Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Antigament, el cos de l’instrument es feia amb una carbassa El nombre de cordes ha anat variant segons les èpoques Actualment el model més conegut té quatre cordes melòdiques de metall, més dues que fan de bordó, i onze o més cordes que sonen per simpatia aquestes tenen les clavilles per tot el lateral del mànec mentre que el claviller és al cap de l’instrument Els trasts que travessen l’ample mànec són metàllics i mòbils, per tal de poder adaptar-se a les diferents escales modals o raga L’instrumentista,…

D’aleshores ençà ha sofert una evolució isolada a Catalunya, fins a esdevenir un dels instruments més representatius de la música autòctona i veritable element protagonista en les sardanes El nom actual pot considerar-se una abreviatura convencional de xeremia tenor , que en seria el nom propi Fins al principi del s XIX era construïda, generalment, amb fusta de boix, d’una llargada més curta que l’actual 70 cm aproximadament, acabada amb un pavelló amplament desbocat i, en algun cas, duia alguna clau de construcció rústega L’any 1849, Andreu Turon presentà a Perpinyà una nova tenora de…

Vida Quan només tenia tres mesos, Ravel es traslladà amb la seva família a París De ben petit mostrà uns dots especials per a la música i el seu pare, enginyer de professió, donà suport a la vocació del seu fill El 1882 començà a estudiar piano amb H Ghys i el 1887 inicià els estudis de composició Durant l’adolescència, el seu millor amic fou el pianista català Ricard Viñes Amb ell descobrí E Chabrier i E Satie, els autors que més influència tingueren en les obres primerenques de Ravel Del 1889 al 1895 estudià al Conservatori de París, on cursà harmonia i piano i demostrà ser un estudiant de…

Considerat habitualment com a peça de caràcter , presenta una gran diversitat formal, movent-se lliurement entre el lied i el minuet, el scherzo o el tema amb variacions Amb tot, la forma ternària és la més generalitzada Molt difós durant el Romanticisme, els primers autors a fer servir el terme foren JV Vorišek i H Marschner 1822 Els exemples més coneguts són, però, els de F Schubert opus 90 D 899 i opus 142 D 935, F Chopin opus 29, 36, 51, 66, R Schumann opus 5 i Albumblätter , opus 124 núm 9 i F Liszt Impromptu sur des thèmes de Rossini et Spontini , 1824 i Valse-Impromptu , 1852 PI…

Tingué com a professor Joan Magriñà de l’Institut del Teatre de Barcelona 1944-48 Formà part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu, i fou solista dels Ballets de Barcelona, creats, el 1950, pel seu professor Féu actuaccions arreu de l’Estat espanyol i Europa amb les companyies d’Arthur Kaps i Franz Joham 1953, de Joan Tena 1954 i amb els Ballets de l’Amèrica Llatina de Joaquín Pérez Fernández 1955 A partir de 1957, actuà amb Imperio Argentina a França, al nord d’Àfrica, a l’Argentina i a Xile El 1959 s’integrà al Ballet Nacional Chileno, dirigit per Ernst Uthoff, amb el qual féu nombroses…

Estudià mecànica de precisió del moviment a Graz, on, des del 1958, també estudià dansa El 1959 debutà com a ballarí al teatre de Graz El 1960 es traslladà al teatre de Bremen com a ballarí solista Amplià els seus estudis de dansa a l’Acadèmia Internacional de Krefeld i Colònia, amb Viktor Gsowsky i Nadine Legat, i jazz-dance amb Walter Nicks El 1962 esdevingué membre de la Companyia de Dansa de Colònia Collaborà amb George Ballanchine com a ballarí convidat El 1967 començà la seva tasca coreogràfica a l’Estudi de Dansa de Colònia Del 1968 al 1978 fou coreògraf de la Companyia de Dansa de…

Inicià els seus estudis musicals amb Luigi d’Ambrosio al Conservatori de Nàpols, on el 1956 n’obtingué el diploma Es projectà internacionalment després de guanyar els concursos de Ginebra 1956 i Gènova 1958 Amplià la seva tècnica amb Yvonne d’Astruc a l’Accademia Musicale Chigiana de Siena, on més tard fou contractat com a professor, càrrec que exercí entre el 1973 i el 1980 Formà l’Accardo Quartet 1992 i creà una acadèmia de violí a Cremona amb els millors alumnes de la qual organitzà l’Orquestra de Cambra Italiana I Musici 1996, tot combinant-ho amb actuacions com a solista al…

Estudià als conservatoris d’Avinyó i de París El 1960 guanyà el primer premi d’oboè al Concurs Internacional de Música de Ginebra i el 1967 ingressà a l’Orquestra de París El mateix any fundà l’orquestra La Grande Écurie et la Chambre du Roy, amb la qual dugué a terme una important tasca de recuperació del Barroc francès, especialment Rameau, Lully i Campra, l’obra dels quals sotmeté a una profunda revisió, alhora que desenvolupà una creixent activitat com a director d’orquestra, en detriment de la de solista Arran del seu interès per la música antiga fundà un grup de cantants i…

Inicià els estudis de piano a set anys, i poc després, els de violí Quan tenia dotze anys, després d’oferir el seu primer concert a Barcelona, anà a estudiar amb Marchot, deixeble d’E Ysaÿe, al Conservatori de Brusselles, i quatre anys més tard fou guardonat amb el Premi Van Hall, màxima distinció del centre El 1906 començà els seus primers concerts a l’Estat espanyol i creà un quartet amb G Cassadó, Quer i Garangou, actiu fins el 1909 A partir del 1924 formà duo amb la pianista Blanca Selva, i des del 1940, amb la seva esposa, Maria Carbonell També actuà periòdicament com a solista…

Fill d’un pastor que li feia obeir una moral rigorosa, a tres anys ja cantava al cor de l’església Rebé lliçons de piano i bateria, i de seguida excellí com a solista De jove destacà en grups esporàdics de doo wop i actuà amb la formació Moonglows El 1963 interpretà Pride and Joy , la primera de 39 cançons que arribaren a estar entre les deu més venudes a les llistes de vendes nord-americanes Els seus duets amb la cantant Tammi Terrell foren populars, però el 1970 la seva parella artística morí El seu traspàs afectà profundament Gaye i la conflictiva situació social als EUA, amb…