Resultats de la cerca

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu, on estudià piano amb Pere Vallribera i posteriorment fou deixeble de Cristòfor Taltabull en les disciplines de composició i orquestració Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge basat en un sistema modal Compositor molt productiu, les seves primeres obres, influïdes per Debussy i Falla, mostren una clara inclinació per la música de cambra o per a instruments solistes Alguns dels exemples més reeixits d’aquesta etapa són la Suite per a orquestra de corda 1950, dues sonates per a piano 1951,…

Graduat el 1954 i doctorat el 1961 per la Universitat de Tòquio Deixeble i collaborador de  Kenzo Tange , amb ell s’integrà en el grup que publicà Metabolism’60 , conjunt de propostes tendents a un nou plantejament de l’urbanisme Moltes d’aquestes propostes foren aplicades al pla de desenvolupament de Tòquio, del qual són coautors El 1963 establí despatx propi i el 1964 fou nomenat catedràtic d’enginyeria urbana a la Universitat de Tòquio El 1970 començà a distanciar-se de Tange i a definir un llenguatge propi, que pot inscriure’s dins l’arquitectura postmoderna Entre les obres d’aquesta…

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…

Situat a la part alta del poble, és de planta quadrada, amb un petit pati central, circuït per un recinte exterior també quadrat, del perímetre del qual sobresurten el cos i l’absis poligonal de la capella El recinte exterior és format per panys de muralla amb torres cilíndriques als angles i al centre dels dos trams que no són ocupats per l’absis de l’església o per la porta De les torres, la millor conservada i més alta és la de l’angle sud-est, que té una porta a nivell del sòl i una altra d’elevada a l’interior hi ha una volta hemisfèrica, de pedruscall El sector meridional…

Situada a la costa del Pacífic, forma un port natural a la badia de Burrard, braç de l’estret de Geòrgia Tercera aglomeració del país 2 116 581 h 2006, és centre del comerç canadenc pel Pacífic i cap de línia dels dos ferrocarrils transcontinentals el Canadian National i el Canadian Pacific La indústria de la fusta, la del paper i l’alimentària són les preponderants També té indústria metallúrgica, de material ferroviari, química i de construcció naval, i el turisme ha esdevingut, després de la indústria de la fusta, la principal activitat econòmica Hi té terminal l’oleoducte procedent d’…

Estudià economia i filosofia a la Universitat de Barcelona Resident a Anglaterra des del 1969, hi obtingué un diploma de postgrau en antropologia social 1971, matèria en la qual es doctorà l’any 1978 pel University College de Londres Fou professor a les universitats de Hull, Sheffield i Londres, en la qual impartí classes de sociologia i antropologia social  al Goldsmith College 1980-96, d’on fou nomenat lector 1994 i, després de retirar-se prematurament 1997, lector emèrit de sociologia fins a la jubilació 1996 Fou també professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona Feu…

L’equip integrant es formà al final del decenni dels vint i adoptà en principi el nom del GCATSPAC Grup Català d’Arquitectes i Tècnics per a la Solució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània, amb el qual convocà la reunió constituent del GATEPAC Uns nous estatuts del 1936 el desvincularen d’aquest grup, ja pràcticament inexistent La finalitat era de fomentar i divulgar l’arquitectura contemporània i les indústries que hi eren relacionades Publicà la revista AC Documents d’Activitat Contemporània, de la qual fou redactor en cap Josep Torres i Clavé Hom féu una anàlisi de l’estructura…

Llicenciada en antropologia 1980, fins al començament de la dècada de 1990 fou professora de llengua i literatura en un centre d’educació secundària, i durant aquests anys s’inicià en la creació literària Des del 1992 s’ha professionalitzat com a escriptora, autora de guions i professora d’escriptura de guions a la Universitat Autònoma de Barcelona i al Taller de Guionistes Ha destacat molt especialment en el gènere de la narrativa infantil i juvenil, en el qual s’inicià amb Ostres tu, quin cacau 1986, obra que aconseguí el premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil l’any 1987 Entre una…

Josep Masriera i Vidal Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1810 — Barcelona 1875 establí l’obrador, el 1840, al carrer de Vigatans de Barcelona, i el 1872 es traslladà al carrer de Ferran Fills seus foren Josep Masriera i Manovens , Francesc Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens Barcelona 1846 — Barcelona, 12 de desembre de 1932, escultor, deixeble de Rossend Nobas, que, essent soci de les Indústries Artístiques F Vidal, hi creà la secció de foneria 1878 fou el fundador de la important foneria Masriera i Campins, on foren foses una bona part de les més importants estàtues de…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Sevilla, on es llicencià el 1952 Aquest mateix any publicà el seu primer llibre, el poemari Las adivinaciones Posteriorment exercí de professor de literatura 1959-62 a la Universidad Nacional de Colombia, a Bogotà, on al mateix temps prosseguí la seva carrera literària, que reflecteix una gran preocupació pels temes socials i que es caracteritza per un llenguatge molt elaborat Els anys cinquanta formà part del grup de joves escriptors antifranquistes que incloïa Blas de Otero, Jaime Gil de Biedma i els germans Goytisolo En tornar a l’Estat…