Resultats de la cerca

Fou alumne de Helmut Kahlöfer i estudià a l’Acadèmia de Detmold Finalitzà els estudis el 1958 i fou nomenat organista titular de la Christuskirche de Wolfsburg Posteriorment es perfeccionà a París amb Gaston Litaize Tornà a Alemanya el 1961, i durant alguns anys fou titular de la Christuskirche de Düsseldorf El 1971 passà a ocupar el mateix càrrec a l’església Zum Heilbronnen de Berlín Publicà una edició crítica de l’obra per a orgue de JS Bach, editada per Breitkopf & Härtel entre el 1969 i el 1979 Feu nombrosos concerts per Europa i enregistrà l’obra completa per a orgue de Max Reger

Vida Estudià filologia, filosofia i matemàtiques a Bolonya, al collegi dels jesuïtes de Roma, a Bourges i a Pisa, on es doctorà en lleis el 1618 El 1621 acompanyà el cardenal Corsini quan aquest estigué a París com a llegat papal davant el rei de França, i allà conegué Marin Mersenne Retornà a París en diverses ocasions el 1625 i el 1627 acompanyant el cardenal Barberini, amb qui també viatjà a Madrid el 1626 Durant tots aquests viatges aprofità per a visitar biblioteques i establir contactes amb altres estudiosos El 1629 fou nomenat secretari del Collegi Cardenalici, i el 1640 ocupà una…

Inicià la seva formació musical a Granada amb J Rouré i posteriorment continuà els estudis a Madrid amb J Nonó, A Inzenga i J Boxeras De molt jove feu un concert d’orgue per a Ferran VII aquest fet i la composició de diverses obres de tipus religiós li valgueren l’obtenció d’una pensió vitalícia proveïda per la casa reial, que perdé el 1823 Dos anys després marxà a París, on feu amistat amb J Melcior Gomis Per indicació d’aquest es traslladà a Londres 1826 amb l’esperança d’estudiar amb Cramer, però fins que Gomis no arribà a la capital anglesa no aconseguí introduir-se als cercles socials…

El seu nom en basc és Bilbo Des del punt de vista musical, Bilbao no començà a destacar fins al final del segle XVIII El primer teatre es construí cap al 1799 i al principi del segle XIX fou fundada una Sociedad Filarmónica Un dels seus membres fou, després de les guerres napoleòniques, Juan Crisóstomo de Arriaga, un gran compositor romàntic que morí prematurament a París quan només tenia vint anys El 1817 es construí un segon teatre, l’Arriaga Com a tot el nord de la Península Ibèrica, a Bilbao és molt apreciat i cultivat el cant coral La Coral de Bilbao, una de les més actives, fou fundada…

Evolució La societat es proposà de millorar el nivell artístic i els aspectes comercials, finançant i distribuint els seus propis films independentment de les grans companyies productores Entre els seus èxits cal recordar Stagecoach 1939, The African Queen 1952, The Apartment 1960, Judgment at Nuremberg 1961, West Side Story 1961, etc En l’àmbit mundial, l’UA fou comprada per Transamerica el 1969, i absorbida per la MGM el 1981, el mateix any que nasqué Orion Pictures International, grup escindit de l’UA L’United Artists a l’Estat espanyol L’UA s’establí a l’Estat espanyol el 1924, amb seu a…

Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica —sembla que es doctorà en ciències naturals 1875—, cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868 i participà, encara el 1880, en el Primer Congrés Catalanista de Valentí Almirall— Residí llargues temporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré Fou també a París on es posà en contacte amb els corrents ideològics moderns —molt sovint a través d…

Estudià geografia a la Universitat de Montpeller, on obtingué el doctorat, i a París Fou professor a la Universitat de Perpinyà  des del 1972 fins a la jubilació, el 2010, on ocupà la càtedra de cultures i llengües regionals Fou vicepresident i director del Centre de Recerques i d'Estudis Catalans CREC codirector de l'Institut Català de Recerca en Ciències Socials de la mateixa universitat membre del Consell Nacional de les Universitats París, i secretari del Patronat de la Universitat Catalana d’Estiu Fou coordinador, a la Catalunya del Nord, del II Congrés Internacional de la Llengua…

De família de rabins, el 1935 es traslladà a Paris, on cursà dret i estudis rabínics Actiu en la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, després de la qual fou advocat i jutge al tribunal d’apellació d’Alger 1945 - 1947, l’any 1948 obtingué el doctorat en dret internacional a la Universitat de Paris L’any 1958 s’installà a Jerusalem i esdevingué un actiu propagador de la causa sionista Fou conseller del president  David Ben Gurion , 1959-1963 per a la integració dels jueus procedents dels països islàmics i per a les relacions entre les diverses comunitats de l’…

Ha practicat una àmplia gamma de creació que inclou la pintura, l’ assemblage , la manipulació fotogràfica, el cerimonial, les accions i les festes Després d’una etapa catalana guanyà, el 1965, una borsa d’estudi atorgada pel govern francès Residí a París fins el 1972, i aleshores es traslladà a Nova York, on viu actualment Les seves sèries de Soldats saldats , basades en la utilització de petits soldats de plàstic policromats cobrint superfícies planes i objectes, els menjars acolorits i els cerimonials —aquests, fets juntament amb els grups de catalans de París i de Nova York— n’han fet un…

Fill d’un músic municipal i una cantant mediocre, es formà a Bolonya amb SMattei, amb el qual conegué l’obra de Haydn i Mozart, que l’influïren hom li retragué sovint un estil germanitzant Dedicat al teatre, debutà amb la farsa La cambiale di matrimonio 1810 ben acollida, escriví òperes bufes L’inganno felice , 1812 La scala di seta , 1812 que li donaren nom el mateix any estrenà ja al Teatro alla Scala de Milà La pietra del paragone i el 1813 consolidà la seva fama amb Tancredi , òpera seriosa, i les bufes Il signor Bruschino i L’Italiana in Algeri Hi emprà recursos còmics de l’escola…