Resultats de la cerca
Es mostren 2681 resultats
espelta
Espiga d’espelta
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Blat de la família de les gramínies, d’espigues planes, dístiques i laxes i de gra dur i blanc, conreat en terrenys pobres de la regió mediterrània.
emberízids
Ornitologia
Família d’ocells granívors, de bec dur, dret i cònic, mida petita o mitjana, amb espècies escampades per tota mena d’hàbitats arreu de les contrades catalanes.
col·locar
Economia
Donat un tipus d’interès de mercat, escollir i dur a terme l’opció oferta per la rendibilitat dels actius financers en contraposició a la del diner.
producció d’energia
Biologia
Mètodes segons els quals els éssers vius obtenen l’energia química necessària per a dur a terme les funcions vitals i les reaccions intracel·lulars que esmercen energia.
Els éssers vius produeixen energia tot oxidant les substàncies orgàniques, sobretot els glúcids, mitjançant la respiració L’energia produïda és emmagatzemada en forma de substàncies, com ara l’ATP i la fosfocreatina, i és alliberada en forma de moviment treball muscular, divisió cellular, de calor animals homeoterms, de llum bioluminescència o d’electricitat bioelectricitat
tabú
Sentiment, propi d’un neuròtic obsessiu, indicador d’un conflicte intrapsíquic entre intensos desigs inconscients i la prohibició de dur-los a la pràctica (prohibició llargament interioritzada).
El terme fou introduït per SFreud Totem und Tabu , 1913 a partir de les interpretacions individualistes del totemisme Malgrat la diferència essencial entre el capteniment normal d’un “primitiu” enfront del tabú i l’anormal del neuròtic, hi ha un cert parallelisme, per tal com ambdós reaccionen davant el tabú situació o objecte prohibit, en el neuròtic amb un sentiment d’atracció i alhora de repulsió i de terror
trofoedema
Patologia humana
Varietat d’edema crònic, blanc, dur, indolent, repartit en segments, situat generalment en un o en ambdós membres inferiors i que pot ésser hereditari, familiar o congènit.
gestació subrogada
Dret
Medicina
Gestació resultat d’un acord pel qual la gestant es compromet a donar a una altra persona o persones el nadó, del qual esdevenen els pares a tots els efectes, llevat del biològic en sentit estricte.
La gestació subrogada pot obeir a diversos motius, entre els quals hi pot haver la infertilitat d’una o de les dues persones que la contracten, algun tipus de malaltia en el cònjuge femení que impossibilita la fecundació o l’embaràs, o la impossibilitat biològica de dur a terme la gestació parelles homosexuals masculines D’acord amb aquesta casuística, l’embrió de la gestant subrogada pot procedir d’inseminació artificial o de la fecundació in vitro Anàlogament, les gàmetes poden procedir d’un dels dos progenitors i de la gestant subrogada, dels dos progenitors, de la gestant…
el Terreno
el Terreno, a Palma de Mallorca
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a ponent de la badia i del nucli urbà, vora la mar, entre s’Aigo Dolça (límit amb So n’Armadans) i la caleta des Malpàs, al peu del turó de Bellver.
En aquest indret fou construït, a la costa, al segle XVII, una quarantena o llatzeret el 1777 hi fou construïda la possessió de can Vileta després, de son Catlaret i el 1784 ja hi havia la casa del cardenal Despuig dita el Terreno , a l’actual escola de Natzaret Eren terres del castell de Bellver, sotmeses a les necessitats militars, i per això el projecte d’urbanització fet el 1855 per la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País no pogué dur-se a terme sinó en una petita part Tanmateix, el 1887 era ja un important nucli d’estiueig, amb 343 cases la desmilitarització de la zona feu que…
els Monegres
Comarca d’Aragó, al centre de la depressió de l’Ebre, que s’estén entre els rius Gállego, Alcanadre, Cinca i Ebre.
És constituïda per una vasta plana, molt àrida, formada per sòls d’argiles guixenques, i accidentada, al centre, per la serra d’Alcubierre, relleu residual que ultrapassa els 800 m d’altitud L’eixut de 250 a 300 mm de pluges anuals és una de les principals característiques, i, com a conseqüència, l’aridesa, que dóna lloc a una vegetació de matollars esclarissats i d’erms amb herbes anuals Hi és freqüent l’endorreisme, cosa que fa que hi abundin les llacunes temporals L’agricultura basada en la monocultura de cereals i la ramaderia de llana són els principals recursos econòmics El sector…
la Draga
Jaciment arqueològic
Assentament lacustre del Neolític del terme municipal de Banyoles (Pla de l’Estany).
Descobert l’any 1990 per Joan Abad, de l’Associació Arqueològica de Girona, és situat a pocs metres de l' estany de Banyoles , en una zona generalment inundada durant l’hivern però originàriament la riba era més allunyada, a uns 50 m La seva extensió ha estat estimada, segons sondeigs i perforacions sistemàtics iniciats l’any 1996, entre 8000 m 2 i 10000 m 2 , uns 1000 m 2 dels quals submergits El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè millenni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d’Europa, i el més important de la península Ibèrica Presenta afinitats amb altres poblats…