Resultats de la cerca

Fill i successor de Carles V Menor d’edat, el govern fou dominat pels seus oncles, els ducs Lluís I d’Anjou, Felip l’Ardit de Borgonya, Joan de Berry i Lluís II de Borbó, els quals utilitzaven els recursos del país en benefici propi El 1388 assumí personalment el govern el 1392 sofrí el primer atac de follia, malaltia que s’agreujà malgrat èpoques de remissió, i el poder passà de nou als oncles del sobirà, entre els quals s’imposà Felip I l’Ardit Les topades entre els interessos encontrats de Lluís d’Orleans, germà de Carles VI, i dels ducs de Borgonya Joan Sense Por, des del 1404 originaren…

De família noble, sembla que abandonà el clergat i fou conseller de Raimon VI de Tolosa, i també serví a Raimon VII, però, quan Tolosa passà als francesos, trobà refugi a Montpeller Tota la seva obra conservada és satírica i fou escrita entre el 1216 i el 1271, en els moments de la croada contra els albigesos i de la invasió francesa d’Occitània Els seus sirventesos són de tema polític, social i moral Profundament religiós, atacà els abusos i la corrupció del clergat, que anomenava “messatge d’Anticrist”, dels rics i dels invasors francesos, amb una violència i una acritud que el…

Passà la seva infància a Bulgària, Anglaterra, Àustria, Suïssa i Alemanya Estudià ciències a Viena, on visqué fins el 1938, emigrà a París 1938 i a Londres, on s’installà el 1939 i prengué la nacionalitat britànica La seva obra presenta una triple temàtica la defensa de la dignitat individual contra la massificació de l’home, l’abús del poder i l’absurd de la mort Les primeres obres, les comèdies Hochzeit ‘La boda’, 1932 i Komödie der Eitelkeit ‘La comèdia de la vanitat’, 1950, i la novella Die Blendung ‘L’enlluernament’, 1935 tingueren escassa ressonància abans dels anys seixanta L’èxit li…

Fou director de la Deutsche Zeitschrift für Philosophie i professor a Berlín, Heidelberg i Grünwald En temps del nazisme s’exilià a Suïssa 1933 i posteriorment als EUA 1938-49 Després de la guerra s’installà a la RDA i fou professor a Leipzig Criticat pels marxistes oficials, el 1961 passà finalment a Tübingen RFA, on fou professor de la universitat Féu una reconsideració del marxisme a partir del concepte d’utopia, que ell pretenia de fonamentar en el principi de l’esperança En la seva obra principal, Das Prinzip Hoffnung ‘El principi de l’esperança’, 1954-59, descriví en una anàlisi…

El 1850 ingressà a la Universitat d’Oslo, on coincidí amb Henrik Ibsen i Jonas Lie El 1854 abandonà els estudis per tal de dedicar-se a la literatura, i aviat esdevingué un crític literari i dramàtic prestigiós El 1857 fou cridat a Bergen per succeir Ibsen en la direcció del teatre de la ciutat, i el 1860 passà a dirigir el d’Oslo, ciutat on el 1870 fundà un teatre lliure Mentrestant, escriví entre d’altres obres, Synnøve Solbakken 1857 i la gran trilogia Sigurd Slembe 1864, inspirada en el passat històric i molt influïda pel Romanticisme La seva obra poètica, d’inspiració popular, fou…

De família pagesa, a nou anys entrà com a aprenent de caixista en una impremta Amb motiu de la vaga general de l’agost del 1917 fou empresonat El 1919 fou un dels fundadors del setmanari Lucha Social , que, dirigit per Joaquim Maurín, fou un dels exponents del corrent marxista del sindicalisme dins la CNT, i defensà la Revolució Russa Fundador, el 1922, del setmanari La Batalla , que dirigí Maurín, i que succeí de fet Lucha Social Adherent a la Federació Comunista Catalanobalear, durant la Dictadura passà quatre anys a la presó Pel febrer del 1929 s’exilià a París Tornà a Barcelona pel…

Fill de Francesc Milans del Bosch Lluità en l’exèrcit liberal, del 1833 al 1840, contra els carlins Amic íntim del general Prim, s’alçà com ell contra Espartero a Reus maig del 1843 i passà a Barcelona, però n'hagué de fugir amb ell davant la revolta de la Jamància Diputat a corts 1844, el 1854 el govern l’envià a parlamentar amb O'Donnell, cap de l’alçament progressista El 1861 anà a Mèxic amb l’expedició del general Prim, que pretenia envair aquest país i obligar el seu govern el pagament del seu deute amb Espanya Acampat l’exèrcit de Prim a Veracruz, Milans del…

Governador de Gibraltar i capità general de Guipúscoa, el 1697 fou nomenat lloctinent general de Catalunya, nomenament que restà sense efecte, a causa de la greu annexió francesa de Catalunya i de la posterior negativa, per part de la generalitat i del consell barceloní, de reconèixer-lo Sembla que, a causa de dificultats econòmiques i del seu ressentiment per la indiferència envers ell del govern de Felip V de Castella, es passà, el 1702, al servei de Carles d’Àustria, i li foren confiscats els béns El 1706 entrà triomfalment a València, amb Carles III, el qual el designà per formar part,…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou, durant molts anys, una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà, fins que l’any 1878 s’independitzà i adquirí funcions parroquials Les primeres notícies de l’església estan vinculades a la família Lluçà, ja que Guisla de Lluçà morta l’any 1026, en casar-se amb el vescomte Bernat I de Conflent, portà al matrimoni l’alou de Sant Climent de la Riba, que després passà a llur fill sant Ermengol, bisbe d’Urgell, i el 1037 Sunifred II de Lluçà el comprà i romangué en poder de la família Lluçà fins que a mitjan segle XII l’…

El lloc de Civici apareix esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, juntament amb l’església, l’any 1084, en la venda d’unes terres “in apendicio de Sancto Romano de Zevic” Possessió dels Caboet en feu de l’església d’Urgell, passà posteriorment als seus hereus, els vescomtes de Castellbò Al Spill … d’aquest vescomtat, del 1519, la vila de Civís era vila closa i era integrada a la batllia i quarter de Ciutat L’església de Sant Romà de Seviç fou visitada l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona El capellà d’aquesta església figura en la relació de la dècima de l’any…