Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
El que cal saber de la gingivitis
Patologia humana
És anomenada gingivitis la inflamació aguda o crònica de la geniva, que es troba tumefacta i envermellida La majoria de les persones pateixen d’un cert grau de gingivitis, que ocasionalment es manifesta amb lleus pèrdues de sang durant la raspallada de les dents Per evitar l’evolució del trastorn, cal adreçar-se a l’odontòleg per tal d’extreure la tosca dentària acumulada en la dentadura, i realitzar una higiene bucal adequada que inclogui un massatge suau de les genives La gingivitis pot constituir, de fet, una afecció banal que guareix espontàniament al cap d’uns quants dies…
Boxeo

Portada del núm. 14 de la revista Boxeo (13 d’octubre de 1926)
Biblioteca de l’Esport
Boxa
Publicacions periòdiques
Revista de boxa publicada a Barcelona entre el setembre del 1924 i el setembre del 1936.
Feia difusió de la boxa a través d’un periodisme especialitzat, i tenia unes característiques físiques i uns continguts molt similars a la revista Boxeo Després d’un breu lapse sense sortir a la venda, se’n reprengué la publicació al juliol del 1926 Juan Vigo fou un dels principals redactors de la primera etapa En la segona etapa fou dirigida per Juan Silvestre, i en foren redactors F Bertran Aumatell, Ramon Larruy, M Maurice Rimel i Federico Torreblanca, entre d’altres, i dibuixants com Albert Mestres, Joan Garcia o José Alloza Informava sobre la crònica pugilística de…
Juan José Castillo Biesa
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
A Barcelona, començà com a redactor de La Prensa 1941-46, on fou cap de la secció d’esports 1946-64 Fou redactor de Tele-exprés 1964, Deporte 2000 i Revista Barcelonista 1968-69 Treballà a Mundo Deportivo , diari que també dirigí 1976-88, i collaborà amb El Periódico 1986-87 Fou pioner de la crònica esportiva en el mitjà televisiu, en el qual s’inicià el 1951 amb Televisió Espanyola Retransmeté més de 30 esports diferents Collaborà en la retransmissió dels Jocs Olímpics del 1952 al 1996, i en programes com Polideportivo 1974 i Sobre el terreno 1974-80 També treballà a Radio…
Joan Aguilar i Lara
Metge.
La seva activitat científica contribuí a l’esforç de la seva generació per incorporar les novetats més importants de la medicina europea de l’època Publicà Oncología o tratado de tumores 1879, Cuadros sinópticos-descriptivos de Fisiología Humana 1882 i La nueva Cirugía antiséptica 1882, que és la seva obra més important i una de les primeres exposicions sistemàtiques aparegudes al país arran de la gran revolució listeriana Fou autor també de les traduccions castellanes Compendio de Fisiología Humana de Budge 1877, i El cerebro y el pensamiento 1877 i El materialismo contemporáneo 1877,…
Antoni Flores i Algobia
Literatura
Economia
Escriptor costumista valencià.
D’origen humil, de molt jove s’establí a Madrid, on es donà a conèixer amb articles de costums que publicà en periòdics, com La América , La Prensa , La Época i El Laberinto , del qual fou director, juntament amb Ferrer del Río Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón 1861 Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda 1846, rèplica al recull costumista Los españoles pintados por sí mismos 1844, i Ayer, hoy y mañana 1853, on l’autor es proposa de…
Història del teatre català
Literatura catalana
Estudi de Francesc Curet publicat el 1967.
Desenvolupament enciclopèdic Descriu les diverses etapes de la història del teatre català des de l’edat mitjana fins al principi de la dècada del 1960 Parteix de la concepció del teatre com a espectacle i ordena els continguts d’acord amb un criteri cronològic, dins del qual estableix subdivisions temàtiques dedicades als agents teatrals Seguint els esquemes de la historiografia tradicional, delimita tres etapes la medieval, la decadent i la renaixent, i, amb un estil proper a la crònica, adopta un enfocament assagístic i divulgatiu Amplia les incursions que el mateix autor feu a…
Presa de Menorca
Literatura catalana
Peça dramàtica anònima menorquina de la segona meitat del segle XVI, en què es representen escenes de la conquesta de l’illa al segle XIII.
La Presa o Conquista de Menorca ha estat definida com un drama bèllic, però també com un misteri èpic, ja que conté aspectes que remeten al teatre medieval religiós consta de 485 versos, repartits en dues jornades, amb el rei Alfons II com a protagonista destacat, i té un doble caràcter lúdic i didàctic Com a font més probable s’ha esmentat la Crònica menorquina inserida a les Cròniques d’Espanya de PM Carbonell S’ha conservat dins d’un compendi històric manuscrit amb diverses còpies sobre Menorca, obra probable de Francesc Mercadal , del final del segle XVII Sembla un text…
Jaume Domenech
Literatura catalana
Historiador i mestre en teologia.
Vida i obra Mestre de l’orde dels dominicans a la província de Provença 1357, fou preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del Regne de Mallorca 1357i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment sobre la base de l’ Speculum historiale de Vincentde Beauvais, que fou continuada després de la se-va mort per Antoni ↑ Ginebreda , escrita en un català molt llatinitzat Documentació del 1369 el relaciona amb la traducció al català de les Stratagemata de…
Francesc Tarafa i Savall
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Cristianisme
Història
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comendatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt probablement per…
, ,
hepatitis
Patologia humana
Inflamació del fetge.
El terme hepatitis vírica es refereix a la inflamació aguda del fetge, imputable als virus A, B, C, D i E, entre els més freqüents Fins a la fi de la dècada dels anys vuitanta del segle XX només s’havien identificat els virus de l’hepatitis A i B, i hom es referia a les hepatitis no coincidents amb aquest tipus com a hepatitis no A no B Segons estimacions de l’OMS, a la segona dècada del segle XXI prop de 500 milions de persones arreu del món presentaven infecció crònica pel virus de l’hepatitis C o B, causants, al seu torn, del 57% de casos de cirrosi i el 78% de casos de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina