Resultats de la cerca
Es mostren 868 resultats
Sant Mateu de Vilademires (Cabanelles)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent Hom pot veure a la seva façana la porta d’entrada, coberta amb quatre arcs de mig punt en degradació J Bonell Vilademires és un poblat de masies escampades, dels contraforts orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, a la petita vall drenada per la riera de Sant Jaume i la seva tributària, la riera de Vilademires, a la conca del Fluvià L’església parroquial de Sant Mateu de Vilademires és al cim d’una carena d’escassa elevació al costat només hi ha la rectoria, deshabitada Mapa 257M781 Situació 31TDG831756 A la carretera comarcal C-260…
Sant Sadurní de Garrigoles
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de tramuntana amb el mur, tapat fins fa poc per unes capelles laterals, que una restauració ha posat al descobert F Baltà Es tracta de l’església parroquial del petit poble de Garrigoles, situat a 92 m d’altitud, a la zona accidentada per petits turons que forma l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià, a l’extrem nord-occidental del Baix Empordà El poble és format per nou masies que s’agrupen entorn de l’església Mapa 296M781 Situació 31TEG026619 Una carretera local porta als dos nuclis de població d’aquest municipi, les Olives i Garrigoles, i…
Sant Pau d’Envistadors (Reiners)
Situació Vista de conjunt de l’ermita, fruit d’una reconstrucció del segle XVII, que integra part d’una antiga església pre-romànica probablement del segle X ECSA - A Roura Detall de l’exterior de l’antiga capçalera preromànica, situada a la part dreta de la façana actual ECSA - A Roura Aquesta ermita, propera a Ceret, també es coneix amb els noms de Sant Pau de Ceret, dels Enamorats o de les Botifarres Es troba en el sector del municipi de Reiners que s’estén pel costat esquerre del Tec, just davant del veïnat de la Cabanassa de Reiners, que és a l’altra riba, al llarg de la D-115 A l’…
Santa Maria del Vilar de Reiners
Situació Vista de ponent de l’església, amb una singular escala que puja al campanar i a la coberta de la nau ECSA - A Roura El poblet del Vilar es troba al nord-oest del terme municipal de Reiners, a l’únic sector d’aquest municipi que s’estén pel costat esquerre del Tec, igualment que la capella i el mas de Sant Pau i la urbanització moderna de l’indret Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′57″ N - Long 2° 42′29″ E Per a arribar-hi, cal seguir des de Ceret la carretera D-115 Fets 2, 5 km, un cop passat pel veïnat de la Cabanassa i abans d’entrar al nucli del Pont de Reiners, surt a mà dreta la…
Sant Martí de l’Albera
Situació Edifici romànic del final del segle XII o començament del segle XIII que forma un petit nucli amb el mas de Sant Martí ECSA - A Roura L’església de Sant Martí de l’Albera és situada a la part meridional del terme, sobre el còrrec del Salt de la Perdiu, en un replà del costerut vessant que davalla vers el nord-oest de la carena de la serra de l’Albera, al sector del puig Forcadell, el puig Pinyer i el puig Llobregat, entre els quals hi ha el coll Forcat Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27′ 59″ N - Long 2° 54′ 43″ E Per a arribar-hi venint per la carretera N-9 procedent de Perpinyà, cal…
caputxí
Cristianisme
Membre d’un dels diversos ordes inspirats en la regla dels franciscans, que fou reformat per Matteo di Bassi o da Bascio (1495-1552), frare menor observant.
Propugnava el retorn al primitiu esperit franciscà de pobresa integral i llibertat de predicació Fou aprovat per Climent VII el 1528, bé que estigué sota la jurisdicció dels frares menors observants fins el 1619 Els papes de la contrareforma, dins la qual l’orde féu un paper important, el defensaren i en diverses ocasions el declararen orde franciscà Els caputxins s’han dedicat a l’evangelització i a les missions populars Per llur iniciativa fou fundada la Congregació de Propaganda Fide, el 1662 Actualment l’orde rep el nom oficial d' Ordo Fratrum minorum S Francisci Cappuccinorum , i té 16…
Sant Nazari de Torderes
Art romànic
Situació Façana de migdia de l’església actual, que té afegida al sector de llevant la capçalera de la primitiva església preromànica, sobrealçada amb una torre de planta rectangular i un campanar d’espadanya ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Nazari presideix el petit nucli de Torderes, integrat per una cinquantena d’habitants Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 41,4” N - Long 2° 45’ 6” E El poble de Torderes es troba als Aspres, entre Forques i Llauró, a 4 km de la D-615, a la qual la uneix la D-23 PP Història Torderes era una de les nombroses possessions confirmades, el 14 de juny…
Sant Cebrià de Torroella de Fluvià
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església amb l’absis, semicircular, al centre del qual s’obre una finestra F Tur La població de Torroella de Fluvià és dividida en dos nuclis d’origen antic, separats uns 200 m el barri de la Força, a ponent, i el de la Vila, vers llevant En aquest darrer hi ha l’església parroquial de Sant Cebrià Mapa 258M781 Situació 31TEG035693 S’hi arriba per la carretera local de Sant Miquel de Fluvià a Sant Pere Pescador El barri de la Força és vora la cruïlla d’aquesta carretera amb la comarcal de la bisbal d’Empordà a Portbou A partir d’aquest punt, seguint…
història de les mentalitats
Historiografia catalana
Tendència historiogràfica d’origen francès vinculada al fenomen de la Nouvelle Histoire, i desenvolupada a l’empara de la tercera generació de l’escola dels Annales (1969-89).
Desenvolupament enciclopèdic L’interès per l’aspecte mental o per l’estudi de l’anomenat “tercer nivell” de les societats pretèrites fou, en part, una reacció a trenta anys de domini de la història socioeconòmica El canvi fou definit metafòricament per un dels seus promotors com el trasllat “del celler al graner”, i comportà l’assumpció de tota una sèrie de temes als quals fins aleshores s’havia atribuït un paper marginal en l’explicació històrica Els pioners de la història de les mentalitats foren, entre d’altres, Philippe Ariès, que treballà sobre la infantesa i la mort, Jean-Louis Flandrin…
Gran Enciclopèdia de Mallorca
Historiografia catalana
Obra de caràcter analític i d’àmbit referit a Mallorca i les petites illes i illots adjacents, ordenada alfabèticament, en la qual s’han donat entrada a les coses, els fets i els personatges més rellevants de Mallorca.
Desenvolupament enciclopèdic Redactada íntegrament en català, està estructurada en entrades molt objectives, sintètiques i al més concretes possible De vegades, aquestes entrades de tipus enciclopèdic són complementades amb articles requadrats, amb distinta tipografia, que ofereixen estudis més globals o visions menys sintètiques, obra d’especialistes Més en concret, aquesta enciclopèdia ofereix una gran exhaustivitat pel que fa als topònims, els intellectuals, els militars, els polítics, els pintors i artistes, entre d’altres També són molt notables els articles extensos dedicats a cada un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina