Resultats de la cerca
Es mostren 943 resultats
Margarete Klose
Música
Mezzosoprano alemanya.
Estudià cant a Berlín i debutà el 1927 a l’Òpera d’Ulm Del 1928 al 1931 fou membre integrant de l’Òpera de Mannheim, i posteriorment ho fou de la Staatsoper de Berlín El 1935 debutà com a Ortrud Lohengrin al Covent Garden de Londres sota la direcció de T Beecham, i un any més tard ho feu a Bayreuth Tornà a Londres el 1937, on interpretà diversos papers wagnerians, abans de fer-ho a Roma el 1939 Després de la Segona Guerra Mundial actuà a l’Amèrica del Nord i del Sud, a més de presentar-se en diversos teatres europeus i en festivals com el de Salzburg Entre el 1949 i el 1958 cantà a la…
Janet Abbott Baker
Música
Mezzosoprano anglesa.
Estudià a Londres amb Helana Isepp El 1956, després d’haver guanyat el segon premi del Concurs Kathleen Ferrier, obtingué una beca per anar a estudiar al Mozarteum de Salzburg, on fou deixeble de Lotte Lehmann Debutà el 1960 al Festival d’Edimburg i inicià una brillant carrera que la dugué als teatres d’òpera i les sales de concerts més importants d’arreu del món Entre el 1961 i el 1976 collaborà amb l’English Opera Group Ben aviat va cridar l’atenció pel seu peculiar timbre, i B Britten li dedicà la cantata Fedra , especialment composta per a ella Es distingí sobretot en diverses edicions…
Lillian Nordica
Música
Soprano nord-americana.
Realitzà estudis de cant amb J O’Neill al Conservatori de Nova Anglaterra, a Boston, i els prosseguí a Milà i a París La seva carrera com a solista començà el 1879 a Milà amb el paper de Violetta en La Traviata Dos anys després fou contractada per a anar a cantar a Sant Petersburg, on afegí al seu repertori el paper de Margarida Faust i el d’Ofèlia Hamlet Mantingué una íntima amistat amb Cosima Liszt, esposa de R Wagner, la qual influí de forma decisiva en la formació futura de la cantant Tot i que no posseïa una veu excepcional, aconseguí dotar-la de força densitat i dramatisme i sabé…
Julia Migenes Johnson
Música
Soprano nord-americana.
Inicià la seva carrera interpretant diversos papers infantils al Metropolitan de Nova York Posteriorment estudià a la High School of Music and Art de la mateixa ciutat i el 1965 debutà a la New York City Opera Al principi dels anys setanta es traslladà a Europa, on amplià la seva formació Entre el 1973 i el 1978 actuà a la Volksoper de Viena El 1983 interpretà el paper titular de Lulu a la Staatsoper de la capital austríaca, paper que tornà a interpretar el 1985 en una nova producció al Metropolitan de Nova York El seu salt a la fama s’esdevingué el 1984, arran de protagonitzar…
Engràcia Pareto i Homs
Música
Soprano.
Vida La seva mare havia estat cantant d’òpera i sarsuela i li impartí les primeres lliçons musicals Posteriorment estudià cant amb C Hernández i el 1906 es presentà per primera vegada en públic, al Teatre Eldorado de Barcelona El mateix any debutà al Gran Teatre del Liceu com a Micaela Carmen Completà la seva formació a Milà amb M Vidal i el 1908 cantà al Teatro Real de Madrid en La sonnambula El mateix 1908 tornà al Liceu per cantar-hi Hamlet Actuà també amb èxit en teatres d’Itàlia Roma, Parma i d’Amèrica, a més de Sant Petersburg, Londres, París o Montecarlo El 1928 es presentà per…
Sylvia Sass
Música
Soprano hongaresa.
Estudià música a la seva ciutat natal, on debutà el 1971 amb el paper de Frasquita Carmen Un any després interpretà a Sofia i el de Violetta La Traviata , personatge que representà novament al Festival d’Ais de Provença el 1976 La seva carrera internacional l’ha dut a fer memorables debuts en teatres com el Covent Garden de Londres 1976 o el Metropolitan de Nova York La seva veu versàtil i el domini dels recursos expressius li han permès abordar un am pli repertori, que va de C Monteverdi a A Schönberg, passant per WA Mozart, V Bellini, G Verdi, G Puccini, R Wagner o R Strauss Ha…
Beverly Sills

Beverly Sills
© The Metropolitan Opera Archives
Música
Pseudònim de la soprano nord-americana Belle Silverman.
Debutà a l’Òpera de Filadèlfia el 1947 en el paper de Frasquita Carmen i, després d’uns anys a San Francisco, passà a la New York City Opera el 1955, amb la qual es destacà en els principals papers de compositors de l’últim bel canto , com Gaetano Donizetti o Vincenzo Bellini Els anys seixanta es distingí i aconseguí fama en papers rossinians al servei dels quals emprà una coloratura impecable, i també en les grans òperes donizettianes Cantà principalment als Estats Units, però obtingué també èxits als principals teatres d’òpera europeus, com al de Viena 1967, Milà Teatro alla Scala, 1969 i…
,
Carmen Sevilla
Música
Teatre
Nom amb què és coneguda l’actriu i cantant andalusa María del Carmen García Galistero.
Practicà de petita el cant i la dansa, i debutà a dotze anys amb l’espectacle Rapsodia española El 1948 interpretà el seu primer film Jalisco canta en Sevilla , de F de Fuentes, i prosseguí la seva carrera com a cantant i intèrpret cinematogràfica La hermana San Sulpicio 1952, de L Lucía La fierecilla domada 1956, d’A Román La venganza 1957, de JA Bardem King of Kings 1960, de N Ray La loba y la paloma 1973 i Beatriz 1976, de G Suárez, etc La dècada de 1990, retirada ja del món del cinema, centrà la seva activitat professional com a presentadora de televisió Telecupón ,…
Josep Segura i Tallien
Música
Baríton.
Estudià música a Mataró, feu diversos recitals a l’Associació Wagneriana de Barcelona i el 1905 debutà al Gran Teatre del Liceu Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Louise , de MA Charpentier, sota la direcció d’A Toscanini El 1914 feu el paper de Wotan La valquíria al Teatro Real de Madrid Especialitzat en el repertori wagnerià, l’interpretà amb èxit a Madrid i Barcelona, on el 1910 oferí unes memorables funcions de L’holandès errant al Gran Teatre del Liceu També assumí amb èxit diversos papers d’òperes de G Verdi, J Massenet, A Ponchielli i WA Mozart, entre d’altres El 1920…
,
Anacreont
Literatura
Poeta grec, fill de Skitines de Teos.
La invasió de les ciutats jòniques de l’Àsia Menor per part dels perses obligà els seus a refugiar-se a Abdera, ciutat on visqué un temps Entre els anys 537 i 520 sojornà a la cort de Polícrates de Samos i, a la caiguda d’aquest, inicià una vida errant que es resolgué en establir-se, cap al 518, a la cort pisistràtida d’Atenes Hom no conserva notícies d’ell a partir de la caiguda d’Hiparc 514, però la tradició afirma que morí a 85 anys en algun lloc de l’Àtica Amb la seva poesia, de la qual resten 170 fragments molt breus i que es veié condicionada a l’acceptació del règim polític de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina