Resultats de la cerca
Es mostren 1715 resultats
L’organització eclesiàstica de la Noguera
Art romànic
El bisbat d’Urgell a la zona meridional Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Ben consolidat i organitzat des de centúries enrere, amb els diferents ardiaconats que configuraven les primitives demarcacions eclesiàstiques, el bisbat d’Urgell s’eixamplà vers el S a mesura que el procés de conquesta de noves terres, Segre avall, es féu possible D’ençà del segon terç del segle XI, però, l’empremta i la repercussió que tingueren en el bisbat d’Urgell les regles canonicals i l’expansió benedictina deixaren en mans d’alguns cenobis o canòniques bona part del control…
Diccionari de la llengua catalana
El Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (1995)
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu de la llengua catalana en un volum, elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans i publicat el 1995.
Basat fonamentalment en el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra i Poch 1932, inclou, a més, les diverses aportacions lexicogràfiques de procedència diversa recollides des dels anys trenta ençà i sancionades per l’IEC, entre les quals sobresurt el Diccionari de la llengua catalana de l’editorial Grup Enciclopèdia Catalana Amb relació al diccionari Fabra, la primera edició amb un total de 67566 articles contenia 15775 articles més, mentre que el nombre de subentrades és a dir, locucions i expressions compostes en general i d’accepcions el superava en 8357 i 44478…
Jordi Bruguera i Talleda

Jordi Bruguera i Talleda
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Monjo de Montserrat 1944 i prevere 1952, se secularitzà el 1986 Estudià filologia romànica a la Universitat de Munic 1953-54 i es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona 1973 i s’hi doctorà 1989 Fou professor de català al monestir de Montserrat, director de les Publicacions de l’Abadia 1954-61 i director literari de l’edició de La Bíblia de Montserrat 1957-70, dins la qual traduí diversos llibres bíblics Professor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials 1976-95 i de la Universitat Autònoma de Barcelona 1984-85, fou assessor lingüístic del Grup Enciclopèdia…
,
Sant Feliu de Cadins (Cabanes d'Empordà)
Art romànic
L’església de Sant Feliu de Cadins és poc més d’1 km a ponent de la vila de Cabanes Actualment serveix de pallissa al mas de Sant Feliu En un document de l’any 1595 els jurats de la ciutat de Girona declaraven que en temps molt antic Sant Feliu de Cadins fou un monestir fundat pels templers, afirmació que no ha pogut ésser confirmada Se sap del cert que al segle XII el monestir aixoplugava una comunitat de monges del Cister L’any 1169 el papa Alexandre III convertia Sant Feliu de Cadins de filial del convent de Valldemaria, a Maçanet de la Selva, en abadia i cap de l’antiga…
Sant Esteve de Barreda (Tremp)
Art romànic
Aquesta església es trobava segurament on avui encara hi ha el mas de Barreda, antiga granja del monestir d’Alaó enlairada a la costa esquerra del torrent del Solà, al nord del terme antic de Sapeira Trobem esment del topònim l’any 1010 com a termenal de Sant Esteve de la Sarga La possessió d’aquesta església fou força disputada entre el monestir d’Alaó i els senyors de Sapeira, castell amb el qual limitava en aquell temps L’any 1078, vers cap d’any, el bisbe Ramon Dalmau de Roda es preocupà de refer el patrimoni alaonès i va trametre llegats a Guiu de Sapeira perquè anés al monestir d’Alaó i…
Nostra Dòna de Solatge
Aquesta església és la parròquia del poble de Solatge És construïda a la part alta de la localitat, que és a la riba esquerra de l’alta vall del Verdoble El topònim Solatge és documentat per primera vegada el 1073 Soladgue , associat a un tal Bernat Guillem, la signatura del qual figura en l’acta per la qual el monestir de Santa Maria de Cubièras fou subjectat a l’abadia de Moissac Aquest personatge podria ser el representant d’una família senyorial establerta a Solatge En l’acta de submissió a Simó de Montfort que féu Guillem de Perapertusa l’any 1217, trobem un Bernat de…
Sant Salvador de Llec (Estoer)
Art romànic
L’antic lloc de Llec era situat al sector central del terme municipal d’Estoer, al peu de la part més muntanyosa, vora la vall del riu de Llec Aquest indret, que constituí a l’edat mitjana un vilatge, únicament dona avui dia nom a un mas Tant el lloc com la seva església, dedicada a sant Salvador, són esmentats ja abans dels anys 848-849 consta que abans d’aquesta data el prevere Recosind transmeté al seu germà Ildegern, també prevere, i aquest, al seu torn, a un altre germà que tenien dit Abraham, clergue, l’església de Leco amb les cases, les corts, els horts, les terres conreades i ermes,…
Antoni Nughes
Gramàtica
Eclesiàstic, historiador i activista cultural.
Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana i Lateranense de Roma, des dels anys vuitanta es convertí en un dels principals representants del moviment per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a l’Alguer El 1980 rebé l’autorització de l’autoritat diocesana per a celebrar la missa en alguerès , que oficià regularment a la parròquia de Sant Francesc, i fou autor de l’ordinari de la missa en alguerès, conjuntament amb l’abadia de Montserrat, comunitat amb la qual collaborà regularment Cofundador de l’Escola de Alguerés Pasqual Scanu 1982 i director de l’Ofici…
Pere Garcia de Benavarri
Pintura
Pintor, probablement d’origen aragonès.
L’any 1445 és documentat a Saragossa Quatre anys més tard li fou encomanat un retaule per al Villar Hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona El 1455 signà contracte amb la vídua i el fill pintor de Bernat Martorell per a continuar-ne el taller durant cinc anys A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on expedí obres per a molts indrets de les comarques veïnes Gaudí d’una bona posició econòmica i fou assistit per nombrosos collaboradors i deixebles Sembla que els darrers anys de la seva vida des del 1481, si més…
música del monestir de Cluny
Música
Música desenvolupada al monestir benedictí de Cluny (França).
Fundat l’any 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem III d’Aquitània, s’hi inicià una gran reforma monàstica, l’anomenat moviment cluniacenc Reflectir la grandesa de Déu a través de la celebració, amb gran esplendor, de l’ofici diví i de la missa era un dels punts principals del nou orde, que tingué un gran desenvolupament gràcies a l’obra dels seus abats, com ara Bernó 910-927, Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 L’època de màxima expansió de l’orde cluniacenc correspon al començament del segle XII, en què tenia més de mil monestirs,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina