Resultats de la cerca

Professor a la Universitat d’Amsterdam des del 1878 fins al 1918, no deixà de fer experiments sobre plantes fins el darrer dia de la seva vida El 1900 redescobrí les lleis de la hibridació formulades per Mendel 35 anys abans Poc temps després exposà, al seu llibre Die Mutationstheorie ‘La teoria de les mutacions’, 1901-03, el resultat de nombroses observacions sobre diferents generacions d’ Oenothera , vegetal d’origen americà Havia descobert la variació brusca de les espècies, i pogué formular una nova teoria de l’evolució basada en les mutacions, teoria que fou desenvolupada en el llibre…

Filla del moblista Francesc Vidal i Jevellí Deixebla de Joan González i Pellicer i d’Arcadi Mas i Fontdevila Completà estudis a París amb Eugène Carrière Autora d’escenes quotidianes, optimistes i lluminoses, evolució modernitzada de l’estil de Mas Féu diversos retrats, especialment femenins i infantils, que recorden el món de Ramon Casas Portà a terme una constant tasca, menys interessant, d’illustradora de contes i narracions en la revista Feminal entre el 1908 i el 1915 Quadre retrat de la seva germana de Lluïsa Vidal i Puig © Fototecacat És representada al Museu d’Art Modern de Barcelona…

Contemporani de Vivaldi, es troba en la mateixa línia d’evolució instrumental que aquest Escriví moltes obres una cinquantena d’òperes de les quals no ens n'ha arribat cap de sencera, sonates, balletti, concerts, simfonies en les quals, Sinfonie e quattro , introdueix el minuet, amb trio, entre el moviment lent i el final Bach apreciava la seva música i fins n'agafà alguns temes per a fugues Aviat, però, la seva obra fou oblidada, fins que al s XX ha tornat a ésser objecte d’un interès creixent, especialment els seus Concerti grossi i el popular Adagio , que de fet és una obra creada pel…

Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1972 Professor de la Universitat de Barcelona des del 1972, s’hi doctorà el 1976 amb la tesi El paper de Barcelona en la formació i en l’ordenació del territori de Catalunya Collaborà amb Pau Vila en un estudi sobre Barcelona Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps 1974 S’interessà en nombrosos aspectes de la geografia de Catalunya Fires i mercats a Catalunya 1978 El Lluçanès, evolució entre 1950 i 1970 1975, i especialment en l’organització del territori, camp en què publicà, en collaboració amb J Clusa, L’organització territorial…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares Considerada la més important de les cítares xineses, consta d’una caixa rectangular amb la tapa harmònica de forma lleugerament convexa El model tradicional té setze cordes de fils de seda actualment de metall, les quals s’afinen per mitjà d’uns petits ponts mòbils individuals Es toca pinçant les cordes amb les ungles d’una mà mentre els dits de l’altra, variant la pressió sobre les cordes, produeixen certs tipus d’ornaments vibrato i d’altres L’evolució i la modernització d’aquest instrument han millorat notablement…

L’arbre de la vida Arbre filogenètic dibuixat per Charles R Darwin en una llibreta de notes Transmutation of species ‘La transmutació de les espècies’, 1837-38 Cambridge University Library Parlar de la vida és parlar, sobretot, de diversitat Una de les particularitats que caracteritza més bé la Terra és l’extraordinària varietat d’éssers vius que exhibeix, els quals són presents, adaptats en forma d’espècies concretes, en tots els ambients, àdhuc en els més extrems, des del sòl antàrtic fins a les bullents surgències termals submarines, i des de les capes altes de la troposfera fins a…

Els anys setanta inicià treballs de prospecció, vinculat a l’Associació Arqueològica de Girona, fundada i dirigida per Josep Canal , amb el suport d’ Henri de Lumley , de qui Carbonell fou deixeble Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, es doctorà en geologia del Quaternari a la Universitat Pierre et Marie Curie Paris VI 1986 i en geografia i història a la Universitat de Barcelona 1988 Collaborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques , el 1988 s’incorporà com a professor a la Universitat Rovira i Virgili  fins el 1991, delegació de la…

Com a estat concret i esporàdic, i ocasionat per situacions difícils o esdeveniments de fort impacte emocional depressió reactiva o per canvis psicosomàtics de la persona depressió menopàusica o climatèrica , també anomenada involucional , la depressió no suposa res d’anormal ni patològic, i la seva durada no és excessivament llarga En aquest sentit cal distingir-la de la depressió com a estat malaltís, de caràcter psicòtic psicosi, que pot revestir formes neuròtiques neurosi Àdhuc en aquests casos la terapèutica de la depressió és relativament brillant des de la introducció dels fàrmacs…

La teoria de la simbiogènesi és original de Konstantin Mereschkowsky, el qual, en el seu llibre Symbiogenesis and the Origin of Species 1926, proposà que els cloroplasts s’havien originat a partir d’un cianobacteri capturat per un protozou Tanmateix, la gran defensora i teoritzadora de la simbiogènesi fou Lynn Margulis, que en el seu llibre A Acquiring Genomes A Theory of the Origins of Species la considerà una força primària de l’evolució Encara que el nombre d’episodis de simbiogènesi que han deixat la seva empremta en la història evolutiva dels éssers vius és limitat, molts expliquen…

L’activació del sistema del complement provoca efectes com ara la lisi cellular, l’alliberament d’histamina pels mastòcits i per les plaquetes, l’augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis, la contracció dels músculs llisos, la quimiotaxi dels leucòcits i la neutralització de determinats virus A més, el sistema de complement es relaciona amb altres sistemes com els de la coagulació, de la fibrinòlisi o de les cinines, i intervé en la patogènia de diverses malalties immunològiques, com el lupus eritematós sistèmic, l’artritis reumatoide, les glomerulonefritis i l’anèmia hemolítica…