Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat
Història
Primer baró de la Roca (1467).
Fill gran de Martí Benet de Torrelles i de Fonollar Fou capità general de l’armada de mar 1467 i capità del Vallès i del Maresme pel príncep de Girona Joan d’Anjou, duc de Calàbria i de Lorena, que, en nom del seu pare, el rei Renat, li concedí el títol de baró de la Roca sobre el seu castell de la Roca del Vallès, amb possessions a la Garriga, Llerona, Corró Jussà i Corró Sobirà, Marata i Palou, però hagué de vendre la jurisdicció del castell i la baronia de Montbui als consellers de Barcelona 1490 El 1474 fou convocat a la guerra del Rosselló contra els francesos
Albert d’Àustria
Història
Fill de l’emperador Maximilià II.
Fou educat a la cort de Felip II, que el féu designar cardenal 1577 i arquebisbe de Toledo 1584 Virrei de Portugal 1587, que defensà contra els anglesos, passà després a governar els Països Baixos 1591, on dirigí les operacions contra els francesos que culminaren amb la conquesta de Calais, Amiens i d’altres ciutats A la Pau de Vervins fou decidit el seu casament —després d’obtinguda la dispensa pontifícia 1599— amb la seva cosina, Isabel Clara Eugènia, filla de Felip II, proclamada sobirana dels Països Baixos catòlics Continuà, doncs, governant, de fet, aquest país, on hagué de…
Aḥmadu Seku
Història
Cap musulmà tekrur.
Fill d’al-Hagg ‘Umar, esdevingué soldà de Ségou el 1862 i, a la mort del seu pare ~1864, cap de l’imperi tekrur del Sudan, que aconseguí de restaurar, a desgrat de les revoltes dels seus germans i dels caps fulbe i bambara, que li eren feudataris Entrà en relacions amb els francesos tractats del 1880 i del 1887, però aquests, comandats per Archinard, declararen obertament la guerra i conqueriren, successivament, Ségou Vosebug i Koniak 1890, Nioro 1891, San i Ajenné 1893, a desgrat que contra ells s’havien unit tots els pobles de la regió Aḥmadu, aleshores, es refugià a la cort…
Daniel Cohn-Bendit
Política
Anarquista francès d’origen alemany.
Líder estudiantil, el 1968 creà un moviment àcrata a la Universitat de Nanterre i fou un dels promotors dels Fets de Maig d’aquell any Expulsat de França, s’installà a Frankfurt, on s’establí de llibreter i es vinculà al moviment ecologista dels Verds El 1984 ingressà a Die Grünen, el partit ecologista alemany, dins del qual s’alineà amb el corrent anomenat realista Detingué diversos càrrecs públics per aquesta formació Des del 1994 és parlamentari el 1994 pels ecologistes alemanys, el 1999 pels francesos i el 2004 novament pels alemanys, i el 2002 fou elegit copresident del…
Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So
Història
Vescomte d’Évol.
Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced Representà un paper important dins el braç nobiliari a les corts catalanes celebrades en els regnats d’Alfons IV i de Joan II Fou, successivament, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà 1458, i governador de Rosselló i de Cerdanya 1460 En esclatar la guerra contra Joan II s’inclinà pel partit reialista, motiu pel qual la generalitat s’apoderà dels seus béns, bé que Joan II l’indemnitzà amb els de Guillem Cadell Vilanova de Banat i Arsègel 1468 Vers el 1470 fou desposseït del vescomtat d’Évol, en ocupar els francesos el…
Henri Cartier-Bresson
Fotografia de Henri Cartier-Bresson , del recl Vive la France! (1969)
© Fototeca.cat
Fotografia
Fotògraf francès.
Collaborà amb els realitzadors cinematogràfics Jean Renoir i Jacques Becker, i realitzà ell mateix el curtmetratge Le Retour 1945, sobre els presoners i els deportats francesos S'especialitzà en el reportatge fotogràfic Tingué un ampli ressò la seva exposició al Museu d’Art Modern de Nova York 1947, en part recollida en el llibre Family of Man Amb Robert Capa i altres fotògrafs fundà l’agència Magnum Photos 1947 Cal esmentar-ne els reculls Les Européens 1955, Photographies de Henri Cartier-Bresson 1963, China 1964 i Vive la France 1969 Fou el primer fotògraf que exposà la seva…
Il Domenichino

Paisatge amb gual (c. 1606), de Domenico Zampieri (Galeria Doria Pamphili, Roma)
© Corel
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Domenico Zampieri.
Es formà al taller del flamenc Calvaert i a l’acadèmia dels Carracci Deixeble i seguidor del corrent estilista d’aquests últims, influí amb el seu estil eclèctic a Roma i a Nàpols Conreà la temàtica religiosa Comunió de sant Jeroni , 1614 i la mitològica Diana , 1621 La seva estima per Rafael es manifestà en els frescs de Sant Lluís dels Francesos de Roma En la seva obra la llum té un paper de primer ordre per a ell és un element expressiu i decoratiu Jugà amb el virtuosisme, però sense deixar-se dominar per ell Influí Poussin en el seu refinament decadent i preciosista
impostació
Música
Forma d’aconseguir la perfecció, energia i puresa de la veu cantada amb la màxima naturalitat i sense esforç, mitjançant la collocació correcta dels òrgans articulatoris respecte a les cavitats de ressonància del tub vocal per a cada so emès per la laringe.
El mot impostació prové de l’italià impostare , que al seu torn deriva de posto , ’lloc, situació precisa' Els francesos ho anomenen pose de voix , i els italians parlen de veu coperta Equival a expressions com cantar amb la màscara i cantar endavant, fent referència a un so dirigit cap a un punt imaginari davant de la cara entre el paladar dur i la rel del nas El cantant ho explica com una sensació de so nasal i nota una concentració d’energia vora l’arcada dentària superior, però no és pas un so de nas sinó més aviat d’obertura i amplitud nasal veu 1
Joan O’Neille i Rossinyol
Literatura catalana
Autor i crític teatral i poeta en llengua castellana.
Com a pintor, i també en l’obra literària, intentà una mesurada adaptació del romanticisme Poesías , 1853 Al seu Tratado de Paisaje 1862, acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 El 1879 elevà a la Diputació Balear una memòria sobre la situació del Teatre Principal de Palma Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al “Museo Balear”, una crítica teatral, musical i plàstica de caràcter eclèctic Dirigí el diari carlí “…
Anna Maria Antigó
Cristianisme
Religiosa clarissa.
Ingressà al monestir de Santa Clara de la Passió a Perpinyà l’any 1621, d’on fou elegida abadessa el 1645 Conquerit el Rosselló pels francesos, el nou governador l’envià a l’exili juntament amb altres dinou religioses seves 1652 Visqué exiliada durant vuit anys al convent de Santa Elisabet de Barcelona retornà a Perpinyà al maig del 1660 a petició de la nova abadessa i amb la intervenció d’Alexandre VII Novament elegida abadessa el 1667, el seu abadiat tingué noves dificultats atès que el monestir s’havia sostret de la jurisdicció dels religiosos de l’observança per sotmetre's a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina