Resultats de la cerca
Es mostren 2487 resultats
ibis

Ibis sagrat o egipci
© Lluís Prats
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels tresquiornítids, de l’ordre dels ciconiformes, que tenen els tarsos llargs, tots quatre dits al mateix pla, amb els anteriors units a la base per una membrana, i el bec llarg, prim i corbat cap avall.
Són gregaris i comuns a les zones càlides i temperades, on habiten a les vores dels llacs, rius i aiguamolls Els més importants són l' ibis sagrat Threskiornis aethiopica , de l’Àfrica oriental, l' ibis ermità Comatibis eremita , del nord d’Àfrica i l’Àsia Menor, i l' ibis blanc Eudocimus albus i l' ibis roig Eudocimus ruber , de l’Amèrica tropical
Muschelkalk
Geologia
Segon terme de l’escala estratigràfica del Triàsic germànic comprès entre el Buntsandstein i el Keuper.
A Catalunya es caracteritza per tres trams el Muschelkalk inferior M-1 calcareodolomític, de fàcies marina el Muschelkalk mitjà M-2 o tram roig intermediari, constituït per lutites, anhidrites, guixos i carnioles i el Muschelkalk superior M-3, novament calcareodolomític, margós i marí Cap a la serralada Ibèrica, els Pirineus i les Balears, hom hi distingeix un sol tram carbonàtic
Casa forta de Vallfarines (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Façana sud d’aquest casal, amb la porta d’entrada acabada en arc de mig punt fet de dovelles ECSA - J Bolòs Casa forta situada a la vall de Meià, a ponent de Santa Maria, al vessant de la solana del Montsec de Rúbies, entremig de camps ara convertits en pastures Mapa 33-13328 Situació 31TCG312519 Si se segueix la pista que va de Santa Maria de Meià a Fontllonga, a 3, 5 km de Santa Maria de Meià, veurem a mà dreta una casa forta, a la qual es pot arribar per algun corriol JBM Història El terme del castell del Montsec, que primerament apareix amb el nom de Vallfarines, és el més antic…
diaspínids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels homòpters, que inclou el poll roig i altres flagells.
pavia
Agronomia
Varietat de préssec gros, de carn blanca i pinyol roig i molt adherit a la carn.
agró
Ornitologia
Nom aplicat a diversos ocells de ribera de la família dels ardeids: agró blanc, agró roig
.
Crónica Científica
Revista quinzenal barcelonina de divulgació científica, en castellà, fundada el 1878 per Rafael Roig i Torres.
Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents —fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya—, bibliografia, estudis originals, etc Entre d’altres, hi collaboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol Deixà de publicar-se el 1892
instruments de corda
Música
Terme emprat en la classificació tradicional per a anomenar els instruments musicals que generen la seva vibració mitjançant cordes en tensió.
En la classificació científica s’anomenen cordòfons cordòfon i en la de Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer índex decimal La corda en tensió, com a generador inicial, es posa en vibració per diferents procediments percussió piano, clavicordi, pinçament guitarra, clavicèmbal o fricció darc o una roda violí, viola de roda La tensió de la corda es manté mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de…
Sant Miquel de Cabrera (Camarasa)
Art romànic
Situació Escasses filades de murs que permeten endevinar que l’església original era formada per una nau i un absis ECSA - AM Vilarrúbias Sant Miquel de Cabrera és situada prop del camí de bast que descendeix de Rúbies a la Font de les Bagasses És a dues terceres parts de camí baixant, i emboscada entre feixes abandonades, a mà dreta del camí No es troba fàcilment AMV-JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG258556 Història No es disposa, fins a l’actualitat, de notícies històriques d’època medieval sobre aquesta capella una única referència documental de la seva existència data de mitjan…
Castell de Ferran (Olèrdola)
Art romànic
Aquest castell podria correspondre al Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar Tanmateix, la primera referència del castellés de l’any 1141, data en la qual Estefania llegà a la seu de Barcelona un mas i les seves pertinences, situat al territori del Penedès, al terme del castell de Ferran i al lloc anomenat Puig-roig D’aquest mateix any hi ha una concòrdia signada entre Albert i Ponç, germans, sobre el mateix mas Puig-roig del terme de Ferran Al segle XII el domini del castell pertanyia a la família Cervelló L’any 1150 Guerau Alemany de Cervelló va donar com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina