Resultats de la cerca

De vida efímera, només n’aparegueren dos números, el primer el 1994 i el segon, l’any següent El títol poètic de la publicació evoca la crema de la ciutat de Xàtiva a mans de tropes borbòniques francoespanyoles, al mes de juny del 1707 durant la guerra de Successió La revista, escrita íntegrament en català, fou dirigida per un equip de redacció format per Joan Alonso, Isaïes Blesa Duet i Vicent Ribes Iborra I per una comissió integrada per Joaquim Corts, Vicent Pons Alòs, Germà Ramírez i Agustí Ventura i Conejero En els dos números de la revista es recullen 18 articles fonamentalment d’…

El terme municipal és travessat pel Xúquer La vila és situada riu avall del pantà d’Alarcón , sobre un promontori de 831 m d’altitud, en un meandre del Xúquer S'hi accedeix per un camí únic que travessa tres portes de muralla, i el nucli té una estructura medieval La vila fou poblada per ibers i romans, però foren els àrabs els qui li donaren nom i construïren, al segle VIII, el primitiu castell, del qual deriva l’actual Hi destaca el pati triangular i la torre de l’homenatge Hi visqué l’infant Joan Manuel, i actualment és un parador nacional A més del castell, el nucli té un important…

El territori és pla, accidentat només per petites ondulacions el tòs Pelat, 225 m alt al N que separen les valls del Túria i del barranc de Carraixet L’àrea no conreada es limita a unes 350 ha de matollar El secà ocupa una extensió important de garrofers i també d’oliveres i vinya El regadiu més de 1 500 ha, en expansió aprofita l’aigua del Túria, però sobretot la de pous Els principals conreus són les hortalisses tenen anomenada les cebes, blat de moro i taronges 450 ha La ramaderia és integrada per uns 900 caps de bestiar oví Els darrers anys ha començat a implantar-s’hi la indústria de la…

El terme és drenat per la riera de Castellnou, termenal amb aquest municipi, i la riera de les Illes, termenal amb el de Queixàs, i és accidentat per la muntanya de Sant Martí 522 m alt, on hi ha l’ermita de Sant Martí de la Roca La superfície agrícola és d’unes 470 ha Hi predomina, al secà, la vinya unes 320 ha i els cereals unes 5 ha, i al regadiu, els arbres fruiters unes 90 ha presseguers, albercoquers i les hortalisses unes 30 ha Hi ha més de 250 caps de bestiar oví L’abandonament dels conreus en aquesta zona dels Aspres a benefici del regadiu de la plana ha provocat el despoblament del…

Situació Els suposats vestigis d’aquesta capella són situats a la part central del recinte sobirà del castell, al sector més alt Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 21′56″ N - Long 2° 32′37″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit a la monografia anterior JBM’ Història Hi ha referències d’aquesta església des de l’any 1255, en què Bernat Hug de Serrallonga, senyor del castell, feu un llegat testamentari a Sant Miquel de Cabrenys Entre les esglésies que apareixen en la relació de la dècima papal del 1280 figura Sant Miquel de Cabrenys, que no havia de pagar res a causa de les…

Influït per les idees de Basedow i de Rousseau —que li valgueren la presó per revolucionari 1766—, inicià un nou corrent pedagògic, que s’inscriu en l’anomenada escola activa , i que posà en pràctica en una escola per a nois pobres a Neuhof 1775 Més tard, nombrosos pedagogs Fichte, Herbert, Fröbel, Capponi, etc s’agruparen al seu entorn per aprendre'n directament les teories i els mètodes Refusà d’ocupar càrrecs públics per tal de dedicar-se a la docència i continuar les seves experiències Stanz, Burgdorf-Berthoud, Münchenbuchsee i Yverdon Exposà les seves idees a Über die Erziehung der armen…

S’esmenta amb seguretat al segle XII Concretament, el 1180 es documenta el mas de Sant Salvador, a l’entorn de Sant Salvador de la Calçada, terme d’Olèrdola, en un establiment fet pel bisbe de Barcelona Bernat de Berga a Guillem Ferragut Aquest fet comportà més tard un llarg judici, com ho demostra el plet que va tenir la muller d’Arnau de Ferragut pel mas i la vinya que hi havia al lloc de Sant Salvador de la Calçada, entre 1207 i 1211 També en el testament de Pere de Vilafranca el 1187 s’esmenta dita església, com també en el testament de Gerarda, muller de Ferrer de Vilafranca, la qual…

Situació Vista interior de l’església, amb l’entrada de l’absis, únic element romànic que resta en aquest notable santuari marià ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu de la Posa es troba isolat en un lloc eminent, entre Llordà i Isona Mapa 33-12290 Situació 31TCG412656 Per anar-hi cal prendre la carretera d’Isona a Coll de Nargó Just davant de la cruïlla amb la carretera que condueix a Abella de la Conca surt el camí que en uns 2 km de còmode recorregut porta al santuari JAA Història Les úniques referències documentals que es coneixen d’aquesta ermita és la seva inclusió, a partir del…

La part muntanyosa, al sud i a l’oest, és accidentada pels turons d’Espatera, Sant Antoni i Solaig serra de Betxí És drenat pel Riu Sec de Betxí o de Sonella El regadiu unes 1000 ha, que ha anat guanyant terreny al secà, ocupa prop del 50% del terme i produeix principalment taronges El secà unes 800 ha produeix garrofes i ametlles El règim d’explotació de la terra és directe Hi ha una petita indústria tradicional de terrissaires ceràmica de Betxí , melada i negra La vila 5403 h agl 2006, betxinencs 105 m alt, situada a la falda dels primers turons, és d’origen islàmic era…

Situació Aspecte de les ruïnes del molí de Dalt, que s’abastava de l’aigua de la séquia de la Servera ECSA - J Martínez Conjunt de tres molins situats al marge esquerre del barranc de la Servera, que desemboca a la riba dreta de l’Ebre, prop de Tortosa Els molins estan disposats esglaonadament aprofitant un talús de 40 m de desnivell, al costat de l’ermita de Sant Bernabé, a la Raval de Jesús Mapa 32-20 521 Situació 31TBF883230 S’hi accedeix sortint de la Raval de Jesús en direcció als Reguers per un camí enquitranat A 1 km es troba un camí que porta a l’ermita de Sant Bernabé, que és a 500 m…