Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
Les micareàcies i les esquamarinàcies
Les micareàcies Hom inclou en aquesta família líquens crustacis, amb algues clorococcals, amb apotecis molt simples, sense marge o amb un excípul rudimentari Els ascs tenen un tolus apical I+ blau, amb un cos axial més clar, i estan envoltats per una gelatina ascal I+ blau Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores són hialines, unicellulars o septades transversalment, sense halo Micarea té els apotecis des del principi convexos i sense marge, i les paràfisis coherents Està mal representada a la regió mediterrània, i viu preferentment sobre fusta en descomposició i altres…
reina de les flors
Botànica
Planta suculenta, afil·la i espinosa, de la família de les cactàcies, de tiges columnars i costades, amb espines agrupades en arèoles tomentoses, situades al llarg de cada costa, i amb flors grosses, solitàries, sèssils i vermelles, que s’obren en fer-se de nit.
Oriünda de Mèxic, és plantada en jardins
llebre

Llebre comuna
Hermann Kalkner (cc-by-nc-2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers rosegadors de l’ordre dels lagomorfs, de la família dels lepòrids, que atenyen de 50 a 70 cm de longitud, amb una cua d’uns 5-8 cm, orelles grosses i amb la punta negra i cos llarg i comprimit lateralment.
Les potes posteriors són adaptades al salt i a la cursa, per la qual cosa són més llargues que les anteriors El pelatge és curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre Habiten a la superfície del sòl i no fan lludrigueres són de costums nocturns i s’alimenten de vegetals La carn de llebre és comestible i molt apreciada la pell és emprada en pelleteria N’hi ha unes 16 espècies, les quals són cosmopolites, llevat de l’Amèrica del Sud i d’una part de l’Àfrica occidental La llebre comuna L europaeus habita a l’Europa central i és corrent als Països Catalans la llebre de les neus o…
menuris
Ornitologia
Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes d’ales poc funcionals, tarsos alts i coberts d’escates còrnies, més grosses a la part anterior que a la posterior, i la siringe com la dels oscins, però només amb dos o tres parells de músculs.
Poden imitar tota mena de sorolls Comprèn dues famílies els menúrids, o ocells-lires , i els atricornítids
espiadimonis

Espiadimonis (Anax imperator)
gihawi (CC BY-NC)
Entomologia
Nom donat a qualsevol insecte odonat de la família dels èsnids, caracteritzats pel fet de presentar el cos gros i robust (sobretot el tòrax), l’abdomen de colors lluents i virolats, els ulls molt grossos i les ales posteriors més grosses que les anteriors.
Són freqüents a les vores d’aigua rius, llacs, basses, etc i als llocs clars i assolellats Els gèneres més importants, Aeschna i Anax , tenen espècies comunes als Països Catalans, com Aeschna grandis i Anax imperator , que és l’espiadimonis europeu més gros de tots
esfagnals
Botànica
Ordre de la classe de les molses, els membres del qual presenten fulletes formades per dos tipus de cèl·lules, unes de verdes, petites i de paret gruixuda, i unes altres de grosses, incolores, mortes i amb porus en llur paret cel·lular, encarregades d’emmagatzemar aigua.
Es caracteritzen també pel protonema laminar i perquè l’entoteci dóna lloc a la columella L’únic gènere és l' esfagne Sphagnum
vimassa
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, d’1 a 2 m d’alçària, amb branques divaricades, amb fulles ovades, curtament cuspidades i de marge ondulat i pelós, amb estípules persistents, grosses i reniformes, i amb aments cilíndrics, que surten abans que les fulles.
Habita llocs torbosos o molt humits, a l’Europa central Als Països Catalans només es fa en torrents de l’estatge subalpí dels Pirineus
uacari
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, infraordre dels platirrins, de la família dels cèbids, d’uns 55 cm de longitud, caracteritzats per la curtedat de la cua (menys de 20 cm), robusts i d’orelles grosses i semblants a les humanes.
Cacajao calvus té el coll i el pit de color castany, i els costats del cap d’un color gris groguenc clar, mentre que Crubicundus és d’un color rogenc intens, amb la part superior del cap coberta de pèls curts i negres C melanocephalus té la part anterior del cos, el cap i les extremitats negres, l’esquena grisa i les cuixes, les natges i una part de la cua castanys, i C roosevelti és negre, llevat de la cara, rosada i coberta parcialment de pèls, curts i blanquinosos Arborícoles, habiten, en petits grups, a la part més alta dels arbres, i no solen baixar a terra Vegetarians, són tímids i…
conillets

Conillets
Johan N (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les escrofulariàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, de tiges erectes, fulles alternes, lanceolades i enteres, subsèssils, flors generalment vermelles o rosades, grosses (de 3 a 4 cm), en llargs raïms terminals, glandulosos, i fruit en càpsula poral.
La corolla, que presenta una bossa nectarífera basal, és dividida en dos llavis i té la gola tancada per una protubèrancia del llavi inferior si hom hi fa pressió lateralment amb els dits, els llavis se separen i la flor pren tot l’aspecte de la boca o morro d’un animal Els conillets es fan als murs, talussos, llocs rocallosos, etc, d’un gran part de l’Europa meridional, especialment a la zona submediterrània Algunes varietats són conreades als jardins
repalassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 60 a 130 cm d’alt, de fulles grosses, amplament ovades i cordades a la base, i de capítols ovoides, amb un involucre de bràctees imbricades, rígides i uncinades, reunits en inflorescències racemoses laxes.
Es fa en vorades de camins, en llocs herbosos, al costat de parets, etc, a tot Europa L’arrel és oficinal, amb virtuts depuratives
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina