Resultats de la cerca

Conegut només amb el nom de fonts Establert a Barcelona des del 1936, fou deixeble de Ramon Rogent El 1943 guanyà el primer premi en el Saló de la Joventut i el 1945 exposà per primera vegada a la Galeria Syra de la Ciutat Comtal Durant una dècada deixà d'exposar Reaparegué el 1957 amb una exposició a la Sala Parés de Barcelona, galeria a la qual es vinculà fins a la seva mort La seva obra també fou exhibida, entre altres indrets, a Madrid, Nova York, París i Los Angeles Conreà la figura, l’interior, la natura morta i, tot i que menys, el paisatge, dins un postimpressionisme vigorós

A Londres 1776 s’inicià en la maçoneria Recorregué l’Europa oriental practicant la màgia, l’hipnotisme, l’alquímia i l’espiritisme El 1780 intimà a Estrasburg amb el cardenal Louis de Rohan, que el portà a París, on introduí la maçoneria de ritu egipci, inventat per ell Implicat en el famós escàndol del collaret de la reina Maria Antonieta, fou expulsat de França 1786, i, havent tornat a Itàlia 1791, la inquisició l’empresonà com a maçó i restà captiu fins a la mort Estigué dues vegades a Barcelona en la primera, el 1768, tingué la protecció del capità general comte de Ricla

Llicenciat i doctor en història medieval per la Universitat de València, de la qual és professor A més de diverses monografies historiogràfiques com Terra de feudals 1991, ha publicat l’assaig En la vida d’Ausiàs March 1998 La seva obra creativa es caracteritza per ser una prosa entre la narració i la crònica memorialística, amb títols com Oc 1989, París particular 1993, Per espaiar la malenconia 1995 i el text autobiogràfic El vaixelll de Genseric Dietari 2004-2005 2007, premi Carles Rahola d’assaig 2006 També ha publicat la novella La Veu d’Odiló 2004 És membre del consell de redacció de la…

Desenvolupà la seva primera activitat en el món editorial Entre el 1970 i el 1975 residí a París, on començà a conrear la illustració Novament a Barcelona, ha realitzat dissenys per a diverses publicacions, illustracions, cartells, logotips, etc Empra un llenguatge esquematitzat que presenta certs punts de contacte amb el de les avantguardes russes Parallelament a la seva tasca com a dissenyador, s’inicià com a escultor amb la plasmació en ferro d’alguns dels seus emblemàtics dibuixos antropomòrfics El 1989 guanyà el premi Laus de disseny gràfic L’any 1992 el govern holandès li encarregà la…

El marbre és constituït per calcita més o menys impura El carbonat de calci apareix en forma amorfa, impura, en quantitats ingents, constituint roques sedimentàries d’origen orgànic, com és la creta, la calcària, molt impurificada amb argila, les margues , etc Com els altres carbonats, és atacat pels àcids, amb despresa de diòxid de carboni És poc soluble en aigua i en altres dissolvents És emprat en moltes indústries per a neutralitzar solucions àcides, i com a pigment o càrrega en pintures blanc d’Espanya o de París, paper, cautxú, poliments, plàstics, productes farmacèutics, etc També…

Estudià al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, on fou després professor ajudant Muntà a Barcelona un observatori astronòmic i publicà observacions meteorològiques al Diario de Barcelona El 1830 passà a Madrid, on fou catedràtic del Colegio de San Carlos i, des del 1838, de fisiologia comparada a l’Ateneo Publicà un Tratado de la blefaroplastia temporofacial 1834 Fou metge i cirurgià de cambra d’Isabel II 1843 Estudià a París les teories de Hahnemann en tornar propagà l’homeopatia, fet que li valgué molts atacs Deixà publicacions, com La filosofía médica reinante 1848, Dogmas de la…

Llicenciat en geografia 1946 i dret 1950, es doctorà en geografia 1966 Entre d’altres, fou professor titular de geografia i oceanografia tropical de la Universitat de Montpeller 1968-79 i professor d’etologia i conservació d’espècies animals del Museu Nacional d’Història Natural de París 1979-88 Presidí la comissió d’ecologia de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura 1991-94 És autor, entre altres obres, de  Géographie des mers 1965, L’histoire des pêches thonières  1996 i  La pêche en Méditerranée  2000, i dels articles corresponents a les comarques del Capcir, el Conflent,…

Dit el Jove per a distingir-lo del seu pare Antoni Guerra , el Vell Jacint Rigau provà en va de fer-lo anar a París Anà a Madrid 1706, cridat per Felip V —del qual havia fet el retrat en una estada a Perpinyà—, tornà aviat a Perpinyà Bon observador de la natura, les seves obres revelen una bella ingenuïtat i molta frescor Excellí com a retratista És autor d’un Sant Elm Museu de Perpinyà i d’altres obres religioses a la catedral i a les esglésies de la Real i de Sant Mateu de Perpinyà, i a les d’Espirà de Conflent i de Catllà

Estudià filosofia i lletres a les universitats de València, Madrid i Múrcia i s’hi especialitzà en filologia romànica Anà a París, on treballà a l’Institut Pierrefitte i a l’Escola Nacional Superior d’Arts i Oficis com a professor Gran part dels seus treballs, d’història i d’art, són dedicats a diversos aspectes de la seva ciutat nadiua Gonzalo Cantó su vida, su teatro, su poesía 1967, Glosario de arte i artistas alcoyanos 1967, El humanista Andrés Sempere 1968, Autorretrato 1970, Escritores de Alcoy 1973, El combate político de Juan Botella y Asensi 1981 i Amando Blanquer en su vida y en su…

Fill de Jaume Mercadé i Queralt Autodidacte, es dedicà a la pintura des de molt jove La seva obra tingué una primera etapa de caràcter expressionista en el color i cubista en la construcció Després d’una llarga estada a París, en plena eufòria abstracta, treballà un informalisme geomètric i colorístic que progressivament retornà a la seva figuració lliure i barroquitzada, on les qualitats plàstiques i el vigor cromàtic són els protagonistes En una etapa posterior pintà paisatges, marines i figures dins aquests esquemes plàstics Fou becat pel govern francès, participà en els…