Resultats de la cerca
Es mostren 1066 resultats
Vo Nguyen Giap

Vo Nguyen Giap
Història
Militar
Política
Militar i polític vietnamita.
Militant del Partit Comunista, s’uní de molt jove a la lluita anticolonialista Graduat en dret i en economia política 1937, ensenyà història en una institució privada Seguidor de Marx, Lenin i Mao, dins el partit Ho Chi Minh li assignà el 1941 el comandament de la branca militar, el Viet-minh Organitzà els primers grups de guerrillers i el 1954 derrotà els francesos a Dien Bien Phu 1954 Ministre de Defensa de la República Democràtica del Vietnam, dirigí l’ofensiva contra la República del Vietnam que propicià la creixent intervenció dels EUA en la guerra del Vietnam , en la qual l’exèrcit…
Jacques Rivette
Cinematografia
Realitzador i crític cinematogràfic francès.
Començà estudis de literatura, però es decantà aviat pel cinema El 1949 anà a París, on, malgrat ser rebutjat per l’Institut des Hautes Études Cinématographiques, seguí cursos de cinematografia a la Sorbona S’uní a altres joves aspirants a director com Claude Chabrol, François Truffaut i Jean-Luc Godard, entusiastes del cinema nord-americà i crítics amb el cinema acadèmic francès de la postguerra, que consideraven excessivament dependent de la literatura El seu afany trencador cristallitzà en la revista Cahiers du Cinéma , on collaborà des de la fundació 1952 i de la qual fou director 1963-65…
Lluís Massó i Simó

Lluís Massó i Simó
Història
Polític, empresari i financer.
Jove revolucionari i anarquista, posteriorment fou dirigent del Partit Republicà Federal a Reus Implicat en els fets del primer de maig del 1890, el 1893 s'hagué d’installar a Barcelona, on fundà el Centre Federal del carrer dels Mercaders, el Sindicat Gremial, la revista La Voz de los Gremios i creà algunes escoles laiques per a obrers Tingué com a òrgan de premsa El Programa , i fou secretari polític de Baldomer Lostau Posteriorment, s’uní al lerrouxisme i tornà a Tarragona per organitzar el partit republicà radical al Baix Camp i al Priorat Collaborador de diverses companyies d’…
Maqbool Fida Husain
Pintura
Pintor indi, més conegut per F.M. Maqbool.
Fill d’un comptable musulmà, aprengué de manera autodidàctica el dibuix calligràfic geomètric tradicional kulfic khat L’any 1937 anà a Bombai, on sobrevisqué precàriament com a grafista de cartells de Bollywood i el 1947 s’uní al Grup d’Artistes Progressius liderats per Francis Newton Souza, oposats al classicisme hindú de l’escola de Bengala que promovia l’administració britànica Sense renegar de la tradició autòctona, aquest grup incorporava les noves tendències d’Occident surrealisme, cubisme, expressionisme Des de mitjan anys seixanta la seva obra començà a obtenir renom, i juntament…
Julia Eileen Gillard

Julia Eileen Gillard
© The University of New England
Política
Política australiana d’origen gal·lès.
Emigrà amb la seva família a Austràlia l’any 1966 Graduada per la Universitat de Melbourne en dret i arts 1986, durant els seus anys d’estudiant s’uní al Partit Laborista i, a partir del 1983, fou membre de la Unió Australiana d’Estudiants Del 1987 al 1998 treballà en un despatx d’advocats especialitzat en dret laboral i industrial Diputada al Parlament australià des del 1998, com a membre del Partit Laborista a l’oposició encapçalà diversos ministeris “a l’ombra” En guanyar les eleccions el Partit Laborista l’any 2007, fou nomenada vice-primera ministra i ministra d’Educació, Ocupació i…
Bloc Obrer i Camperol

Cartell del Bloc Obrer i Camperol
Història
Organització política catalana, de caràcter marxista, fundada a Barcelona (1930) com a resultat de la fusió del Partit Comunista Català (independent) i la Federació Comunista Catalanobalear, oposada a la direcció del Partido Comunista de España.
Dissidents de la Tercera Internacional, els seus principals dirigents —Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer, Estartús, Estivill, Daniel DMontserrat, Jaume Miravitlles, Rebull David Rey , Sesé, Tona Nadalmai i Joaquim Maurín com a secretari general— propugnaven una federació de nacions socialistes dins l’Estat espanyol reivindicaven la lluita revolucionària, l’internacionalisme proletari, basat en l’autonomia dels partits nacionals i el dret d’autodeterminació de Catalunya S'oposaren a l’apoliticisme subversiu de la FAI i a la política social moderada de l’Esquerra…
Manuel Valls de Gomis
Història
Polític.
Fill d’un empresari tèxtil, milità a les joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya Fou cap d’escamots en els fets d’Octubre del 1934, raó per la qual fou detingut i, posteriorment, alliberat Juntament amb Josep Maria Batista i Roca formà la columna Pau Claris, creada per la Generalitat el 1936 com a instrument per a imposar autoritat enfront de partits i sindicats Ocupà el càrrec de secretari del president Lluís Companys i, més tard, fou sotsdirector de la Presó Model de Barcelona Al final del 1938 s’exilià a París Installat a Perpinyà, en començar la Segona Guerra Mundial s’uní a la…
Partit Republicà Català
Política
Grup polític creat a Barcelona els dies 21-22 d’abril de 1917 mitjançant la fusió, bàsicament, del Bloc Republicà Autonomista (amb Layret, Domingo, Alomar, Samblancat, Noguer i Comet, etc. ) i la Joventut Republicana de Lleida (Alfred Perenya, Humbert Torres, etc. ).
També hi figuraren antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana Josep Mestres, elements procedents del reformisme Companys o Bernaldo de Quirós i el nucli federal empordanès August Pi i Sunyer El Directori constituït reuní Layret, Domingo —que presidí—, Perenya, Antoni Estivill, Pi i Sunyer, i Noguer i Comet —que fou secretari general— Inicialment els seus punts doctrinals essencials foren l’acceptació del programa federal de Pi i Margall del 1894, l’afavoriment de profundes transformacions econòmiques i socials i el laïcisme Hom intentà amb això d’exercir una forta atracció…
Santa Cecília de la Carrera i Santa Margarida de Fontarnau (Vic)
Art romànic
Aquestes esglésies es trobaven dins l’antic terme del castell de Sentfores Encara que puguin semblar dues esglésies diferents, cal creure que es tracta de dues advocacions dintre un mateix temple, únicament que un trasllat d’edifici i de culte fa que sembli que hi hagi hagut dues esglésies ben separades Inicialment apareix esmentada com a Santa Cecília La primera dada és de l’any 1151, quan el bisbe Pere de Redorta consagrà l’església parroquial de Sant Martí de Sentfores i uní les sufragànies de Sant Pere de Sentfores i Santa Cecília a la parroquial, encara que la condició de…
Santa Maria de Vilafortuny (Cambrils)
Art romànic
El lloc de Vilafortuny és consignat per primera vegada el 1152 en la donació del lloc de Cambrils que atorgà el comte Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir Entre les afrontacions del terme de Cambrils s’esmenta a llevant l’honor de Guillem Fortuny L’església de Vilafortuny és documentada des del 1194, en què és una de les esglésies de l’arxidiòcesi que apareix en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona En aquest document es puntualitza que l’església parroquial de Vilafortuny era de la preceptoria o pròpia del preceptor de la catedral Els anys 1279 i 1280 el rector…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina