Resultats de la cerca

Es formà inicialment amb el seu pare, el musicòleg Fritz Reuter, i debutà a setze anys Del 1948 al 1951 estudià a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal amb E Hintze En 1951-55 fou segon director d’orquestra a Eisenach i posteriorment fou nomenat director musical a Meiningen El 1961 fou sollicitat a Leipzig, on li encomanaren la direcció musical de l’Òpera Tres anys més tard, inicià la seva tasca docent al Conservatori de Leipzig, com a professor de direcció orquestral A partir del 1978 visqué entre Leipzig i Weimar, ciutat aquesta darrera d’on fou nomenat director general de música El…

Estudià música a Heidelberg i Leipzig Es doctorà en filosofia a Leipzig i el 1880 debutà com a pianista a la Gewandhaus Aviat, però, reorientà la seva carrera cap a la direcció i fou sollicitat per a dirigir a Zuric, Salzburg, Brno i Graz, ciutats on obtingué èxits notables El 1896 fou contractat com a director del Deutsches Landestheater de Praga, després de diverses actuacions com a mestre de l’Òpera de Berlín Especialitzat en l’obra de R Wagner, es presentà en diversos teatres d’òpera germànics amb obres d’aquest compositor Entre el 1894 i el 1911 dirigí els festivals de música de Silèsia…

Fou membre del cor de Sant Tomàs de Leipzig, i posteriorment estudià piano, composició i direcció orquestral a Colònia, on el 1960 debutà amb La flauta màgica Després dirigí a Berna, Salzburg, Oberhausen i Hannover, abans de ser contractat com a director general de música a Lübeck, on, entre el 1966 i el 1971, dirigí unes vuitanta òperes El 1969 debutà al Festival d’Edimburg, i tres anys després ho feu al Covent Garden de Londres amb Così fan tutte En 1976-79 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de l’NDR de Hannover, càrrec que reprengué el 1991 fins el 1995 També fou director…

Nen prodigi, inicià els estudis musicals al Conservatori de Bolonya A dotze anys fou distingit amb el diploma de l’Accademia Filarmonica de Bolonya, on destacà com a intèrpret de piano Es perfeccionà als conservatoris de Parma i París Durant la Segona Guerra Mundial s’establí a Suïssa, on fixà definitivament la seva residència Collaborador habitual de la Ràdio de la Suïssa Italiana des del 1948, hi feu programes radiofònics interpretant música per a clavicèmbal i piano, i també programes sobre literatura Parallelament a aquesta activitat, desenvolupà una carrera de concertista internacional…

Estudià música amb la seva mare, Cecilia Roesgen-Liodet, cantant i pianista Continuà els estudis al Conservatori de Ginebra i fou deixeble de composició d’Ernest Bloch Posteriorment es traslladà a París, on inicià els estudis de clavicèmbal després d’abandonar els de piano Fou professora del Conservatori de Ginebra des del 1915 fins al 1926 Més tard tornà a París, on fixà la seva residència Tan important com la carrera de concertista fou la de compositora, àmpliament desenvolupada des del final de la dècada del 1920 La seva producció inclou nombroses composicions per a clavicèmbal, entre les…

Es formà musicalment al Conservatori de Brno, on estudià amb Leós Janácek, de qui més endavant enregistrà tota la música per a piano Entre el 1928 i el 1929 continuà els seus estudis a Praga amb V Kurz i J Suk i el 1932 anà als Estats Units per estudiar amb el pianista A Schnabel A partir del 1940 visqué als EUA, on, a part de la seva carrera concertística, es dedicà a impartir classes a la Juilliard School de Nova York Com a pianista es dedicà a la difusió de la música contemporània Així, per exemple, presentà la Sonata per a violoncel i piano núm 1 de BJ Martinu i alguns dels concerts per a…

Les males relacions que mantingué amb el règim soviètic afavoriren el desconeixement que hi ha de la figura d’aquest gran pianista fora del seu país Estudià al conservatori de la seva ciutat natal -llavors anomenada Petrograd-, on fou deixeble de L Nikolajev i on es graduà l’any 1921 Es casà amb la filla d’A Skr’abin, de l’obra del qual fou un dels millors intèrprets El 1928 debutà a Leningrad nom adoptat per Petrograd el 1924, i aviat manifestà la seva oposició a les directives oficials en matèria musical Durant el període d’entreguerres actuà diverses vegades a França Dugué a terme una…

Era cosí del compositor, pianista i director d’orquestra S Rakhmaninov Format al Conservatori de Moscou amb N Rubinstein, el 1883 es perfeccionà a Weimar amb F Liszt Entre el 1888 i el 1891 impartí classes de piano al Conservatori de Moscou, i posteriorment es traslladà a França, on es dedicà a fer gires de concerts En tornar a Rússia, l’any 1903 fundà a Sant Petersburg uns cicles de concerts que divulgaven les obres dels compositors russos del moment, com A Skr’abin, S Prokof’ev i I Stravinsky, en els quals participaren intèrprets tan importants com A Nikisch, A Cortot i W Landowska El 1919…

Fou admesa amb només nou anys a l’Acadèmia de Música FerencLiszt de Budapest, on estudià amb Arnold Székely, Leó Weiner, Béla Bartók i Ilona Deckers A dotze anys tocà i dirigí el Concert per a piano núm 1 de L van Beethoven Rebé el Premi FerencLiszt en dues ocasions i el 1938 obtingué el diploma d’aquesta acadèmia hongaresa, d’on esdevingué professora dos anys més tard, el 1940 El 1970 obtingué una plaça de professora a l’Akademie für Musik de Graz S’especialitzà en la interpretació de l’obra de F Liszt i de B Bartók, la qual donà a conèixer durant els anys cinquanta collaborant amb directors…

Des de la infantesa mostrà unes aptituds inusuals per a la música, a la qual es dedicà empès per Marguerite Long A cinc anys fou deixeble de Lazare Lévy i a deu ingressà al Conservatori de París, on tingué com a mestres Yvonne Lefébure i Olivier Messiaen El 1972 participà en els Cursos de Darmstadt, on estudià amb Karlheinz Stockhausen i Iannis Xenakis Fou un dels membres fundadors de l’Ensemble L’Itineraire 1973, amb el qual actuà al Festival Internacional de Música de Barcelona l’any 1984 El 1974 guanyà el primer premi de composició del Conservatori de París Ha compaginat la carrera…