Resultats de la cerca

Al costat de Bernardo Bertolucci ha desenvolupat un to de llum original i suggestiu palès a Il conformista 1970, Last Tango in Paris 1971, La luna 1979, The Sheltering Sky 1989 Interessat pel desenvolupament de les noves tecnologies, ha collaborat amb F F Coppola a One from the Heart 1980 i ha obtingut l’Oscar a la millor fotografia en tres ocasions Apocalypse Now 1979, Reds 1981 i The Last Emperor 1987 Posteriorment ha collaborat amb C Saura Tango , 1998 i Goya en Burdeos , 1999, W Beatty en Bulworth 1998, R Benhadj en Mirka 1999 i A Arau en Picking Up the Pieces 2000

El primer a posar aquest nom a les seves obres fou J Field, que en els seus 18 nocturns per a piano 1813-35 explorà les possibilitats sonores que li oferien les innovacions tècniques de l’instrument La maduresa d’aquest gènere arribà amb els vint-i-un nocturns de Chopin i, posteriorment, comptà amb les valuoses aportacions de R Schumann, F Liszt, G Fauré, F Poulenc, A Skr’abin, etc A més de nocturns per a piano, també se n’han escrit per a diferents formacions instrumentals i vocals, entre els quals els Trois nocturnes , per a orquestra i cor de dones, de C Debussy

L' axioma d’elecció afirma que per a tot conjunt no buit C existeix almenys una funció d’elecció

Situació Un aspecte del cementiri És constituït per sis tombes, en una de les quals encara l’any 1976 hom hi trobà un esquelet F Baltà Aquest cementiri de cistes és situat en un planell dalt un serradet, prop del nucli de Santpedor Long 1°51’40” - Lat 41°46’55” Per arribar-hi cal sortir de Santpedor pel camí dit de Lluçà al cap de mig quilòmetre hom troba l’oratori d’en Lluçà Un cop aquí cal desviar-se a la banda dreta i a pocs metres, enmig d’un bosquet hi ha les sepultures Necròpoli El fossar consisteix en sis tombes, de les quals sols en una hom recuperà l’esquelet en bon…

Vida Cec des de la infància, fou molt valorat al seu temps com un virtuós de la viola de mà Juan Bermudo el cita en la seva Declaración de instrumentos com un dels millors músics de la seva època Estigué al servei de la cort reial de Felip II, com a músic de cambra de la seva tercera esposa, Isabel de Valois La seva obra principal, Libro de música para vihuela intitulado Orphenica lyra , fou impresa a Sevilla el 1554 Hi apareixen recollits exemples de música per a viola de mà sola, per a veu amb acompanyament de viola de mà, per a viola de cinc ordres i per a guitarra renaixentista El llibre…

L’interès per l’explotació minera del seu país durant l’etapa colonial espanyola el decantà cap als estudis històrics i ja el 1897, a vint-i-vuit anys, rebé l’encàrrec del govern peruà d’anar a Europa per tal d’aplegar un corpus documental que havia de resoldre diferents contenciosos amb els països veïns Després de vuit anys de treball, reuní una extensa collecció diplomàtica de més de 30 volums, que el prestigià com a rellevant erudit Del 1914 al 1922 fou director de la Biblioteca Nacional de Lima L’any 1919 fou comissionat novament en viatge d’estudis a Europa El 1927 aparegué Colomb,…

Més exactament, hom parla de funció derivable a l’esquerra o derivable a la dreta en un punt si la funció té derivada a l’esquerra o a la dreta en aquest punt, respectivament Hom diu que una funció és derivable en un punt si hi és derivable a l’esquerra i a la dreta Hom parla també de funcions derivables en un interval obert o tancat f és derivable en l’interval obert a,b si és derivable en tot punt d’ell, i f és derivable en un interval tancat a,b si és derivable en a,b i ho és a la dreta de a i a l’esquerra de b

Estudià al Liceo Musicale de Venècia amb F de Guarnieri violí i M Agostini composició Posteriorment amplià la seva formació amb GF Malipiero composició i H Scherchen direcció Vencedor del Concurs Internacional Henry de Boeuf 1935, dirigí diferents grups instrumentals, orquestres i institucions musicals italians, com ara el Gruppo Strumentale Italiano, l’Orquestra Radiofònica de Milà o el Teatro La Fenice Mentre estigué al capdavant de l’orquestra d’aquest teatre, fou el responsable de l’estrena de nombroses obres escèniques de compositors contemporanis, com per exemple F…

Estudià a Madrid amb Miguel Barrosa i amplià la seva formació a Itàlia amb Carlo Tagliabue Es consagrà el 1961 com a Scarpia en unes memorables funcions de Tosca al Teatro Colón de Buenos Aires Posteriorment, es presentà amb èxit als principals teatres de l’Estat espanyol, com la Zarzuela de Madrid o el Liceu de Barcelona Estrenà obres de F Escudero Zigor , 1968, Ò Esplà El pirata cautivo , 1974 i Manuel Moreno Buendía Fuenteovejuna , 1981, a més de K Penderecki i F Mannino Després d’un parèntesi de deu anys, reaparegué el 1990 especialitzat en el repertori de…

Inicià els estudis de piano de molt jove, i posteriorment fou deixebla de Vlado Perlemuter i de Jean Hubeau al Conservatori de Música de París En acabar la seva formació en aquest centre es dedicà a la investigació musicològica La publicació d’un enregistrament dedicat als estudis per a piano de L Lévy, F Blumenfel’d, M Moszkowski i F Mendelssohn causà un gran impacte entre el gran públic Ha refusat de manera expressa els repertoris més convencionals i ha preferit recuperar i donar a conèixer obres oblidades pels grans intèrprets Ha enregistrat la integral dels…