Resultats de la cerca

Descendent d’un llinatge de Canals, fou beneficiat de la parròquia de Sant Antoni d’aquesta vila durant mig segle L’any 1728 imprimí a la ciutat de València la seva obra fonamental, Canals ilustrada Historia de las personas venerables, y varones ilustres que ha avido naturales de la Universidad de Canals en el Reyno de Valencia En donar-li aquest títol, es feia ressò del llibre Montesa ilustrada , obra publicada cinquanta anys abans i de la qual segueix el mateix esquema expositiu, si bé el text de Pareja és d’inferior qualitat Més que d’un llibre d’història, però, es tracta d’un intent de…

Vida i obra Especialista en l’estudi de les aigües continentals, també feu aportacions sobre la història del seu aprofitament econòmic i sobre la història de les ciències naturals Aquest interès li provingué del magisteri que exercí sobre ell Celso Arévalo Carretero, catedràtic d’història natural a l’Institut General i Tècnic, quan era estudiant de batxillerat Arévalo havia fundat el 1912 el Laboratori d’Hidrobiologia Espanyola, destinat a convertir-se en el primer centre a tot l’Estat dedicat a la investigació de les aigües continentals Pardo fou un dels alumnes que ajudà Arévalo en les…

Intendent mercantil, fou professor de l’Escola Professional de Comerç d’Alacant i membre corresponent de la Real Academia de la Historia, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Institut d’Estudis Alacantins El 1950 participà en els Jocs Florals d’Alacant amb el seu treball sobre el consolat d’Alacant Entre la seva obra sobre genealogia i heràldica destaquen La provincia de Alicante y sus antiguos partidos judiciales 1974, Toponimia alicantina en la nobiliaria española 1976 i l’edició del manuscrit del 1794 Nobiliario alicantino 1966, del mercedari Agustín Arques Jover…

El 1914 actuà a Carmen , al costat de Concepció Supervia i Mercè Capsir, al Gran Teatre del Liceu Aquell mateix any cantà, també amb Supervia, a Samsó i Dalila Aviat s’especialitzà en papers wagnerians de tenor Siegmund, Parsifal, Tristany, Sigfrid, que cantà al Liceu, al Coliseo dos Recreios de Lisboa, al Teatro Reggio de Torí o al Teatro Real de Madrid El 1918 estrenà La llama , obra pòstuma de José María Usandizaga Enregistrà diversos fragments d’òperes de R Wagner, G Puccini i R Leoncavallo i cantà per darrera vegada al Liceu el 1926, amb unes memorables funcions de Parsifal , al costat…

Pèrit industrial, el 1976 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya , i n’esdevingué membre del consell nacional Tingué un paper destacat els anys de la Transició com a organitzador de les campanyes electorals del partit Entre els anys 1980 i 1990 fou secretari de la Presidència de  Jordi Pujol , càrrec des del qual impulsà viatges oficials del president de la Generalitat als Estats Units, Israel i el Vaticà, entre d’altres Tingué també una aportació rellevant en projectes de repercussió pública, com ara  Televisió de Catalunya , Port Aventura  o les loteries de la Generalitat Després…

Format a les universitats de Barcelona i Tübingen Alemanya, fou professor al Centre d’Estudis Europeus de Harvard i a les universitats de Cincinnati i Washington, però desenvolupà la trajectòria docent i acadèmica a la Universitat de Barcelona 1969-2000, on fou catedràtic de literatura espanyola Donà a conèixer l’obra de Franz Kafka i Elias Canetti, sobre els quals és autor d’estudis, com també sobre Antonio Machado, Pedro Salinas i Benito Pérez Galdós, i mantingué una estreta relació amb l’editor Carles Barral  i amb els poetes Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater i Joan Vinyoli, entre d’…

Estudià al Seminari de Barcelona i fou ordenat el 1961 Fou successivament vicari de Santa Engràcia 1962 i de Sant Pacià 1963, adscrit a Sant Miquel Arcàngel de Santa Coloma de Gramenet Els anys seixanta fou també missioner a la diòcesi de Riobamba, a l’Equador, on el bisbe Leónidas Proaño, el bisbe dels indígenes , l’influí profundament en la dimensió social del sacerdoci Expulsat d’aquest país el 1970 per la seva tasca pastoral, adscrita a la teologia de l’alliberament, el 1970 fundà la parròquia de Sant Ernest a Santa Coloma, de la qual fou nomenat ecònom el 1972 Fou també professor de…

L’any 1960 esdevingué el novè president del Reial Club Tennis Barcelona, en substitució de Carles de Godó Valls Ocupà la presidència fins el 1972, any que fou rellevat per Jordi Soler Cabot

Iniciat al Collegi Sant Ramon de Penyafort, amb el CP Vilafranca debutà a l’OK Lliga Jugà també al CP Flix i novament al CP Vilanova, en el qual es retirà la temporada 2006-07, després de guanyar la Copa de la CERS Fou segon entrenador del Vilanova, i des de la temporada 2008-09, primer entrenador

Membre de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, collaborà en les primeres excavacions arqueològiques submarines a Catalunya i realitzà històriques filmacions submarines per al Museu Arqueològic de Tarragona i la Generalitat de Catalunya Formà equip amb el seu fill Marc en competicions de vídeo submarí d’àmbit estatal i internacional Guanyà el festival d’Antibes 1996 de cinema submarí, sis Campionats de Catalunya, tres d’Espanya i un Mundial 2005 de vídeo submarí Rebé la insígnia d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Tarragona i la medalla…