Situació
Aspecte de les ruïnes del molí de Dalt, que s’abastava de l’aigua de la séquia de la Servera.
ECSA - J. Martínez
Conjunt de tres molins situats al marge esquerre del barranc de la Servera, que desemboca a la riba dreta de l’Ebre, prop de Tortosa. Els molins estan disposats esglaonadament aprofitant un talús de 40 m de desnivell, al costat de l’ermita de Sant Bernabé, a la Raval de Jesús.
Mapa: 32-20 (521). Situació: 31TBF883230.
S’hi accedeix sortint de la Raval de Jesús en direcció als Reguers per un camí enquitranat. A 1 km es troba un camí que porta a l’ermita de Sant Bernabé, que és a 500 m, a tocar del molí de dalt. Un camí que fa ziga-zaga amb dues rampes porta als altres dos molins, tot baixant el talús. L’última rampa només és practicable a peu. (MLIG-JMT)
Història
Els molins del Comte, a Palomera, proveïts d’aigua a través de la séquia anomenada ara séquia de la Servera, eren l’àrea de molta més important de la regió. Al final de la dotzena centúria els molins ja havien passat a la seu de Tortosa, juntament amb la séquia, en règim de monopoli i exclusivitat, de tal manera que només des de la catedral es podia atorgar llicència per a construir nous molins.
L’any 1164 el rei Alfons I, atenent la promesa del seu pare, cedí a la seu de Tortosa un espai per a construir un molí “on les aigües baixen de la muntanya vers Tortosa”. El 1178 l’obra era acabada, ja que en la dotació de la nova catedral romànica, els monarques el confirmaren i a més donaren la meitat de la resta de molins que tenien en el mateix indret, així com la potestat de canviar-los i de desviar el curs d’aigua entre els molins i l’Ebre. El document precisa la situació en el lloc de Palomera. Al novembre del 1194 el rei Alfons I culminà la concessió amb el lliurament a Santa Maria de Tortosa de tota la resta de molins de Palomera, amb la séquia i totes les aigües destinades als molins, a més de la facultat d’atorgar llicència de noves construccions. Els molins eren “ultra flumen Iberi in Palomera, quos dicitur molendina Comitis”. La cita és prou explícita per a precisar la situació del lloc de Palomera, un dels topònims més profusament documentats al llarg de la segona meitat del segle XII, pel fet que tant la comanda del Temple a Tortosa com la seu de Tortosa hi tenien un dels nuclis més rellevants de llurs dominis. És probable que l’actual barri o la Raval de Jesús hagués estat el nucli de població d’aquesta contrada. És precisament entre Palomera i la Raval de Jesús on el Temple tenia una gran almúnia que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV havia lliurat al genovès Bonvasall de Moró, que l’any 1166 va vendre a la comanda per l’extraordinària suma de 1140 morabatins.
L’explotació d’aquests molins continuà fins a èpoques recents. (AVC)
Molins
El conjunt és format per tres molins, que comparteixen la mateixa bassa. Tenint en compte la documentació, es poden datar a la fi del segle XII, amb nombroses reparacions posteriors al llarg dels segles. El primer molí, o molí de Dalt, conserva la séquia elevada, el cup, restes parcials del carcabà i d’algun mur i part d’una porta d’accés. La séquia elevada és construïda amb obra de maçoneria, arrebossada interiorment i amb el terra revestit de rajoles, amb una amplada interior de 0,65 m i una amplada exterior d’1,85 m a la part superior. El cup és una construcció de 5,40 per 5 m en planta i 7 m d’alçada. L’interior és cilíndric, amb 1,13 m de diàmetre. El cos inferior del cup, que és excavat a terra, és lleugerament més estret. Tant el parament interior com l’exterior són formats per carreus ben escairats. El cilindre del cup disposa d’uns sortints, fets de la mateixa pedra que els carreus, per a facilitar la baixada a l’interior. Sobre la boca del cup, al costat sud, hi ha un sobreeixidor gran.
El casal del molí de Dalt va ser destruït en condicionar l’indret per a fer una granja, primer, i una plaça, recentment, al costat de l’ermita de Sant Bernabé. Resten alguns paraments de murs que mostren una barreja de tècniques constructives superposades, així com part d’un llindar de pedra ben escairada que podria haver estat la porta principal, orientada cap al NE. Sobre la paret del cup, al qual s’adossen part de les estructures esmentades, es conserven in situ un conjunt de mènsules de pedra que devien ser el suport d’un sostre de fusta sobre la sala de les moles, suportant unes golfes sota coberta de teula àrab. La disposició d’alguns fragments de teules sobre les restes conservades indiquen que hi havia una teulada d’un sol vessant, orientada al SE.
El carcabà, gairebé en ruïnes, només conserva el començament de la volta, feta amb pedres irregulars, i la sortida del cup, que es caracteritza per un forat de gran amplada, probablement per a un sol rodet.
El conjunt de l’edifici va tenir altres dependències i potser altres usos, com semblen indicar els vestigis de dues piques de pedra negra de forma rectangular recolzades a la paret del cup, amb restes de ferro a l’interior. Pels voltants d’aquest molí es poden veure restes de moles trencades.
A continuació, hi ha el molí del Mig, part de les dependències del qual van ser cobertes per una petita granja porcina, actualment abandonada. Es conserva la sala de les moles, el cup, probablement el carcabà, restes de murs i els dos canals de sortida de l’aigua, un destinat a accionar el molí de Baix i l’altre probablement per als usuaris de Roquetes, a la banda dreta del barranc. El casal probablement tenia una coberta de dues aigües, segons mostren les empremtes a la paret del cup.
La sala de les moles és de planta rectangular, de 5 m de llarg per 4 m d’amplada. És coberta amb volta de canó feta amb carreus grans ben escairats i orientada al SE. L’alçada fins al paviment actual és de 2,75 m. El paviment original va ser recobert amb formigó en construir les naus de la granja esmentada. Per aquest motiu no es poden veure ni el banc de moles ni l’entrada al carcabà.
El cup és una construcció quadrada de 5,40 m de costat i 12 m de desnivell, adossada al vessant gairebé vertical del barranc, formada per carreus grans i ben escairats. L’interior del cup no es pot veure perquè la plaça de l’ermita és sobreposada al cos superior d’aquesta construcció.
El molí de Baix conserva la volta de canó de la sala de les moles, de planta rectangular i 7,20 m de llarg i 5 m d’amplada. És orientada al SE i ha estat reomplerta amb sediments, de manera que el terra actual és a 2,75 m. A 4 m de l’entrada s’acaba la volta construïda amb grans carreus, el sostre baixa 0,25 m i la resta de la volta és excavada en la roca del vessant del barranc, com tot el cup. Al fons de la sala hi ha un arc de pedra que sembla reforçar la volta i la llum d’aquest arc és tapiada amb maons emblanquinats. Actualment l’entrada de la volta és tapiada per un mur de pedra en sec i una porta de fusta. En algun moment va servir per a tancar un ramat de bens. Ara a l’interior trobem restes d’un petit forn de pa, la base del qual és formada, en part, per fragments de mola.
No es veu l’accés al carcabà des de l’interior. A l’exterior la sortida és gran, encara que actualment és de difícil accés per la vegetació i les deixalles. A més hi ha perill d’emanacions tòxiques per l’ús que es fa del cup com a fossa d’aviram. El casal tenia dues plantes amb coberta d’un vessant, de teula àrab. També s’observen restes d’altres dependències adossades.
Els molins es proveïen amb l’aigua de la séquia de la Servera, que comença 8 km més amunt, en un sector del barranc de la Servera on hi ha tres peixeres, conegudes com a peixera de Vicent, de la Flor i de l’Alguacil. La séquia avui és gestionada per una comunitat de regants. Actualment l’aigua no arriba fins als molins del Comte, però encara hi ha vestigis que mostren que una part de l’aigua canalitzada, en sortir del molí del Mig, accionava el molí de Baix i seguia en direcció a la Raval de Jesús, mentre que la resta era conduïda a través d’una peixera a Roquetes. (MLlG-JMT)
Bibliografia
- Virgili, 1997, doc. 141, pàgs. 193-194 I doc. 301, pàgs. 373-378