Resultats de la cerca

Introduïda pels púnics, més probablement que pels musulmans, sembla tenir l’origen en el doble maït de l’antic Egipte

És format pels nuclis de sa Capella o sa Colònia sorgit el 1877 com a colònia agrícola a la petita península propera al pla de sa Sina, al voltant de la petita església del Carme, erigida el 1808 i feta de nou en 1884-07, sa Duana format vers el 1880 al voltant de l’antiga duana, es Babo iniciat el 1912, Cala Barbacana de 1960-62, sa Bateria sorgit els mateixos anys a l’indret de l’antic fortí de Portocolom , construït el 1715 com a defensa contra els borbònics, refet el 1807 contra els anglesos i venut per l’estat el 1876 i es Tancat de sa Torre a l’indret de la torre de defensa construïda…

Autodidacte, passà però per l’Escola de Belles Arts Exposà molt jove a Barcelona Anà a París amb Lluís Llimona 1921 amb una carta de recomanació de S Juñer i Vidal per a Picasso, que l’orientà i l’ajudà Exposà individualment amb èxit a la Galerie Percier Entrà en contacte amb intellectuals com Cocteau, Drieu la Rochelle, Max Jacob, Supervielle, Barbusse, Corpus Barga i d’altres, amb qui fundà la revista Philosophie 1924 Serge de Diaghilev, que visità una de les seves exposicions, li proposà de fer els decorats i figurins del ballet Les matelots d’Auric i Massine 1925 Després també en féu per…

Doctora en dret per la Universitat de les Illes Balears i afiliada a Unió Mallorquina , partit de la qual fou nomenada presidenta el 1992, en 1979-99 fou alcaldessa de Costitx Diputada al Parlament Balear i membre del Consell Insular de Mallorca, com a resultat de la coalició d’UM amb el Partido Popular hi presidí la Comissió de Cultura 1987, i el 1992, ocupà la conselleria de cultura del Govern Balear El 1995 fou elegida presidenta del Consell Insular de Mallorca , gràcies al pacte amb el PSIB -PSOE i el PSM , que es repetí en les eleccions del 1999 Pacte de Progrés, cosa que permeté situar…

Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…

Hom pot considerar que començà a mitjan segle XVII, bé que les primeres compilacions epigràfiques no tingueren importància fins entrat el segle XVIII La recta lectura, transcripció i interpretació de les inscripcions suposa un ampli coneixement de les llengües antigues, del llenguatge epigràfic i de la paleografia, i també una sòlida formació històrica Molt sovint la inscripció és fragmentària, i aleshores hom intenta de completar-la Hi ha dos procediments per a restituir les parts perdudes l’estudi dels intervals i de la longitud de les línies —les inscripcions eren, per norma general,…

El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Los Films de Formentera Barcelona GUIÓ JJordà, JELahosa FOTOGRAFIA Manuel Esteban blanc i negre, normal SO Manel Ribes Sinopsi L’escriptora Maria Aurèlia Capmany, en presència del periodista Joan Enric Lahosa i del poeta Jaume Vidal i Alcover, parla sobre Geroni Campdepedrós i Jansana, un poeta català afrancesat que visqué entre el 1779 i el 1821 Però, finalment, el personatge es revela com el fruit de la imaginació de l’escriptora i protagonista d’una novella seva Producció JJordà temptejà la possibilitat d’adaptar al cinema la novella de Capmany Un lloc entre els…

Nombre d’observacions de piula gola roja Anthus cervinus realitzades als Països Catalans, segons dades recollides de diversos autors i compilades en períodes de deu dies És manifest un pas primaveral molt compactat entre les dues darreres desenes d’abril i la primera de maig, i una presència minsa, gairebé simbòlica, en el pas de tardor SFFB/Román Montull, original dels autors La piula gola-roja és una espècie àrtica que fins fa molt poc era considerada molt rara al territori estudiat En els darrers anys, però, el gran increment de la prospecció ornitològica ha mostrat que aquest ocell és…

Els dofins comuns Delphinus delphis no realitzen migracions estacionals, però poden desplaçar-se centenars de quilòmetres per tal de buscar aliment Durant el dia depreden bancs de sardines, sorells, verats o d’altres espècies de peixos gregaris de superfície, però és durant la nit quan es mostren més actius i realitzen les immersions més llargues per tal d’atrapar els peixos i els cefalòpodes d’aigües profundes que ascendeixen en les hores de foscor Tot i que són nocturnes, les seves immersions no acostumen a sobrepassar els 50 m de profunditat Esteve Grau El dofí comú és el prototipus de…