Resultats de la cerca
Es mostren 28625 resultats
hegemonia cultural
Sociologia
Forma de dominació cultural que permet que les elits socials guanyin influència mitjançant un procés de lideratge moral i intel·lectual que comporta el consentiment i el respecte dels grups subordinats.
El pensador marxista italià Antonio Gramsci alertà del perill de sobrevalorar, com havia fet la tradició marxista, els mecanismes de poder de les classes dominants i de menysprear sistemàticament els de les classes subalternes La noció d’hegemonia és especialment apropiada per a descriure les formes de dominació característiques de les societats complexes que s’exerceixen per mitjà del control de les idees i només, de forma excepcional, mitjançant l’ús de la força i de la repressió
vas
vas de terrissa
© Fototeca.cat
Art
Nom genèric de tot recipient de metall, terrissa, vidre, fusta, etc, de forma variada, amb nanses o sense, destinat a diversos usos, especialment a contenir un líquid.
Al Pròxim Orient, abans de la invenció de la ceràmica, es trobaren els més antics exemplars de pedra A partir del cinquè milleni aC aparegueren, sobretot a Nínive i Susa, peces de terrissa de color marró, negre o blanc sobre color cru o crema, amb motius geomètrics Una peça sumèria important és el vas d’ofrena a Gudea A Mesopotàmia també es treballaren vasos en metalls nobles en són un exemple els de la vaixella d’or de les tombes reials d’Ur Els vasos egipcis més antics foren fets amb diversos materials, com ara ceràmica, basalt, diorita i granit Cap al període de l’Imperi Antic hom utilitzà…
tortell

Tortell de pasta fullada i nata
© Fototeca.cat
Pastisseria
Pastís de pasta fullada o d’una altra massa, en forma d’anella, farcit de nata, de crema, de confitura, de massapà, de cabell d’àngel, etc.
El tortell és un element molt important de la tradició culinària catalana, i apareix en diverses celebracions festives al llarg de l’any Era tradició que el padrí regalés un tortell al seu fillol o fillola En algunes comarques catalanes regalava el tortell quan la criatura acabava de recitar el verset de Nadal --tortell de Reis--, i altres el regalaven per Pasqua, amb la benedicció de la palma El tortell de Rams encara és vigent en alguns indrets de les comarques gironines, tot i que la mona de Pasqua ha anat guanyant popularitat a tot el territori Tortell de pasta de brioix i farcit de…
sertulàrids
Zoologia
Família de cnidaris de l’ordre dels hidroïdeus, amb pòlips inclosos dins una hidroteca, en forma de gobelet o cassó, sempre sèssil i sobre dues fileres, i proveïts d’un opercle d’1 a 4 valves.
El gènere més important, Sertularia sp , forma colònies, més o menys grans, sobre algues Fucus, Laminaria , closques i pedres
en sèrie
Economia
Tecnologia
Forma d’organització i realització del procés de treball que, mitjançant la utilització intensiva de maquinària, té com a resultat l’elaboració de productes (peces, màquines, objectes, etc) idèntics, no diferenciables.
La producció en sèrie, que suposa l’obtenció de grans quantitats d’un mateix producte, comporta la utilització de mà d’obra poc o gens qualificada i la realització del treball en forma de cadena El mètode és caracteritzat per l’elevat grau d’automatització del procés i per la supressió de l’ajustatge i de la rectificació de les peces produïdes, per tal com les peces defectuoses són simplement rebutjades
estrigiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells rapinyaires nocturns, de cap gros, amb les plomes de la cara disposades en forma de discs al voltant dels ulls, que són molt desenvolupats i orientats cap endavant.
Tenen el bec curt, fort i molt ganxut, les ales amples, les potes fortes i quatre dits amb urpa a cada peu S'alimenten d’insectes, rosegadors i petits ocells, els quals, s’empassen sencers, i més tard en vomiten, en forma de boles, les parts no digeribles pèls, ossos, plomes, etc Presenten pavelló auditiu rudimentari L’odre comprèn dues famílies, la dels estrígids i la dels titònids
arbre
Tecnologia
Peça generalment en forma de barra, que, en un mecanisme, transmet a una altra peça (eventualment, transformant-lo) el moviment que li és aplicat.
Tot i que es confonen, arbres i eixos no són la mateixa cosa així mentre als primers se'ls somet a esforços bàsicament de torsió, però també de flexió, els segons només treballen a flexió Els arbres són dels òrgans mecànics comuns a més aparells i que es presenten sota les formes i dimensions més variables Els materials emprats per a llur fabricació varien des de les gemmes o el carbur de tungstè, per a certes aplicacions de mecànica de precisió, fins als superaliatges emprats, per exemple en les turbines Malgrat tot, la forma més usual és la de una barra massissa, de secció circular i,…
adamantà

Adamantà
©
Química
Hidrocarbur policíclic saturat, interessant per la seva estructura rígida i molt simètrica, derivada de la fusió de quatre anells de ciclohexà en forma de sella, sense tensions ni angulars ni conformacionals.
Fa una olor agradable, i la forma esfèrica de la seva molècula fa que es fongui a alta temperatura 268°C però que sublimi fàcilment Es troba en el petroli, d’on pot isolar-se per mitjà d’un complex d’inclusió amb tiourea, i és preparat hidrogenant el diciclopentadiè en endo -trimetilenorbornà i isomeritzant aquest amb bromur d’hidrogen i trifluorur de bor Per atac directe en són obtinguts derivats halogenats i nitrats
martell

Llançament de martell
Esport
Bola metàl·lica unida a un cable de fil d’acer que tanca en forma de nansa, que es llança en les proves d’atletisme (llançament de martell).
El seu pes complet és de 7,265 a 7,285 quilos, amb una llargada total bola i cable d’1,175 a 1,215 m El llançament de martell prové dels antics jocs folklòrics dels pobles celtes a Escòcia i a Irlanda, i forma part del programa olímpic des del 1900 París Hom el practica des de dins d’un cercle de 2,13 m, envoltat d’una gàbia metàllica oberta per un dels costats, com a mesura de protecció per als espectadors L’atleta agafa el martell amb totes dues mans i el fa girar entorn seu, sense moure el cos, per tal d’adquirir l’acceleració necessària perquè amb una volta, amb dues o gairebé sempre amb…
ball rodó
Dansa i ball
Forma de ball col·lectiu en el qual els balladors, formant rodona i agafats de mans, van voltant en un sol sentit o bé alternant tots dos sentits.
Ha estat practicat per gairebé tots els pobles, primitius i civilitzats La sardana n'és un exemple, entre els més evolucionats de tècnica coreogràfica Moltes danses religioses no han estat sinó simples balls rodons, a vegades al voltant d’algun objecte simbòlic El Llibre vermell de Montserrat ha fet arribar, des del s XIV, un testimoniatge de la Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó , i d’un Cant de l’Ave Maria a ball rodó Al Principat, entre la pagesia, han estat molt populars els balls rodons entorn d’un arbre ball de l’arbre, d’un foc la nit de Sant Joan, o d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina