Resultats de la cerca
Es mostren 1594 resultats
salm
Bíblia
Composició religiosa destinada a ésser cantada amb acompanyament d’un instrument de corda.
El terme que ve del grec ψαλμόζ, traducció de l’hebreu mizmor , designa actualment només els cants d’ús cultual, bé que originàriament podia ésser de caràcter tant profà com sagrat Hom desconeix la manera com eren cantats les cantilenes sinagogals i la tradició litúrgica cristiana salmòdia no en reflecteixen l’estil primitiu Els salms de lloança i d’aclamació acompanyaven la celebració diària del culte o la dels dies festius els de súplica, amb la corresponent acció de gràcies, devien néixer, igual que els cants de victòria, en ocasió d’esdeveniments singulars, tant personals com de tot el…
Sant Martí de Vinyoles (les Llosses)
Art romànic
Situació Vista exterior, des del costat de llevant, de l’església de Sant Martí de Vinyoles de Portavella, un edifici molt tapat per construccions posteriors M Anglada L’antiga parròquia de Sant Martí de Vinyoles es troba situada uns 100 m a llevant de can Portavella, al peu de la serra de Vinyoles pel vessant de migjorn i a 1,200 km en línia recta del santuari de Santa Margarida, a uns 1,020 m d’altitud Mapa 293M781 Situació 31TDG288659 S’hi accedeix por un trencall de la carretera C-149, de Borredà a Ripoll, que es troba vora la parada d’autobusos de la Ferreria, a mà dreta, al punt…
Santa Margarida de Bianya (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Margarida de Bianya des de llevant, amb la capçalera a primer terme, amb l’absis central, l’element més ben conservat foto J M Melció F Tur L’església de Santa Margarida de Bianya és la del poble homònim, que és situat al cantó de ponent de Sant Andreu de Socarrats, a la Vall de Bianya, a la riba dreta i vora el torrent de Santa Margarida, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont Mapa 256M781 Situació 31TDG543731 Hom hi pot arribar per la carretera que va d’Olot a Sant Pau de Seguries A l’altura del punt quilomètric 66,5 surt, a mà dreta, una…
oleàcies
Botànica
Família de ligustrals constituïda per plantes llenyoses de fulles oposades, simples o compostes, de flors regulars, comunament tetràmeres, originàriament hermafrodites, amb dos estams i amb el gineceu súper i bicarpel·lar, i de fruits molt diversos.
Comprèn prop de 500 espècies, pròpies de les regions tropicals i temperades Oleàcies més destacades Fraxinus sp freixe Fraxinus angustifolia = oxycarpa freixe de fulla petita Fraxinus excelsior freixe de fulla gran Fraxinus ornus freixe de flor Jasminum fruticans gessamí groc Jasminum grandiflorum englantina Jasminum officinale gessamí , llessamí Ligustrum japonicum troana Ligustrum ovalifolium troanella Ligustrum vulgare olivereta Olea europaea var europaea olivera , oliver, oliu Olea europaea var silvestris ullastre , olivera borda, revell Philyrea angustifolia aladern de fulla estreta…
Quirí
Mitologia
Divinitat romana, epònim dels romans (quirit), relacionada originàriament amb els sabins de Curi, que juntament amb els habitants del Palatí donaren naixença a Roma; d’altres el relacionen amb el déu de la llança (quiris).
De fet hom l’identificà amb Ròmul i amb Mart Venerat en un oratori del Quirinal, constituïa amb Júpiter i Mart la tríada que representava la unitat del Capitoli, del Palatí i del Quirinal
indi
Química
Substància colorant de tina, de color blau, ja coneguda dels egipcis, originàriament obtinguda de diverses plantes de la família de les papilionàcies, mitjançant la hidròlisi i l’oxidació d’un glucòsid (indican) extret de l’anyil.
Fou sintetitzat per Bayer el 1882
taní sintètic
Alimentació
Tecnologia
Química
Nom genèric d’una sèrie de composts, originàriament cossos aromàtics sulfonats, emprats en adoberia, bé com a adob, bé com a auxiliars de l’adob, vegetal o mineral, per a obtenir cuirs amb unes propietats determinades.
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al…
clan
Etnologia
Sociologia
Grup social de base, intermedi entre la família i l’estructura tribal, a la qual pertany.
Originàriament aquest terme designava els agrupaments existents entre els pobles celtes, especialment a Irlanda i a Escòcia on ha tingut un paper destacat al llarg de la història, i era definit com a grup de parentiu dels descendents per línia paterna d’un progenitor comú, de qui prenien el nom, i que generalment reconeixien l’autoritat d’un cap hereditari Les troballes de l’etnografia ampliaren el concepte originari, i a la segona meitat del s XIX el terme clan s’estengué per a designar grups definits per característiques molt diverses que poc sovint es manifestaven totes…
Cadernera
La cadernera Carduelis carduelis , quan és adulta, presenta el plomatge més vistent d’entre els dels fringíllids, amb una coloració molt característica, com mostra aquest exemplar del Montseny Vallès Oriental Les caderneres, que atenyen 11-12 cm, són molt apreciades per llur cant, com a ocells de gàbia Joaquim Reberter La cadernera és un nidificador comú, present tot l’any arreu dels Països Catalans Cap al final de setembre i, més correntment, el final d’octubre, ens arriben a més a més nombrosos individus centreuropeus Aquesta migració, que es caracteritza per un si fa no fa continu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina