Resultats de la cerca
Es mostren 6933 resultats
línia

línies
Fototeca.cat
Matemàtiques
Conjunt de punts del pla o de l’espai que són la imatge, per una aplicació contínua del conjunt dels nombres reals.
Amb diferents adjectius es descriuen certes característiques sobre les formes de les línies Així, es pot parlar de línia corba , línia trencada , línia recta , línia trigonomètrica , línia de fuga , línia de terra , línia d’horitzó , línia mixta , etc
bitxa
Química
Vareta de fusta que serveix per a escatar els racons i llocs poc accessibles d’escultures, motllures, etc.
És de llargària apropiada, aplanada en un extrem —i a vegades amb diverses formes a la seva punta—, sobre el qual és embolicat un retall de paper de vidre Sol ésser fet pels operaris mateixos que l’empren
Emmanuel Jacquin de Margerie
Geologia
Geòleg i geomorfòleg francès.
Membre de la Société Géologique de France durant 60 anys, és considerat un dels fundador de la geografia física Escriví, entre altres obres, Les formes du terrain 1888, en collaboració amb Gde la Noë, i Le Jura 1936
afectació
Literatura
Ús d’un estil o d’un mètode que no s’adiu amb el tema tractat, de manera que l’escrit es ressent d’exageració o de manca de naturalitat.
El rebuscament de les imatges, la preocupació excessiva pel detall, l’abús de les antítesis, etc, són formes d’aquesta presumpció d’elegància, freqüent en autors dels períodes d’exuberància com els renaixentistes o els barrocs o de decadència
Fernando González
Altres esports de combat
Taekwondista i dirigent esportiu.
Cinturó negre vuitè dan, ocupà el càrrec de director de formes de l’Escola Nacional d’Entrenadors de la Federació Espanyola de Taekwondo FET També fou assessor tècnic de la federació europea ETF i de la federació mundial WTF
Mingan Islands

Vista d’un sector del parc nacional de les Mingan Islands (Quebec)
© Corel / Fototeca.cat
Arxipèlag
Arxipèlag situat a l’E de la província del Quebec (Canadà).
Format per 40 illes i un miler de petits illots i esculls L’arxipèlag, de roca garnítica, fou declarat parc nacional el 1984 per les formes naturals que han adoptat les roques i per les especíes vegetals que hi viuen
campionat
Esport
Conjunt de proves esportives organitzades d’acord amb una reglamentació i una periodicitat convencionals, amb l’objecte de confrontar un grup d’equips o d’esportistes per a determinar-ne els guanyadors i la classificació final dels participants.
Fonamentalment hi ha tres formes de campionats els eliminatoris, en els quals els participants són aparellats per sorteig els campionats per puntuació, en els quals els concursants juguen tots contra tots i els mixts, que combinen els procediments anteriors
Els lacèrtids: sargantanes i llangardaixos
Els lacèrtids són saures petits, que no superen els 75 cm de longitud, de cos és llarg, cap ben definit i cua proporcionalment molt llarga Les potes són sempre ben desenvolupades, amb dits generalment fins No hi ha osteoderms al cos, només al cap Presenten porus femorals a la cara interna de les cuixes, que són, probablement, glàndules relacionades amb la funció reproductora Les escates cefàliques són grosses, especialment a la part superior del cap, les dorsals del tronc són petites i granuliformes, arrodonides, mentre que les ventrals són quadrangulars i grosses, juxtaposades No presenten…
Jaciment d’Olocau de Carraixet (Camp de Túria)
En aquesta localitat del Camp de Túria s’han recollit una sèrie d’exemplars difícils de classificar perquè solen aparèixer molt mal conservats i la seva extracció és complicada, per la qual cosa són incomplets La flora trobada és constituïda principalment per espècies d’ambients de tipus temperat, en què són més freqüents les restes de Fagus pristina, F pliocenica, Alnus prisca i A kefersteinii La presència de diverses espècies del gènere Pinus , formes pròpies d’ambients amb tendència a la sequedat i, generalment, de zones d’una certa altitud, sembla indicar que la conca es…
estromatòlit

Estromatòlits fòssils a la formació rocosa del cràter de Pilbara (Austràlia)
© Earth Remote Sensing Data Analysis Cente
Geologia
Estructura rocosa, de tipus sedimentari orgànic, de litologia calcària i laminada, formada pel creixement de les algues blau verd (cianobacteris), que, en la seva activitat microbiana, faciliten la precipitació de carbonat en capturar i fixar les partícules de CaCO3.
Els cianobacteris són els primers oxigenadors de l’atmosfera i formadors de les zones esculloses, i han mantingut la seva línia evolutiva, és a dir, no s’han extingit des de la seva aparició Pel que a la morfologia dels estromatòlits, és força variable i es presenta en formes columnars, hemisfèriques còniques, alveolades, de bolet o, fins i tot, amb combinacions de formes diferents Quan es presenta en capes planes i parallels es coneix com laminació algal Atesa la seva naturalesa rocallosa presenten un elevat potencial per a la fossilització i la preservació al llarg…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina