Resultats de la cerca

Fill del veguer de Vic Bernat de Mont-rodon mort el 1338 Des del 1338 era canonge de Girona, i el 1342 era ardiaca de Besalú Fou nomenat vicari general del bisbe Satria 1373, i bisbe de Girona l’any següent Fou continuador de l’activitat del seu oncle Arnau, i donà un notable estatut sobre l’administració dels aniversaris, que vigí molts segles Fou enterrat en un magnífic sarcòfag d’alabastre a la capella dels sants màrtirs gironins, prop del seu oncle, el bisbe Arnau de Mont-rodon

Fill d’un fuster Treballà al taller de Joan Rosenbach, i en morir aquest, en el de Carles Amorós Des del 1532 s’establí pel seu compte D’entre les obres que imprimí destaca la versió castellana d' El cortesano 1534 de Castiglione feta per Joan Boscà, els breviaris de la diòcesi de Barcelona, les Epístoles d’Antonio de Guevara 1544 i l’obra, en volums independents, de Jaume Callís 1549 Parent seu degué ésser el també impressor Arnau Guillem de Montpezat , que el 1539 estampà a Tortosa el Llibre dels costums de Tortosa

Germà de Simó IV de Montfort Senyor de La Ferté-Alais Participà en la tercera croada a Palestina i en la quarta, però acudí en ajut del seu germà en la croada contra els albigesos Pel fet d’haver-lo defensat en el concili IV del Laterà, obtingué una senyoria als territoris del riu Tarn, exclosa la ciutat d’Albí Assistí el seu nebot Amalric VI en el govern del comtat de Tolosa Cedits els drets d’aquest comtat al rei de França, morí combatent a favor d’aquest contra el deposat comte Raimon VI

Fill de Mateu de Montcada i d’Alagó, de qui heretà el comtat Fou gran canceller de Sicília 1433, gran camarlenc i virrei 1429, 1432 Seguí Alfons el Magnànim en el captiveri després de la desfeta de Ponça 1435 Fou recompensat amb el casament amb Giovanna Ventimiglia, baronessa de Ciminna, filla del marquès de Geraci, de qui no tingué fills El 1466 comprà al virrei de Sicília, Bernat de Requesens, la terra d’Agosta, que deixà al seu fill legitimat, Antoni de Montcada mort el 1473 Caltanissetta passà al seu germà Antoni

Era apotecari a Barcelona i síndic personer de l’ajuntament Fou un dels membres fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, esdevinguda després Acadèmia de Ciències i Arts Hi dirigí habitualment la secció de química i hi impartí classes d’aquesta matèria El 1780 presentà una comunicació titulada Memoria sobre el salitre El seu fill, Josep Ignasi Mollar Barcelona s XVIII — s XIX, ingressà a l’Acadèmia el 1786 El 1791 substituí el seu pare en la direcció de la secció de química Presentà diverses comunicacions, com Origen, esencia y formación del…

Fill de Huitzilihuitl , el 1417 assolí el comandament de l’exèrcit asteca i dugué a terme nombroses campanyes militars Nomenat emperador, en successió del seu oncle Itzcoatl , continuà l’expansió del regne cap a les zones de Guerrero, Hidalgo, Puebla i Oaxaca i assegurà les conquestes anteriors, fins a dominar tot l’altiplà d’Anàhuac Fou un decidit partidari del poder absolut de la monarquia enfront de la noblesa militar i sacerdotal i insistí en el caràcter teocràtic de l’imperi No el sabé, però, organitzar administrativament Fou succeït pel seu fill  Axaiacatl

Venerada antigament a Argos, fou associada al pare dels déus, i ocupà un lloc de preeminència per damunt de les altres divinitats, que passaren a ésser amants del seu marit Això originà la llegenda de la infidelitat de Zeus i de la gelosia d’Hera El seu culte s’estengué per tot Grècia i el sud d’Itàlia li foren dedicats santuaris l’Herèon d’Argos, els de Samos i d’Olímpia, etc Hom n'ha conservat nombroses estàtues, entre les quals se'n destaca una d’acèfala al Musée du Louvre, de París

Frankenstein, un savi, dóna vida a un ésser constituït amb membres de cadàvers El monstre, solitari i de proporcions desmesurades, és odiat i temut per tothom Per venjança mata el germà i la promesa del seu creador, que el persegueix fins a les terres àrtiques i és mort per la seva criatura, que desapareix El monstre, que no té nom, ha estat conegut posteriorment amb el del seu autor, Frankenstein Aquest tema ha donat lloc a diverses produccions cinematogràfiques, la més remarcable de les quals és la dirigida per JWhale 1931

En fou el primer duc Gotard I Ketteler Gotard I de Curlàndia mort el 1587 En morir 1737 el seu besnet el duc Ferran I, sense fills, la vídua de l‘anterior duc, Frederic Guillem I mort el 1711, que també n’havia estat duquessa propietària i que esdevingué després tsarina de Rússia Anna I Ivanovna, donà el ducat al seu favorit Ernest Joan I de Curlàndia , comte i príncep de Biron mort el 1772 El fill d’aquest, el duc Pere I, vengué el ducat 1795 a Rússia

El seu fill Ivan I 1465-90 fou patrici de Venècia i fundador del monestir de Cetinje 1485 El fill d’aquest, Jordi I 1490-96, es retirà a Venècia i fou succeït pel seu germà Esteve II 1496-99, deposat pels turcs i mort el 1514 Des d’aleshores, i fins al 1852, Montenegro fou regit pels vladics de Cetinje Els Crnojević es dividiren en dues línies, una de les quals passà a Venècia i l’altra a Constantinoble Un membre d’aquesta última, Skanderbeg , fou sanjac turc de Montenegro 1514-28