Resultats de la cerca
Es mostren 1713 resultats
Joaquín Turina
Joaquín Turina
© Fototeca.cat
Música
Compositor andalús.
Estudià amb EGarcía Torres a Sevilla, amb JTragó a Madrid i amb Moszkowski i D’Indy a París, on residí des del 1905 fins al 1914 Fou nomenat professor del conservatori de Madrid el 1931 Molt inspirat per la seva ciutat, les seves millors obres són Sevilla 1909, Sonata romántica 1910, Rincones sevillanos 1910, La Procesión del Rocío 1913, Danzas fantásticas 1920, Sinfonía sevillana 1920, Rapsodia sinfónica 1931, per a piano i orquestra, etc De les seves obres teòriques cal destacar l' Enciclopedia abreviada de la música 1917-47 i un Tratado de composición musical 1947-50
Lucio Fontana
Escultura
Pintura
Pintor i escultor italià d’origen argentí.
Es formà a Milà El 1934 participà a l’exposició Abstraction-Création de París Del 1939 al 1946 residí a l’Argentina, on féu escultura figurativa i expressionista i presentà el Manifiesto Blanco Buenos Aires, 1946 A partir d’aleshores, novament a Milà 1947, elaborà la doctrina de l' espacialisme , la qual consistia, tal com també expressà en la seva obra, a introduir l’espai a la tela, sovint monocroma, mitjançant petits relleus o els característics talls i perforacions en la tela, la qual cosa manifesta la seva actitud de ruptura amb l’art tradicional que influí sobre les noves generacions d’…
Joan Cós i Duran
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític carlí.
Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840 Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey 1870 Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand 1845 i Oh Roma feliz 1860
Climent VII
Cristianisme
Nom que prengué Robert de Ginebra en ésser elegit papa d’Avinyó (1378-94), considerat antipapa.
A la mort de Gregori XI hi hagué una doble elecció Els cardenals malcontents de la forma tumultuària de l’elecció d’Urbà VI l’anullaren i elegiren en lloc seu Robert de Ginebra, obrint, així, el Cisma d’Occident Climent VII residí a Avinyó i fou reconegut per França, Escòcia, Savoia, Lorena, Castella, Catalunya-Aragó, Navarra, Sicília i Nàpols El seu adversari, resident a Roma, proclamà la croada contra Climent La Universitat de París, favorable a Avinyó, proposà la convocació d’un concili per a resoldre el cisma El rei Carles VI s’hi avingué, la qual cosa disgustà profundament…
Sebastià Clara i Sardó
Política
Dirigent sindicalista.
Residí a París 1915-17, on fou secretari d’una federació de grups anarquistes ibèrics El 1919 organitzà a Girona la federació comarcal de sindicats de la CNT Dirigí el diari Solidaridad Obrera 1930-31 i es distingí com a orador sindicalista Partidari de la intervenció de la CNT en política, collaborà, a títol personal, amb Esquerra Republicana Fou un dels signants del Manifest dels Trenta 1931, que s’oposà a la FAI Fou cap d’estadística del departament de treball de la Generalitat de Catalunya El 1939 s’exilià a França, i tornà a Barcelona el 1941
Jaume Josep Cassanyes
Història
Militar
Polític, cirurgià i militar.
Estudià medicina a Perpinyà Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció 1792-95, on votà la mort de Lluís XVI Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals collaborà en la victòria de Parestortes 1793, on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà Fou membre del Consell dels Cinc-cents El 1817 fou proscrit per regicida residí a Suïssa i a l’Escala Alt Empordà 1821, on féu de cirurgià-barber Escriví unes Mémoires publicades en 1888-90
Víctor Iranzo i Simón
Literatura catalana
Poeta.
Residí des dels dotze anys a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari Fou un dels fundadors de Lo Rat-Penat 1878 i de l’Ateneu Mercantil 1879 Comerciant afeccionat a la literatura, el seu primer llibre de poemes, en castellà, fou Flores sin aroma 1872 Obtingué la flor natural pel poema La dona valenciana als Jocs Florals de València del 1885 i dedicà diverses composicions a les reines de la festa Pòstumament, la seva obra poètica s’aplegà a Poesies 1900, amb pròleg de Llorente i diversos escrits d’homenatge, i a Lectura Popular 1916
,
Aleksandr Ivanovič Herzen
Filosofia
Comunicació
Pensador i publicista rus.
Guanyat des de jove pels ideals revolucionaris, sofrí confinament dins Rússia i a l’últim s’expatrià Residí a París el Viejo — on fou amic de Proudhon — , Londres, Niça i Ginebra Les seves publicacions periòdiques Pol’arnaja zvezda ‘L’estrella polar’ i Kolokol ‘La campana’ foren molt llegides a Rússia Delineà un socialisme inspirat per les comunitats camperoles russes a Russkij narod i socialism ‘El poble rus i el socialisme’, 1851 És autor de la novella Kto vinovat ‘Qui és el culpable', 1845-47 i també de les memòries Byloje i dumy ‘Passat i pensament’, 1852-68
Francisco Gutiérrez Cossío
Pintura
Pintor.
Conegut com a Pancho Cossío , s’inicià en la pintura a Santander 1911 i a Madrid 1914, i posteriorment residí a París 1923, fins el 1932, que tornà a Santander, on, després d’un parèntesi de deu anys d’inactivitat, reprengué la seva obra Aquesta es caracteritza per l’estudi de la matèria, d’una densitat pastosa, i pel dibuix esquemàtic, amb temes diversos marines, natures mortes, paisatges i retrats — Amor 1926, Los peces 1927, Los guantes 1929, Retrato de mi madre 1942 i Dos mesas 1959 — , i és conservada al Museo Español de Arte Contemporáneo Madrid i al Museo de Santander
Joan Enric
Escultura
Escultor.
El 1765, amb Llorenç Rosselló, féu la taula de disseccions i el rentamans de l’amfiteatre del Collegi de Cirurgia de Barcelona Treballà per diverses comunitats religioses carmelitans, paüls, monestir de Montserrat És l’autor de la Mare de Déu dels Àngels de la fornícula de la casa gremial dels velers a Barcelona 1763 El 1767 enllestí el sepulcre del marquès de La Mina a Sant Miquel del Port, Barcelona desaparegut Residí a Roma 1774-76, on féu algunes obres, com Els crucificats de Gàbaa , conservat a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual esdevingué membre el 1782
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina