Resultats de la cerca
Es mostren 6751 resultats
duc
Història
Persona que té al seu càrrec el govern d’un ducat.
A l’edat mitjana es tornaren a confondre la jerarquia militar i la civil amb la judicial, administrativa i financera, i el títol de duc comportà l’exercici del poder polític autònom però poc o molt subordinat a un sobirà A França, des del final dels merovingis, els ducs constituïren els personatges més elevats de la jerarquia després del rei, i des d’abans del segle XII foren posseïdors d’un feu de títol Els carolingis de França i d’Alemanya nomenaren també ducs amovibles, però a mesura que el poder reial es debilitava aquests anaren prenent més llibertat i autonomia i s’anaren fent…
gaseta
Periodisme
Publicació periòdica que dóna notícies polítiques, literàries, etc.
Com a full informatiu oficial, la “Gazette de France”, fundada per Théophraste Renaudot el 1631, serví de model a les altres publicacions semblants d’Europa La “Gaceta de Madrid”, apareguda el 1661, també segons el model de la francesa, fou, a través de les diverses etapes i vicissituds, l’antecessora del “Boletín Oficial del Estado” Posteriorment, l’accepció gaseta fou reduïda gairebé exclusivament a les publicacions periòdiques dedicades a algun ram de la literatura, l’art o l’administració El 1624 fou publicada a Perpinyà per l’impressor Lluís Roure i amb el títol de “Gazeta” el que hom…
Pere II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1401), segon fill del comte Joan I i de la infanta Joana, filla del Cerimoniós.
El 1396 el seu pare fou empresonat sota l’acusació de complicitat en la invasió de Catalunya per part de les tropes del comte Mateu de Foix i morí captiu a Castellví de Rosanes per l’abril del 1398 El títol comtal d’Empúries fou emprat aleshores pel germà gran, Joan II, però el rei Martí l’Humà no el reconegué ni es relacionà amb ell Tingué tractes, en canvi, amb Pere, al qual en alguna ocasió anomenà vescomte d’Empúries Armat cavaller pel monarca a Saragossa 1399, rebé el títol comtal d’Empúries, no reconegut, en morir el seu germà Joan II sense fills de la seva muller Elfa de Cardona…
Patrick Ewing
Basquetbol
Jugador de bàsquet nord-americà.
Format a la Universitat de Georgetown, on guanyà un títol universitari i es llicencià en comunicació, féu el salt a l’NBA després d’obtenir la medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles El 1985 fitxà pels New York Nicks, amb els quals jugà durant quinze temporades i establí diversos rècords en la història d’aquest equip, com el de partits jugats 1039 i el de punts 23665 Durant onze anys ha estat elegit per a disputar l’All Star, el partit d’exhibició dels millors jugadors de la competició El 1992 formà part de la selecció nord-americana que guanyà els Jocs Olímpics de Barcelona Després de…
Vassilij Vassiljevič Smislov
Escacs
Música
Jugador d’escacs rus.
Començà a jugar a sis anys, i a catorze prengué part en els primers torneigs Campió júnior de l’URSS l’any 1943, des d’aleshores jugà sempre a un primer nivell mundial fins a la primera meitat dels anys vuitanta l’any 1985 encara disputà el campionat del món Es mantingué actiu gairebé fins a la mort en l’estudi de resolució de problemes i competí fins al 2001 L’any 1950 obtingué el títol de Gran Mestre de la Federació Internacional d’Escacs FIDE, i formà part de la primera fornada de jugadors als quals s’atorgà aquest títol Del seu palmarès, en sobresurt el campionat del món del 1957 que…
califat
Història
Dignitat de califa
.
En morir Mahoma, Abū Bakr fou reconegut 632 com a califa de la comunitat islàmica L’últim dels anomenats califes ortodoxos, ‘Alī ibn Abī Tālib, no pogué fer cara a les ambicions de la família omeia, la qual detingué el poder Damasc, 661-750 fins que fou derrocada pels abbàssides, antics partidaris d’'Alī La caiguda omeia ha estat interpretada sovint com el final de l’hegemonia àrab a l’islam els abbàssides, amb seu a Bagdad, recolzaren sobre bases perses, les quals acabaren reduint el califa a una funció purament religiosa Això precipità el desmembrament fet que no comportà decadència…
sonatina
Música
Diminutiu de sonata.
Si bé als segles XVII i XVIII s’havia utilitzat algunes vegades per a denominar la peça introductòria d’una suite , el seu ús més habitual és per a obres amb les característiques d’una sonata molt especialment per a piano, però de dimensions més reduïdes, tècnica menys exigent i, sovint, composta amb finalitats pedagògiques Naturalment la frontera entre una sonatina i una sonata no és sempre clara el fet de donar un nom o l’altre a una peça depèn del criteri del compositor o de l’editor Les tres sonates per a piano de L van Beethoven publicades l’any 1783 han aparegut en edicions modernes amb…
Club d’Escacs Sant Martí

Equip del Club d’Escacs Sant Martí campió de primera provincial l’any 1991
Club d’Escacs Sant Martí
Escacs
Club d’escacs de Barcelona.
Fundat al desembre del 1974, nasqué com a secció d’escacs de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals Al maig del 1979 es traslladà a l’edifici Gaudí, entre el 1980 i el 1982 s’ubicà al local de l’Ateneu Llibertari de la CNT i posteriorment es traslladà al Centre Cívic de Sant Martí ja com a entitat independent Organitza competicions entre les quals destaca el Torneig Internacional Sant Martí, que forma part del Circuit de Torneigs Internacionals de la Federació Catalana d’Escacs També organitza un torneig per a aconseguir el títol de mestre català i un altre per al títol de mestre…
Joan Balcells Auter
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona, aconseguí el títol de pilot el 1931 Fou el fundador i professor de la segona Escola Catalana d’Aviació de l’Aeroclub de Catalunya 1935 Guanyà unes quantes competicions, com el Ralli de Reus o la prova de velocitat del Festival Internacional 1936 Fou president de la Federació Aeronàutica Regional Catalana FARC Després de la Guerra Civil reorganitzà l’escola de vol de l’Aeroclub de Barcelona 1942, dirigí l’Escola Provincial de Vol Sense Motor al Prat de Llobregat i l’Escola Elemental de l’Aire Des del 1956 dirigí les seccions de vol a vela i de…
Assumpció Morte Ibáñez
Atletisme
Atleta.
S’especialitzà en salt d’alçada, tot i que també destacà en les tanques i en les proves combinades S’inicià en l’atletisme al Club Atlètic Granollers Posteriorment competí amb diversos clubs de Barcelona el Centre Gimnàstic Barcelonès, el Futbol Club Barcelona i el Club Natació Barcelona A la capital catalana es preparà a les ordres de Miguel Ángel Torralba i Miguel Vélez Fou set vegades campiona de Catalunya de salt d’alçada a l’aire lliure 1976, 1980, 1982, 1984-87, i en pista coberta assolí un títol de 50 m tanques 1977 i dos de salt d’alçada 1978, 1984 Establí diversos rècords de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina