Resultats de la cerca
Es mostren 11309 resultats
Guillermo Tomás
Música
Compositor, director d’orquestra i musicòleg cubà.
Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Tomás Tomás, fins el 1888, que es traslladà a Nova York, on es doctorà en música L’any següent tornà al seu país natal i fundà l’Instituto Vocal Aguado Tomás i la banda del cos de la policia nacional, que temps més tard esdevingué la Banda Nacional de l’Havana Posteriorment, el 1903, fundà l’Escuela de Música O’Farrell, convertida després en l’Escuela de Música Municipal de l’Havana i, avui, en el Conservatorio Amadeo Roldán També fou el fundador del diari "Bellas Artes" 1908, de l’Orquesta Sinfónica de l’Havana 1910 i del…
José Rozo Contreras
Música
Compositor i director de banda colombià.
Inicià els estudis musicals amb el prevere F de P Rivera, capellà de Bochalema, quan formava part del cor de la parròquia A només disset anys dirigí la primera banda de música, a Córdoba El 1913 marxà a la ciutat colombiana de Pamplona a realitzar el servei militar i esdevingué músic de la Banda del Regiment, on tocava el flautí, el clarinet i el saxòfon, formació que dirigí a partir del 1920 Gràcies a una beca, el 1924 viatjà a Roma per estudiar amb Oscar Zuccarinni, composició amb C Dobici i orquestració de banda amb Vassella, director de la Banda Municipal de la capital Del…
Astor Piazzola
Música
Compositor i intèrpret de bandonió argentí.
Emigrà de petit a Nova York on conegué el bandonió i inicià estudis de piano amb S Rakhmaninov Conegué més tard la música popular del seu país gràcies a Aníbal Troilo Parallelament estudià música clàssica piano i composició a Buenos Aires amb Alberto Ginastera L’any 1952 guanyà el primer Premi de Composició francès i aconseguí una beca per a anar a estudiar amb Nadia Boulanger a París, on rebé la influència d’I Stravinsky Compongué música popular entroncada amb música simfònica Transformà el tango en més que una cançó o música ballable en instrumentar-lo simfònicament Les seves…
Nicolò Isouard
Música
Compositor francès de naixement maltès.
Fill d’un pròsper comerciant, de nen fou enviat a estudiar a París per a rebre formació preparatòria com a oficial de marina a l’institut Berthaud, on també rebé les primeres lliçons de música Després de la revolució del 1789, tornà a Malta per treballar amb el seu pare, el qual no pogué evitar, tot i els seus trasllats de residència, que continués els estudis de composició a Palerm i a Nàpols El 1794 debutà com a compositor a Florència amb l’òpera L’avviso ai maritati , que posteriorment s’interpretà a Lisboa, Dresden i Madrid A partir d’aquell moment es dedicà exclusivament a…
Otakar Ostrcil
Música
Compositor i director d’orquestra txec.
Compaginà els estudis de filologia i estètica amb els de música Feu composició amb Z Fibich 1895-1900, de qui, amb el temps, esdevingué collaborador i amic Exercí de professor de txec i d’alemany, però finalment es dedicà a la música de manera exclusiva Dirigí l’Òpera del Teatre Vinohrady de Praga i la del Teatre Nacional del 1920 al 1935 En aquests quinze anys programà i dirigí nombroses òperes d’autors contemporanis seus, com Wozzeck , d’A Berg, o obres de Z Fibich, V Novák i L Janácek La seva producció s’anà desenvolupant des del neoromanticisme, amb paleta orquestral brillant…
Rudolf Karel
Música
Compositor i pedagog musical txec.
Feu els estudis musicals a Praga amb J Klicka, FA Hoffmeister i A Dvorák 1901-04 En esclatar la Primera Guerra Mundial es trobava a Rússia i donà classes a Taganrog 1915-17 i a Rostov El 1918 fugí i entrà a la legió Txeca, en la qual fundà i dirigí l’Orquestra Simfònica Del 1923 al 1941 ensenyà al Conservatori de Praga, fins que els nazis l’obligaren a abandonar-lo El 1943 la Gestapo l’arrestà per les seves activitats clandestines fou empresonat i torturat, i posteriorment enviat al camp de Terezín, on morí Influït al principi per Dvorák quant a expressivitat i color orquestral,…
Jan Hanuš
Música
Compositor txec.
El 1932 feu estudis de composició amb O Jeremiaš, que després amplià amb P Dědeček, R Karel i J Křička El 1940 es diplomà Treballà per a la Casa Editora FA Urbánek Fou secretari de la Unió de Compositors txecoslovacs 1955-60 i director de la discogràfica Panton 1963-70 La seva obra es mostra fidel a la tradició txeca, amb una tendència al caràcter dramàtic i un gust exquisit en el terreny harmònic i tímbric Impressionista en la limpidesa de l’escriptura, no rebutjà la línia constructivista de P Hindemith, tal com mostra la Musica concertante 1970 També conreà la música…
Ignaz Isak Moscheles
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra bohemi.
El 1804 esdevingué alumne de FD Weber, que li feu apreciar les obres de WA Mozart, M Clementi i JS Bach Completà la seva formació musical a Viena, amb F Albrechtsberger i A Salieri 1808-20 Es presentà com a concertista de piano, i feu algunes gires d’èxit, gràcies a les quals conegué compositors com L Spohr, L van Beethoven o F Mendelssohn Residí una bona temporada a Londres, on impartí classes a la Royal Academy of Music, oferí concerts i arribà a dirigir la Royal Philharmonia Society 1841-46 El 1840 deixà els concerts, i a partir del 1846 es dedicà enterament a l’ensenyament del piano, cosa…
Pavel Vranický
Música
Compositor i director d’orquestra moravià.
S’inicià en el cant i en l’estudi de l’orgue i el violí a Jihlava 1770-71 Posteriorment es traslladà a Olomouc per estudiar teologia, però cap al 1776 era a Viena, on exercí de mestre de cor i prosseguí els estudis musicals amb JM Kraus El 1784 fou nomenat director musical de la casa del comte Esterházy, i l’any següent esdevingué director de l’orquestra del Kärtnerthortheatre de Viena, tot just creat, càrrec al qual afegí la direcció del Burgtheater fins a la seva mort Fou amic de WA Mozart i de FJ Haydn, i la seva òpera Oberon, König der Elfen 'Oberon, rei dels verns', 1789…
Wladimir Vogel
Música
Compositor suís d’origen russoalemany.
Es dedicà a la música incentivat per A Skr’abin, i el 1918 anà a Berlín, on estudià amb H Tiessen i F Busoni El 1933 abandonà Alemanya i s’establí a Suïssa, d’on esdevingué ciutadà el 1954 Si bé al principi tendí cap a l’esfera pròpia de Skr’abin, aviat sabé concretar el seu bagatge i portà les formes al límit Influït pel rigor i el nou classicisme de F Busoni, mantingué un cert romanticisme intellectual Per mitjà de H Scherchen i el seu cercle conegué les noves tècniques d’A Schönberg, que enriquiren el seu llenguatge Intentà sintetitzar les dues tendències i prestà atenció als…