Resultats de la cerca
Es mostren 9831 resultats
Jacques Jansen
Música
Nom pel qual és conegut el baríton francès Jacques Toupin.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es formà en les disciplines de violí i violoncel Posteriorment, hi estudià cant i guanyà el primer premi del conservatori, mentre treballava a la Comédie Française Debutà a l’Òpera Còmica de París el 1941 amb el paper de Pelléas, que enregistrà un any més tard i que cantà ininterrompudament fins els anys vuitanta Més tard cantà al Theater an der Wien 1946 i al Festival Holandès d’Amsterdam 1948 El 1949 debutà al Covent Garden de Londres i al Metropolitan de Nova York Malgrat tot, centrà la seva carrera a França, especialment a l’Òpera Còmica…
Teresa Borràs i Fornell
Música
Compositora i pianista catalana.
Formada al Conservatori de Música del Liceu, estudià piano amb F Molinari i E Cervera Deixebla de C Taltabull en les disciplines d’harmonia, contrapunt i composició, estudià amb Guido Agosti a l’Acadèmia Chigiana de Siena, on també rebé classes de composició de Frazzi Durant tota la vida compaginà la composició, l’ensenyament i els concerts, especialment entre el 1947 i el 1953 Fou professora de piano i guitarra a l’Escola de Música de Manresa, i més tard es traslladà a l’Escola de Música de Mataró Compongué bàsicament obra per a piano, amb influències provinents de l’univers sonor…
Melcior de Ferrer i de Manresa
Música
Compositor català.
Fill dels marquesos de Puerto Nuevo, feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes de Niça, on també estudià orgue, i més tard cursà la carrera de dret a Bolonya Quan retornà a Catalunya, estudià amb Josep Barba, llavors mestre de capella a la parròquia de Santa Maria del Mar Les obres de Melcior de Ferrer foren molt ben acollides a Catalunya en destaca un Stabat Mater iniciat a Roma el 1843 i estrenat el 1848 per la Societat Filharmònica de Barcelona Entre la seva producció, notablement àmplia, hi ha una Messa da Requiem editada a Milà, diversos salms, goigs i dues misses de glòria Compongué l…
Fritz Kreisler
Música
Violinista i compositor austríac.
Estudià violí primer amb el seu pare, músic aficionat, i després continuà al Conservatori de Viena amb J Hellmesberger com a professor de violí i A Bruckner com a professor de teoria Debutà com a violinista a nou anys i quan en tenia deu guanyà un premi de violí al Conservatori de Viena Després estudià a París amb LJ Massart fins el 1887 Realitzà una gira pels Estats Units entre el 1888 i el 1889 i del 1900 al 1901 Després tornà a Viena per tal d’acabar la seva formació musical Serví breument a l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Visqué als Estats Units en 1914-23 i a Berlín en 1924-34…
Franz Theodor Reizenstein
Música
Compositor i pianista britànic d’origen alemany.
Estudià composició amb P Hindemith a Berlín i el 1934, fugint de l’Alemanya nazi, s’establí a Londres, on estudià al Royal College of Music amb R Vaughan Williams Durant els primers anys treballà als ferrocarrils anglesos per tal de guanyar-se la vida Fou professor de piano a la Royal Academy of Music 1958-68 i al Royal Manchester College of Music 1962-68 Oferí concerts en solitari i també com a membre d’un trio que ell mateix creà, tot interpretant obres pròpies, d’autors del segle XIX i de P Hindemith Les seves composicions evolucionaren des d’un llenguatge proper al de Hindemith fins a un…
Einojuhani Rautavaara
Música
Compositor finlandès.
Estudià amb A Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki en el període comprès entre el 1948 i el 1952, i més tard, a partir del 1955, amb V Persichetti a la Juilliard School També estudià al Tanglewood Music Center, on fou alumne de R Sessions i A Copland Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, l’obra musical de Rautavaara es pot dividir en diferents etapes, resultat de l’adhesió a diferents llenguatges musicals, com la música culta russa, el neoclassicisme de P Hindemith i el postserialisme, alguns dels estils presents en les seves composicions Del seu extens catàleg…
Hugo Leichtentritt
Música
Musicòleg, crític musical i compositor alemany.
Estudià arts liberals a la Universitat de Harvard 1889-94 i després prosseguí els seus estudis musicals a París 1894-95 i a la Hochschule für Musik de Berlín 1895-98 Del 1898 al 1901 estudià història de la música, filosofia i estètica a la Universitat de Berlín Dedicat principalment a la docència, impartí classes al Conservatori Scharwenka de Berlín 1901-24 i, a partir del 1933, any en què s’establí als Estats Units, a les universitats de Harvard i de Nova York També fou crític musical de diferents publicacions alemanyes i nord-americanes Destaquen els seus llibres Music, History, and Ideas…
François-Antoine Habeneck
Música
Violinista, director i compositor francès.
Era fill d’un músic alemany amb qui estudià violí abans d’entrar al Conservatori de París Allí estudià amb PMF Baillot, i el 1804 guanyà el primer premi de violí Després de treballar a l’Òpera Còmica i a l’Òpera de París, el 1817 va esdevenir violí principal de l’orquestra d’aquest darrer teatre Del 1821 al 1846 va convertir-se en director d’aquesta agrupació, realitzant moltes estrenes d’òperes de G Rossini, G Meyerbeer i H Berlioz, entre d’altres Durant els últims anys de la seva vida, fou un personatge clau del món musical parisenc fou l’introductor i el més fervent partidari de la música…
Aloys Fuchs
Música
Musicòleg austríac d’origen moravià.
Rebé formació musical en un monestir franciscà d’Opava, Moràvia, on estudià orgue, violoncel i cantà al cor Posteriorment estudià dret i filosofia a la Universitat de Viena El 1829 fou nomenat membre del Consell de la Societat dels Amics de la Música En el camp de la musicologia destacà com a erudit i colleccionista La seva biblioteca conservava documents musicals de gran valor, entre els quals destaquen alguns manuscrits autògrafs de Bach, Händel, Haydn, Gluck, Mozart i Beethoven, i també d’altres compositors italians i alemanys també contenia edicions impreses del segle XVII, tractats…
Ludwig Václav Lachnith
Música
Compositor bohemi.
Fou deixeble del seu pare, amb qui estudià violí, clavicèmbal i trompa El 1768 era al servei del duc de Zweibrücken, el qual, el 1773, li donà permís per a anar a París a interpretar un dels seus concerts per a trompa al Concert Spirituel Sembla que s’hi quedà més temps del previst i que hi estudià amb FA Philidor Durant la Revolució s’exilià de la capital francesa, però hi tornà el 1801 Les obres escèniques són la part més coneguda del seu catàleg, sobretot els pasticcii , com la famosa adaptació de La flauta màgica de WA Mozart, i d’altres en collaboració amb Ch Kalkbrenner També cal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina