Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
gaig blau

Gaig blau
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels coràcids, d’uns 40 cm i amb un plomatge d’un blau verdós pàl·lid.
Presenta el dors de color castany brillant i les ales d’un blau viu, amb els extrems més foscs i les puntes negres És essencialment insectívor i nia a les cavitats dels arbres o en forats a les roques o a les parets Habita a la Mediterrània occidental, gairebé a tota l’Europa oriental i a l’Àsia i és comú al Principat i al País Valencià a l’estiu i passatger a les Illes
Hendrik Milne-Edwards
Biologia
Biòleg flamenc.
Alumne de Cuvier, es dedicà a l’estudi dels invertebrats i féu una llarga i completa investigació sobre la fauna marina que habita les costes franceses Fou professor a París, i és autor d’una Histoire naturelle des crustaces i de Leçons sur la physiologie et l’anatomie comparée de l’homme et des animaux , en 14 volums 1857-81 Hom l’ha considerat un dels fundadors de la fisiologia a França
Talpó de tartera
El talpó de tartera Microtus nivalis és el talpó més gran dels que viuen als Països Catalans Els caràcters que més el diferencien dels altres talpons són la longitud de les vibrisses, en relació segurament amb la seva vida rupícola, i la de la cua, que arriba a ser quasi la meitat o una mica més de la llargada del cos i el cap junts És el que presenta tonalitats de pelatge més clares, generalment de la gamma dels grisos Les mesures corporals són les següents 92-140 mm de cap i cos, 45-74 mm de cua, 17,5-25 mm de peu posterior, 12,5-21 mm d’orella el pes és de 21,5-70 g Javier Andrada És un…
panda

Panda gegant
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels prociònids, que ateny 150 cm de longitud i 150 kg de pes, té el pelatge blanc tacat de negre als ulls, a les orelles, a les potes i en una part de l’abdomen i del tronc.
S'alimenta bàsicament de rotang i habita, com el panda petit, a les selves de bambú del sud de la Xina, Birmània, el Nepal i el Tibet Els darrers esforços del govern xinès han permès un augment del 40% en la població d’ossos panda, que han estat sotmesos a tractaments amb medicaments per tal d’incrementar la còpula i la reproducció Es calcula que en queden 1600 exemplars, si bé continuen estant en gran perill d’extinció
tord

Tord
Gathadair (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 23 cm, que té les parts inferiors de color blanc rossenc i llistades de taques negrenques que tenen forma de punta de sageta, i les superiors de color terrós.
El mascle és molt bon cantaire i hom l’aprecia com a ocell de gàbia Habita a l’Àsia nord-occidental i a tot Europa, llevat del centre i el S de la península Ibèrica i Itàlia, i de les illes mediterrànies És migrador parcial i hiverna al centre i al S d’Europa, a les illes mediterrànies i al NW d’Àfrica És comú a la Catalunya humida, i hivernal a la resta dels Països Catalans
tudó

Tudó
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 40 cm, que és de color gris blavós, amb les parts inferiors més clares i amb reflexos verdosos al coll; té una faixa blanca a cada ala, les rèmiges negrenques, una faixa negrosa a l’extrem de la cua i una taca blanca a cada banda del coll.
Nia als arbres i és migrador parcial, bé que principalment sedentari, amb tendència a desplaçar-se cap al S a l’hivern Habita als boscs i, si no és objecte de caça, als parcs i jardins extensos de tot Europa, llevat de l’extrem septentrional, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica És comú als Països Catalans, i a l’hivern la població sedentària és reforçada pels individus provinents del nord que hi passen l’hivern
reineta
reineta
© Fototeca.cat
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, caracteritzat pel fet de tenir el cos esvelt, d’uns 3-4 cm, potes llargues i primes i els dits acabats en discs adhesius, la qual cosa li permet d’enfilar-se pels arbres amb molta facilitat.
Té la pell llisa i lluent, de color verd viu amb variants possibles, i una línia fosca al llarg de tot el flanc De costums nocturns i grimpadors, habita en llocs humits, a la vora de rierols i estanys, sovint en grups més o menys nombrosos, en indrets de vegetació densa arbustiva a la meitat nord de Catalunya Quan arriba l’època de la reproducció, els mascles fan xiscles eixordadors, que serveixen de reclam per a les femelles
pregadeu
pregadeu
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels màntids, de cos allargat i amb una talla que va dels 45 mm els mascles fins als 75 mm les femelles.
És de color generalment verd, però també pot ésser marró o groguenc té les potes anteriors molt diferenciades amb funció prensora, amb dues rengleres d’espines contraposades amb les quals pot estripar les seves preses De règim diürn, habita els llocs secs i assolellats, on practica amb gran agilitat la cacera d’altres insectes de gran ferocitat, arriba al canibalisme, sobretot en el moment de l’acoblament, durant el qual sovint es menja viu el mascle
gall salvatge

Gall salvatge
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, d’uns 85 cm el mascle i 60 cm la femella.
El mascle és gris, amb les ales castanyes, el pit d’un verd blavós lluent, amb taques blanques a les parts inferiors i a la cua i amb les plomes de sota el bec formant com una barba Pot desplegar la cua fent ventall La femella és de color vermell terrós tacat Habita als boscs de coníferes del nord i l’est d’Europa, a Escòcia i, a la península Ibèrica, a la serralada Cantàbrica i als Pirineus
fumarell carablanc

Fumarell carablanc
© J.J. Harrison
Ornitologia
Fumarell que presenta, a l’estiu, la part superior del cap negra, vorejada d’una banda ampla blanca als costats, i la resta de les parts superiors, de color gris blavós.
Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua el bec i les potes són d’un vermell carminat Habita a les tres quartes parts inferiors de la península Ibèrica i en alguns indrets d’Europa la Camarga, llacs suïssos, etc, i és comú al Principat i el País Valencià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina