Resultats de la cerca
Es mostren 891 resultats
La Región
Setmanari
Setmanari polític fundat i dirigit per Lluís Martí que aparegué a Palma (1 de març - 2 de desembre de 1897).
Significà l’esforç d’una part del republicanisme mallorquí per a interpretar el fenomen del mallorquinisme Llançà pel novembre un Programa regionalista , en el qual denunciava el decret de Nova Planta, demanava la continuïtat històrica del regne de Mallorca, govern local i sobirania legislativa i judicial
El Poble Andorrà
Setmanari
Diari que inicià la seva publicació a Andorra la Vella pel desembre del 1974; a partir del 1977 esdevingué setmanari.
N'han estat directors, entre d’altres, Antoni Sementé i Riba, Amadeu Nadal i Duró, Josep Mateu i Alseda, Càndid Reñé i Antoni Cornella Té seccions d’informació local, dels Països Catalans i internacional, d’esports, d’espectacles i de llengua catalana El 1987 tenia un tiratge de 2 500 exemplars
L’Opinió
Primera plana d’un número de L’Opinió (1-IX-1931)
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari d’esquerra publicat a Barcelona des del 18 de febrer de 1928, amb el suport econòmic de Joan Casanelles.
Dirigit, successivament, per Joan Lluhí, Pere Comas i Armand Otero, i independent de qualsevol partit, comptà amb la collaboració d’importants escriptors, publicistes i polítics —J M de Sagarra, Carles Soldevila, Marcellí Domingo, J Aiguader, Serra i Moret, Àngel Pestaña, Jordi Arquer, etc — i esdevingué després òrgan d’un nou nucli polític el conegut com a grup de L’Opinió , de signe republicà, federalista i socialitzant, integrat, entre d’altres, per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau, J Ventalló i Xavier Regàs, que pel març del 1931 fou un dels tres grups fundadors de l’ Esquerra…
literatura frisona
Literatura
Literatura conreada en frisó.
La desaparició virtual del frisó com a llengua literària i àdhuc parlada a la Frísia germànica i la seva exigüitat a la danesa fan que la principal producció literària frisona sigui la de la zona dels Països Baixos Hi ha només indicis d’una literatura èpica cap al segle VIII, avui perduda Els primers texts literaris frisons són documents legals, com el Skeltana Rjucht ‘Dret dels magistrats’, segle XI, i cròniques, com Thet Fryske Riim Sota la influència holandesa, el frisó perdé vitalitat a l’edat moderna Cal destacar, però, Gysbert Japiks 1603-66, d’influència renaixentista Després d’un…
Joan Barril i Cuixart

Joan Barril
Periodisme
Periodista i escriptor.
Cursà estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona Treballà i collaborà en diversos mitjans escrits, com El País , La Vanguardia , El Periódico on, des del 1996 fou columnista regular, el setmanari El Món , del qual fou director en 1983-85, i Diari de Barcelona , on fou cap d’opinió Fou també molt destacada la seva participació a la televisió i, sobretot, a la ràdio collaborà a les emissores Ràdio 4, COM Ràdio, en la qual conduí el programa R-pública del 2001 al 2005, i Catalunya Ràdio, on des d’aquest any fins a l’octubre del 2014 dirigí i conduí El Cafè de la República ,…
,
Salvador Alsius i Clavera

Salvador Alsius
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la informació i sociologia 1974, abans d’acabar els estudis inicià la carrera periodística el 1971 en el Diario de Barcelona , on treballà fins el 1977 En el període 1981-83 fou el subdirector del setmanari El Món Durant la dècada dels vuitanta la seva activitat professional estigué centrada en la televisió, primer a TVE-Catalunya, on dirigí Memòria popular premi Ciutat de Barcelona de comunicació 1981 i, a partir del 1983, a Televisió de Catalunya TVC, on del 1984 al 1987 dirigí i presentà el Telenotícies migdia i posteriorment els espais culturals i…
Josep Faulí i Olivella

Josep Faulí i Olivella
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i crític literari.
Estudià periodisme i filosofia i lletres, doctorant-se en filologia catalana Collaborador de La Vanguardia, Destino i Serra d’Or , fou redactor en cap i comentarista de política internacional al Diario de Barcelona Des dels inicis de la seva trajectòria professional prengué part activa en les iniciatives –molt limitades pel règim franquista– per a introduir el català en els mitjans de comunicació del 1962 al 1976 dirigí al Diario de Barcelona una secció dedicada a llibres en català i collaborà regularment a Serra d’Or i al setmanari Tele/estel durant la seva curta existència…
,
Enric Bayerri i Bartomeu
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i periodista.
Vida i obra D’ideologia carlina, fundà La Tradición i dirigí El Radical Fou membre de la Companyia de Jesús 1897-1905 Durant la dècada de 1920-30 fou nomenat director del Museu Arxiu de Tortosa, on creà l’hemeroteca i la biblioteca, i designat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1934 fou nomenat delegat provincial de belles arts Cronista oficial de Tortosa des del 1941, fou acadèmic de la Real Academia de la Historia de Madrid i ingressà en l’orde d’Alfons X el Savi L’obra per la qual és conegut és la Historia de Tortosa y su comarca 1933-59, en vuit volums, de la…
Mateo Santos Cantero
Cinematografia
Periodista i director.
Vida Feu diverses conferències sobre cultura cinematogràfica i el 1926 fundà a Barcelona un dels millors setmanaris cinematogràfics editats a l’Estat espanyol, "Popular Film" 551 núm, que dirigí fins el 1934, tot i que la publicació visqué fins el 1937 sota la direcció de Lope F Martínez de Ribera M Santos hi publicà amb el pseudònim Gazel La revista també publicà l’anuari Almanaque "Popular Film" 1928 El 1929 publicà el llibre reportatge Hollywood La ciudad del celuloide , any en què exercí de delegat a Barcelona de "Figuras del cinema Revista quincenal de interpretación crítica y literaria…
Eliezer ben Yĕhudà
Lingüística i sociolingüística
Activista sionista, periodista i lexicògraf jueu, de nom de naixement Eliezer Yitzhak Perlman.
Pertanyent a una família hassidita , fou criat per un oncle que, als 13 anys, l’envià a estudiar a una escola rabínica Influït tanmateix per la Haskalà, la tradició illustrada del judaisme, en fou expulsat al cap d’un any Una família benestant li finançà els estudis, dels quals les llengües foren una part important Al mateix temps, es convertí en un sionista convençut El 1878 anà a París a estudiar medicina i signà el seu primer article en hebreu, un allegat en favor de l’emigració de la diàspora a Palestina, com Eliezer ben Yĕhudà, nom que des d’aleshores utilitzà en la seva activitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina