Resultats de la cerca

Treballà a la cort d’Alfons V d’Aragó, on convergien les influències dels primitius flamencs i de l’escola provençal-borgonyona Fou influït també pel mestre valencià Jacomart Són obres seves el políptic de sant Vicent Ferrer església de San Pietro, Nàpols, Sant Jeroni i el lleó museu de Capodimonte, Nàpols i Crucifixió collecció Henschel, Nova York Fou mestre d’Antonello da Messina

Enemic de Bizanci, els seus interessos l’acostaren als estats llatins de Grècia fundats pels croats el 1198, el príncep bagràtida Lleó II obtingué de l’emperador romanogermànic Enric VI el títol de rei introduí les institucions feudals Assises d’Antioquia i uní l’església nacional a la Seu romana, de la qual es declarà vassall Final de la ruta comercial que des de l’Índia arribava fins a la Mediterrània a través de Pèrsia i Armènia, durant el segle XII aconseguí una gran prosperitat econòmica La pressió islàmica sobre el veí principat d’Antioquia feu que el rei d’Armènia Haitó I cerqués…

El Sol ressegueix l’eclíptica completament en 12 mesos, i per això els antics consideraren el zodíac dividit en 12 rectangles iguals, coneguts amb el nom de signes del zodíac i anomenats, respectivament, Àries , Taure , Gèmini ,  Càncer , Lleó , Verge , Balança , Escorpió , Sagitari , Capricorn , Aquari i Peixos Cadascuna d’aquestes zones té una longitud de 30°, i el Sol resta al seu interior durant un mes Per conveni, hom considera que el primer signe comença al punt γ, o primer punt d’Àries, i que el Sol comença la seva volta aparent del cel quan passa per aquest punt L’ordre dels restants…

Testificada ja el 874, obtingué l’exempció de Ravenna de Lleó IX ~1050 Pròspera fins al segle XIV, els seus monjos es traslladaren a Ferrara segle XVI L’església 751-874, inspirada en les de Ravenna, amb diverses modificacions ulteriors segles X-XI, ofereix el complex decoratiu més notable de l’època a l’Alta Adriàtica Els frescs de l’església, del refetor i del capítol són del segle XIV

Menà una vida solitària al desert durant quaranta-set anys El seu sepulcre, a Palestina, ja era molt visitat al segle VI La seva pintoresca llegenda mala vida, conversió, solitud a la Transjordània, la llarga cabellera que li servia de vestit, l’amistat amb el lleó, que ajudà a enterrar-la la féu molt popular, i forní temes a la iconografia medieval La seva festa se celebra el 2 d’abril

Durant el setge almoràvit als territoris abbadites, fou enviada a refugiar-se al castell d’Almodóvar, sota la protecció d’Alfons VI de Castella-Lleó Vídua i convertida en amant del monarca castellanolleonès, es batejà, amb el nom d’Isabel Fou mare de l’infant Sanç, mort a Uclés 1108 Els amors de la mora Zaida amb Alfons VI foren un dels temes preferits de la joglaria castellana

Assolí el poder en ésser assassinat el seu germà Muḥammad IV Enfrontat a Alfons XI de Castella-Lleó, ajudat pels benimerins del Marroc, derrotà l’estol castellà a Tarifa 1340, però fou vençut a El Salado 1340 per una coalició de castellans i portuguesos, en la qual també participaren forces de la corona catalanoaragonesa Durant el seu regnat hom construí una bona part de l’Alhambra de Granada

Entre els volums més importants de poemes cal recordar Widmungen ‘Dedicatòries’, 1963, Sensible Wege ‘Camins sensibles’, 1969, Zimmerlautstärke ‘A volum moderat’, 1972 i Brief mit blauem Siegel ‘Carta amb lacre blau’, 1973 En prosa és autor d’unes miniatures sobre l’Alemanya Oriental i Txecoslovàquia, Die wunderbaren Jahre ‘Els anys meravellosos’, 1976 i de contes per a infants, entre els quals Der Löwe Leopold ‘Leopold el Lleó’, 1970

Arribà al Joventut de Badalona 2000-04 procedent del CSP Limoges La temporada 2002-03 fou cedit al CB Valladolid, però acabà la temporada al Lleida Retornà al Joventut i fou subcampió de la Copa del Rei 2004 Posteriorment fitxà pel CB Girona 2004-05, l’Air Avellino 2005-06 d’Itàlia, el CB Lleó 2006-07, el CB Alacant 2007-08 i el CB Valladolid des del 2008

D’origen castellà, fou enginyer ordenador de Lleó i més tard enginyer en cap de muntanyes de Lleida Fundà la revista La Topografía moderna y el Catastro 1894 i dirigí del 1895 al 1897 la Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro Publicà Estudios forestales los montes en sus relaciones con las necesidades de los pueblos 1870-72, un Tratado de topografía moderna 1903-05 i obres didàctiques