Resultats de la cerca
Es mostren 5374 resultats
Capella de la casa Ramonico (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta església són al costat de la casa Ramonico, al sud-oest de Queixigar És un edifici totalment ruïnós del qual només resta el seu traçat en planta, que palesa que era d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, sense que se’n puguin precisar més característiques
Sant Esteve de Castanesa (Montanui)
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta església són a la casa Francesc, a Castanesa Palesen que es tractava d’un edifici d’una sola nau, amb la porta a la façana de ponent Era construït amb un aparell de carreuó força ordenat que evoca les formes constructives del segle XI o del principi del segle següent
byte
Electrònica i informàtica
Cadena de bits, de longitud fixa, tractada com a unitat per l’ordinador i que generalment correspon a un caràcter del codi ASCII.
Sol ésser de vuit bits set de dades i un de comprovació i a vegades rep el nom d' octet també n'hi ha de 16, 32 i, exepcionalment, de 6 bits La notació hexadecimal permet de representar amb una sola xifra cada grup de quatre bits El nom és un acrònim de binary term
Sant Marçal (Porta)
Art romànic
L’església de Sant Marçal, sufragània de Sant Quintí de Cortvassill és documentada l’any 1265 avui dia desapareguda, fou, segons alguns autors, l’origen de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Porta Aquesta consta d’una sola nau de base rectangular, coberta amb doble vessant, i una petita torre com a campanar
La Vida Gráfica
Cinematografia
Revista publicada mensualment a Barcelona entre el 1913 i el 1920 amb el subtítol "Revista internacional de cinematografía artística".
N’era propietari i director J López de Castilla, amb la cooperació de J Solà Hi collaboraren S Masferrer, Objetivo , Dr Llopps i corresponsals arreu En sortiren 122 números Contenia arguments de films notables i sinopsis generoses " Para las buenas películas, el elogio para las malas, el silencio " Prestà molta atenció al cinema barceloní i de l’Estat espanyol
sinàpsids
Paleontologia
Subclasse de rèptils que aparegueren durant el període carbonífer, foren molt abundants al Permià i s’extingiren durant el Triàsic i, excepcionalment, al Cretaci.
Incloïa els ordres dels pelicosaures i dels teràpsids És considerat un clade de vertebrats tetràpodes amniotes que inclou totes aquelles formes caracteritzades per un crani dotat d’una sola obertura temporal posterior a l’òrbita El grup inclou els mamífers i totes aquelles formes de rèptils més properes a aquests que no pas a altres amniotes
lorisoïdeus
Mastologia
Infraordre de mamífers primats del subordre dels lemuriformes que atenyen entre 15 i 40 cm, amb el pelatge espès i llanós i els ulls molt grossos i dirigits cap endavant.
Tenen 36 dents, distribuïdes en dues incisives, un ullal, tres premolars i tres molars en cada semimandíbula Són arborícoles i de costums nocturns Comprèn una sola família, la dels lorísids , dividida en dues subfamílies, els lorisins i els galagins Els lorisins asiàtics i africans inclouen els loris i els pottos , i els galagins inclouen els galagos
citació
Literatura
Text d’un autor que hom addueix en suport d’una opinió, d’una regla, etc.
Si és escrita, cal indicar clarament que és el tros citat entre cometes i, en nota, l’autor, l’obra, l’edició i la pàgina Una citació dins una citació és expressada amb una sola cometa ' ' Cal fer-les constar en tota edició crítica, per exemple, amb lletres espaiades, i identificar-les en un apartat propi
cepòlids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes que comprèn individus amb el cos allargat i comprimit lateralment.
L’aleta dorsal és llarga i s’uneix amb la caudal, que se solda amb l’anal La boca és petita i proveïda de dents La família comprèn poques espècies, distribuïdes a l’Atlàntic, l’Índic i el Pacífic A la Mediterrània viu una sola espècie, Cepola rubescens , coneguda amb els noms de pixota vermella , veta , flàmula , lligacama , etc
residència
Dret
Dret canònic
Obligació que té el clergue d’estar-se habitualment al lloc on radica el càrrec que exerceix (una parròquia, prop d’una església on radica la comunitat canonical o un benefici o la cúria romana per als cardenals que no són bisbes).
La residència pot ésser material i passiva, quan consisteix en la sola presència del beneficiat al lloc del benefici, o activa i formal, quan s’hi afegeix l’execució o compliment del propi ofici El Dret Canònic precisa per a cada grau i estament eclesiàstic l’obligació de residir i les sancions o penalitats en cas d’incompliment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina