©
Biologia
Conjunt de funcions d’un organisme que menen a l’obtenció de l’energia necessària per a acomplir llurs funcions vitals, mitjançant l’oxidació (deshidrogenació) total o parcial de les molècules orgàniques des de cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.
És, per tant, una funció obligada i constant dels éssers vius, els quals al llarg de l’escala evolutiva presenten molts tipus de sistemes per a acomplir aquestes funcions segons la disponibilitat de l’oxigen En efecte, la degradació pot ésser aeròbia, en la qual l’oxigen és el responsable de la degradació, o anaeròbia, en la qual no intervé l’oxigen fermentació En la respiració aeròbia les substàncies orgàniques són degradades finalment a CO 2 i H 2 O Els processos respiratoris aerobis s’acompleixen en els mitocondris a través del cicle de Krebs i de les cadenes respiratòries metabolisme…
destil·lació seca
Química
Procés de descomposició tèrmica d’una substància, generalment sòlida, que produeix una separació dels components, acompanyada, en el cas de tractar-se de substàncies complexes, d’una degradació de les molècules, que es transformen en productes més simples (gasos i líquids).
Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’àcid acètic,…
estereoquímica
Química
Part de la química que tracta de l’estructura tridimensional de les molècules, és a dir, de la distribució o la posició relativa en l’espai dels àtoms que les constitueixen i de les propietats químiques que en depenen (estereoquímica dinàmica).
A mitjan s XIX hom descobrí que amb els mètodes analítics utilitzats podia arribar a assignar la mateixa fórmula estructural a més d’un compost Les teories i les regles de l’estereoquímica foren concebudes i establertes com les correccions necessàries per a evitar aquest defecte Bé que l’estereoquímica ha contribuït granment al progrés de la química orgànica i n'ha esdevingut una de les pedres angulars, la importància dels seus conceptes incideix també en el camp de la química inorgànica Constitueix un coneixement molt important per al domini de matèries que van de la química estructural a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina