Resultats de la cerca

Creà el Cos de Veterinària de l’ajuntament de Barcelona 1899, fundà el Collegi de Veterinaris de Barcelona 1900, les revistes La Veterinaria Catalana i La Veterinaria Progresiva i organitzà la IV Assemblea Nacional Veterinària Barcelona, 1917 És autor de nombrosos treballs científics dedicats especialment al bestiar boví de llet, al control sanitari de llets i de productes lactis i al proveïment de llet a les grans ciutats juntament amb Josep Mas publicà, en dos volums, Nuevo tratado de medicina veterinaria 1899

Per encàrrec de l’ajuntament féu un projecte d’eixample de Barcelona 1857, aprovat, però no realitzat, en ésser admès el d’Ildefons Cerdà Féu també l’aixecament d’un pla molt detallat del nucli de la ciutat, dividit en cent divuit quarterons i a l’escala 1250 Projectà el Gran Teatre del Liceu de Barcelona inaugurat el 1847 Entre els seus escrits sobresurt Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona 1854, on detalla l’edifici, desaparegut

El 1696 era oïdor militar de la generalitat de Catalunya, i el 1697 lluità contra la invasió francesa del duc de Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Durant la guerra de Successió es passà al bàndol de Felip V i hagué de fugir de Barcelona 1705 S'incorporà a l’exèrcit del duc de Berwick 1713 durant el setge de Barcelona en caure la ciutat li foren confiats càrrecs administratius El 1718 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona

Membre de la milícia urbana 1832, participà en la primera guerra Carlina Membre de l’ajuntament esparterista de València 1840, fou desterrat a Maó 1843 Prengué part en el moviment del 1854 com a membre de la junta revolucionària de València, i des d’aleshores fou un dels caps destacats del republicanisme valencià El 1868 fou governador provincial, i passà al federalisme Fou diputat a les corts del 1869 i el 1870, alcalde el 1870 i cap d’un batalló de milícies

El 1960 entrà a la directiva del Club Tennis Sabadell, que presidí 1975-83 Formà part del Patronat d’Esports de l’Ajuntament de Sabadell 1965-79 L’any 1984 fou nomenat tresorer de la Federació Catalana de Tennis, i el 1988, vicepresident econòmic L’any 1993 fou nomenat vicepresident d’honor de la federació catalana El 1994 fou l’organitzador del primer Campionat de Catalunya per comarques de tennis Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Practicà diversos esports, especialment la natació, seguint les petjades del seu pare Joan Vergé El 1969 obtingué el títol de monitora del collegi català d’entrenadors, el d’auxiliar de la federació espanyola i el de socorrista d’aquesta mateixa federació El 1981 entrà a formar part del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, on desenvolupà una gran tasca, especialment en favor de l’esport femení El 2009 rebé el premi Dona i Esport Mireia Tapiador de l’Ajuntament de Barcelona

Fou construïda per l’Ajuntament de Barcelona dins la zona portuària, als terrenys de l’antic Casino i Banys de Sant Sebastià, i cedida en usdefruit al Club Natació Atlètic-Barceloneta Inaugurada el 1995, constava de sala de gimnàs i dues piscines una coberta, de 33,33 × 25 m, i una exterior, de 25 × 12 m El 2003 el club amplià el complex amb una segona sala de fitnes i una piscina exterior de 25 × 21 m, amb aigua temperable

L'enllumenat de Barcelona La concessió a Charles Lebon Barcelona tenia enllumenat públic des del 24 de setembre de 1752, data de l’aniversari de Ferran VI Es tractava de llum d’oli, un llum que no suposava cap innovació tecnològica, ja que era conegut des de temps immemorial Crear aquests punts de llum era només qüestió de diners i d’un acord municipal previ La fàbrica de gas de Sallent fou construida el 1889 Durant la segona meitat del segle XIX una sèrie de poblacions catalanes introduïren l’enllumenat per gas a càrrec d’empreses locals, en la seva major part Barcelona va ser la primera…

És una ciutat industrial, al punt d’aiguabarreig entre els rius Pegnitz i Rednitz, que s’uneixen i formen el Regnitz Limita a l’est amb el Ludwigskanal Fàbriques de joguines, maquinària, miralls, equipament elèctric i electrònic aparells de ràdio, televisió, magnetòfons, indústria tèxtil, cervesera, química, instruments òptics i de precisió, mobles La línia ferroviària Nuremberg-Fürth fou la primera d’Alemanya 1835 L’edifici de l’ajuntament 1840-50 és d’estil florentí Hi passen també les línies Frankfurt-Passau i Munic-Berlín

Situada a la vora de l’Iton, és un mercat agrícola important Gràcies a la descentralització industrial de París s’ha convertit en centre d’indústria química, tèxtil i de maquinària Conserva restes de la muralla romana de Mediolanum actual Vieil Évreux La vila medieval s’articulà entorn de l’abadia romànica de Saint-Taurain s XI i canvià de mans diverses vegades Són interessants la catedral, dels s XI al XVI, i l’ajuntament, renaixentista, amb la torre del rellotge, d’influència gòtica anglesa