Resultats de la cerca

És constituïda per una cubeta sinclinal vorejada de turons calcaris La població, molt escassa i distribuïda en pobles petits, es dedica a la ramaderia El 1964 s’hi descobriren jaciments de petroli, de poca importància

La capital comarcal és Ribadavia Comprèn el sector de la vall mitjana del Miño a la confluència amb l’Avia La pluviositat és abundant El poblament és de caràcter dispers i està ocupat principalment en l’agricultura minifundista i la ramaderia Són famosos els seus vins, que en porten el nom, àcids, una mica aspres, daurats, d’un to marró els blancs i amb molta capa i bastant cos tanins els negres Tenen bastant diòxid de carboni i la graduació sol ésser relativament baixa

Situació i presentació Confronta al N amb els termes d’Albinyana i de Santa Oliva, a l’E amb Bellvei i Calafell, al s amb la Mar Mediterrània i a l’W amb el terme de Roda de Berà Tarragonès i per un punt, al NW, amb Bonastre El municipi comprèn, a més de la vila del Vendrell, que n’és el cap, els barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i del Francàs, els barris de l’Estació de Sant Vicenç de Calders i del Sector del Sanatori, el poble de Sant Vicenç de Calders i nombroses urbanitzacionsEl nom del municipi prové del llatí venerellus, diminutiu de venere Venus, nom de persona que a l’època…

Situació i presentació Limita al NE amb els municipis d’Osor i Susqueda, a l’E amb Santa Coloma de Farners, al S amb Arbúcies, a l’W amb els d’Espinelves i Vilanova de Sau i al N amb Rupit i Pruit els tres últims pertanyents a la comarca d’Osona S’estén des del pla de les Arenes 1086 m, a l’W, fins al puig de Sant Miquel o de Solterra 1202 m al NE, la serra de la Gavarra 1182 m al NW, i la serra del Pedró 929 m a l’E Comprèn la capçalera de la riera d’Osor dita també, a l’inici, de Vallicrosa, de la Fontvella o de la Fontpicant Dins del terme hi ha prop d’un centenar de fonts d’aigua…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric Sepulcre megalític del Pla del Bosc de la Sala, a Passanant ECSA - E Casas La Conca de Barberà és un indret on la presència de l’home, tot i que no sigui demostrable en el Quaternari, atès que els possibles assentaments en les terrasses alluvials han estat desfets per l’acció dels conreus, és documentada en el període mesolític en un estrat de la balma de la Vall Montblanc i especialment a la cova del Camí de la Font Voltada i a la Cova de l’Aluja, caracteritzades per la seva estructura d’abrics i situades en el municipi de Sarral…

Prehistòria i protohistòria Probablement l’home ja ocupava la comarca de la Cerdanya durant la primera fase del neolític o neolític antic entre els anys 6000 i 5000 aC, car està demostrada la presència de ceràmica cardial o montserratina, típica del neolític antic, a les comarques veïnes del Solsonès, l’Alt Urgell i Andorra a l’Alt Vallespir s’ha trobat ceràmica de transició entre el neolític antic i el neolític mitjà Del final del neolític antic, a l’entorn del 4000 aC, s’han trobat a la comarca diversos jaciments, ja sigui a l’aire lliure, com a Sant Feliu de Llo Llo, al Pla del Bac Eina, o…