Resultats de la cerca
Es mostren 1262 resultats
Torre de Mascardà (Mosset)
Art romànic
Situació Important torre de planta rectangular a l’esquerra de la Castellana i propera al coll de Jau ECSA - A Roura Antiga torre de defensa que s’alça al cim d’un turó rocós de la riba esquerra de la Castellana, prop del coll de Jau Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 40’ 49” - Long 2° 19’ 24” E La torre de Mascardà és a 2,5 km de Mosset seguint la carretera D-14 que porta al coll de Jau quan haurem passat la Farga Baixa, cal continuar fins a trobar un corriol a mà dreta de la carretera que mena a la torre en poc més de cinc minuts MLIR Història Sembla que la torre de Mascardà —esmentada…
Montortal

Aspecte de l'església parroquial de Montortal
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de l’Alcúdia (Ribera Alta), que forma un enclavament (1,65 km2) al S del sector principal (del qual és separat pel municipi de Guadassuar), a l’esquerra del barranc de Montortal (o Sec, o de Prada), afluent del riu dels Ullals per l’esquerra.
El lloc, antic castell del terme d’Alzira, fou poblat per cristians vells des del 1413 fou erigit en parròquia el 1535 Li fou agregada l’antiga parròquia de Ressalany Fou centre del marquesat de Montortal L’any 1842 el poble fou agregat al municipi de l’Alcúdia
sant
Judaisme
A l’antic tabernacle i, després, en el temple de Jerusalem, sala que es trobava davant el santuari o sant dels sants, separat per una cortina, on hi havia l’altar d’or de l’encens, la taula dels pans de la proposició i el canelobre de set braços
.
Caldes d’Estrac
Caldes d’Estrac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, entre Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar.
Situació i presentació El terme municipal de Caldes d’Estrac, conegut també per Caldetes, és un dels més reduïts del país 0,9 km 2 És situat a la costa de llevant de la comarca, entre els termes de Sant Vicenç de Montalt N i W, separat pel rial de la Fenera, el torrent de la Farnaca i la riera dels Gorgs i d’Arenys de Mar NE, separat pel camí del Remei i per la divisòria entre Can Muntanyà i Can Ripoll fins a Can Xenaica Centra el terme el turó de Caldes 112 m d’altitud, en una bona part cobert de pinedes i bosc baix Al NE s’alça el turó de la Torre dels Encantats o Puig Castellar 75 m d’…
pa

Varietat de pans
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada segons el tipus de pa i els costums de cada lloc.
Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’única farina que…
forn

forn elèctric
Tecnologia
Lloc clos dins el qual qualsevol tipus d’energia, generalment química o elèctrica, es converteix en energia calorífica per tal de transformar, físicament o químicament, la matèria que hom hi introdueix.
A causa de la diversitat dels materials i de les transformacions a què hom els sotmet, hi ha nombroses varietats de forns, puix que hom n'adapta el disseny a les necessitats de cada cas Hom empra diversos sistemes de transformació de l’energia inicial en energia calorífica En el forn de combustió , és un fogar o un cremador on crema el combustible emprat en el forn elèctric , hom aprofita l’efecte Joule, bé per mitjà de resistències elèctriques forn de resistència indirecta , bé amb la mateixa càrrega del forn actuant de resistència forn de resistència directa , mitjançant la producció de…
Els lacèrtids: sargantanes i llangardaixos
Els lacèrtids són saures petits, que no superen els 75 cm de longitud, de cos és llarg, cap ben definit i cua proporcionalment molt llarga Les potes són sempre ben desenvolupades, amb dits generalment fins No hi ha osteoderms al cos, només al cap Presenten porus femorals a la cara interna de les cuixes, que són, probablement, glàndules relacionades amb la funció reproductora Les escates cefàliques són grosses, especialment a la part superior del cap, les dorsals del tronc són petites i granuliformes, arrodonides, mentre que les ventrals són quadrangulars i grosses, juxtaposades No presenten…
Les geraniàcies
Geraniàcies 1 Erodium malacoides a aspecte general, en el qual es poden apreciar les umbelles de flors i de fruits x0,5 b detall d’una flor seccionada, que mostra cinc estams fèrtils i cinc estaminodis rudimentaris x 4 c fruit, ja fragmentat en els cinc mericarpis de què consta x 1 d mericarpi, de llarga aresta recargolada i cobert de pèls curts i rígids, dirigits cap amunt x 4 2 Fulla d’Erodium cicutarium, pinnada x 0,5 3 Geranium rotundifolium a aspecte general d’aquest teròfit de fulles orbiculars i blanes i de floretes rosades x 0,5 b fruit en el moment de llançar bruscament algunes de…
Sant Esteve de Ramells (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Vista exterior de l’església des del costat sud-est L Prat Situació En un altiplà de la part de migjorn del terme municipal de Pinell hi ha la partida de Ramells, que devia haver estat un indret amb una certa importància fins al segle XVII, com denota la construcció propera al temple de Sant Esteve El lloc limita, a banda i banda, amb la rasa de Sant Climenç i el torrent de Lloberola, que neix als plans de la Torregassa Mapa 329M781 Situació 31TCG707454 Per la carretera inacabada de Solsona a Sanaüja, cal trencar a mà esquerra a l’altura del punt quilomètric 9,500, per un doble camí indicat…
Sant Fruitós d’Iravals (la Tor de Querol)
Art romànic
Situació Antiga parròquia rural que manté íntegre el seu edifici del segle XII ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Fruitós és al centre del petit poble d’Iravals, situat a l’entrada de la vall de Querol, a la riba dreta del riu d’Aravó o de Querol Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 40” N - Long 1° 53’ 39” E Des de la localitat de la Tor de Querol surt un camí que segueix la línia del ferrocarril, i després de travessar-la, a 1 km aproximadament, al costat del camí, es troba l’església de Sant Fruitós d’Iravals LICS-JCR-ERR Història La parròquia d’ Isavals és mencionada en l’acta de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina