Resultats de la cerca

Probablement fou deixeble d’Agelades d’Argos, com Policlet i Fídies, i desenvolupà la seva activitat principalment a Atenes Excellí sobretot com a bronzista, bé que, havent-se perdut tota la seva obra, només és possible de reconèixer-la per mitjà de còpies de marbre Gràcies a la descripció feta per Llucià, hom pogué reconèixer el famós Discòbol en una còpia existent al palau Lancelotti de Roma, el 1783 Executà per a l’Acròpolis d’Atenes el grup d’Atena i Màrsies —reconeguts, separadament, per H Brunn el 1853 a Roma Museo Lateranense i per L Pollak el 1909 a Frankfurt del Main— A Olímpia i a…

És el representant més destacat de l’escola d’escultura d’Argos al començament del segle V aC La força, el moviment, la tensió d’aquesta escola foren orientats per Agelades cap a un major deseiximent i llibertat És autor de nombroses estàtues d’atletes, de cavalls de cursa i d’imatges de déus com el Zeus d’Itomates Sembla que fou el mestre de Policlet, de Miró i també de Fídies

Visqué a Roma, on sembla que feu l’estàtua criselefantina de Zeus per al temple de Metel Es distingí per la innovació del modelatge amb argila i escriví cinc llibres sobre obres d’art

Contràriament a Fídies, realitzà la major part de les obres per encàrrecs de particulars grecs, principalment provinents de l’Àsia Menor i del Peloponès, bé que treballà quasi sempre a Atenes Hom li atribueix més d’una quarantena d’obres, algunes de les quals han pogut ésser reconegudes gràcies a còpies romanes posteriors Dins la seva obra de joventut, l’anomenat Sàtir coper conserva encara en el modelatge una clara influència de Policlet la factura dels seus membres presenta ja un ritme i una sinuositat que caracteritzen la seva obra posterior De marbre i dedicat a Tèspies féu un Eros ,…

Format a l’Escola de Belles Arts d’Estocolm El 1958 es traslladà a Màlaga, on entrà a formar part del Grupo Picasso Dos anys més tard s’installà a Barcelona i prengué part activa en el Cicle d’Art d’Avui, les exposicions MAN i el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró, del qual s’ocupà de les relacions internacionals Exposà el 1964 a la Sala Gaspar La seva escultura, de volums corporis i formes sinuoses, prengué com a model certs elements del Modernisme i de Domènech i Montaner, en concret Exposà regularment a la galeria Pierre d’Estocolm Des del 1972 residí a Sölvesborg, on fou professor a…

Després d’uns quants anys de formació a Roma, s’establí a Anvers, on desplegà un important treball escultòric des de busts de personatges fins a trones, inspirats en el dinamisme i la grandiositat del barroc romà trona de la catedral d’Anvers, trona de l’església de Sinkt Rombaut, a Malines, 1723

El 1477, any que renuncià al dret de ciutadania de Nuremberg, on residía, i s’establí a Cracòvia, on desenvolupà una meritòria activitat En l’estil cracovià, una variant del gòtic bàltic, féu un considerable nombre d’obres Retaule de la Mare de Déu 1489 Kósciól Mariacki, de fusta policromada Tomba de Casimir IV de Polònia 1492 catedral del castell de Wawel, de pedra El 1496 s’establí novament a Nuremberg, ciutat de la qual fou expulsat definitivament el 1525 per motius politicoreligiosos Durant aquest període la seva obra traduí en formes marcadament expressionistes, gairebé barroques, tot el…

La seva activitat es desenvolupà primerament a Castella, i a partir del 1557 a Sevilla, on tingué un lloc destacat en l’anomenada “escola sevillana” La seva obra, influïda per la de Miquel Àngel, a través d’Alonso Berruguete, incideix, però, en el manierisme Cal destacar-ne les escultures per a la catedral de Toledo 1552-53, el retaule major de la catedral de Sevilla 1562, la portalada de l’Hospital de la Sangre 1564, el sepulcre d’Antonio del Corro, a San Vicente de la Barquera 1564, i els retaules de Santa María de Carmona 1565, San Mateo de Lucena 1572 i Santa María de Medina Sidonia 1575

Participà activament en el moviment no objectiu dels constructivistes amb Malevič i amb Tatlin En el seu afany d’organitzar rítmicament l’espai a base de formes dinàmiques i d’una manera impersonal creà una obra de recerca innovadora i d’una gran influència en l’evolució de l’escultura A partir del 1922 es dedicà a les arts aplicades

Continuador de l’escola de Fídies —del qual imità alguns aspectes, com és ara la delicadesa i subtilitat dels plecs de la indumentària—, treballà a Roma estàtua marmòria d’Àrtemis al Palatí, a Epidaure temple d’Asclepi i al mausoleu d’Halicarnàs Excellí, però, en la representació de figures de nereides i de níkai níkē Hom li atribueix l’escultura de Leda i el cigne coneguda a través de moltes còpies, una de les quals als Musei Capitolini de Roma i també una Atena amb l’ègida estrellada