Resultats de la cerca
Es mostren 3837 resultats
punt de compressió
En un amplificador de potència, mesura del valor màxim de la potència de sortida quan és a prop de la saturació.
Per a obtenir-lo cal representar la potència de sortida en funció de la potència d’entrada, respecte del cas ideal representat per una línia recta, i aleshores hom el defineix per a aquell valor de la potència d’entrada que fa que la potència de sortida sigui 1 dB inferior al valor esperat
cap polític
Història
Càrrec polític posat pel govern al capdavant de les províncies de l’Estat espanyol com a representant màxim del poder executiu.
La denominació, equivalent i predecessora de la de governador civil, sorgí de les corts de Cadis i estigué en vigor en 1813-14, 1820-23 i 1836-49 Fou conegut amb el seu nom castellà, jefe político
bitlles celtes
Bitlles
Joc de bitlles tradicional que consisteix a tombar el màxim nombre de bitlles mitjançant el llançament a distància d’una bola.
Sota aquesta denominació, a causa d’un procés d’esportivització del joc, s’apleguen diverses modalitats de pasabolo tradicionals del nord de la Península Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc i algunes zones de Castella i Lleó, algunes de les quals arribaren a Catalunya amb la immigració dels anys seixanta La Federació Catalana de Bitlles i Bowling incorporà aquesta pràctica el 2004 Un any després es fundaren el Club de Bolo Celta Irmardiñas i el Club de Bolo Celta Vianes, que competiren en l’àmbit estatal fins el 2007 Les dimensions i les característiques de la pista de joc dificultaren…
Hidrologia 2013
Hidrologia
L’any hidrològic 2012-13 Aquest any serà recordat per la riuada de la Garona i de la Noguera Pallaresa del 18 de juny, la qual es va produir per la combinació de la pujada de les temperatures, les pluges abundants i la gran quantitat de neu –inusual per a mitjan juny– que encara romania acumulada a les muntanyes En poca estona, tota l’aigua de pluja i de la neu fosa es va concentrar al fons de la vall de la Garona, que va negar les poblacions d’Arties i de Bossòst, es va endur un pont de vianants a Salardú i va tallar les comunicacions per carretera entre Viella i la frontera francesa La…
Venus

Venus de Melos
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Antiga divinitat itàlica assimilada a la deessa grega Afrodita i venerada com a dea de la bellesa, de l’amor, de la fecunditat i de la natura primaveral.
Hom creu que en època molt primitiva el seu nom no figurava encara en el calendari romà i que, per tant, la seva introducció en el panteó oficial és relativament tardana Així mateix, la seva identificació amb l’Afrodita hellenística fa difícil de saber quina era exactament la seva figura originària Amb tot, bé que el seu culte sembla d’origen ardeatí Laci, tingué els dos primers temples a l’urbs, vora el bosc de Libitana i el Circ Màxim ~295 aC Hi ha qui considera també que el doble culte de Venus-Afrodita procedeix de Sicília i, pròpiament, dels santuaris d’Erice d’ací el nom de Venus…
Teodosi I
Història
Emperador romà (379-395).
Lluità a Britània i a l’Àfrica amb el seu pare el comte Flavi Honori Teodosi En morir aquest executat a Cartagena 376, es retirà a Cauca, fins que Gracià el nomenà august d’Orient 379 i l’envià a lluitar contra els gots a l’Orient i a Illíria S'establí a Tessalònica i després a Constantinoble, reorganitzà l’exèrcit i expulsà els gots de Tràcia després tingué algunes derrotes, però finalment aconseguí de dominar-los i fer la pau una part dels gots s’establí al S del Danubi, mentre que d’altres passaren a formar part de l’exèrcit imperial com a federats Batejat a Tessalònica 380, feu tancar els…
illes Salomó
Arxipèlag
Arxipèlag de la Melanèsia, al Pacífic sud-occidental, format per una doble alineació NW-SE.
Les illes principals són Bougainville, Lauru Choiseul, Bogotu Santa Isabel, Mala Malaita, Guadalcanal, Makira San Cristobal, Buka i New Georgia 39061 km 2 Totes pertanyen a l’estat de Salomó , excepte Buka i Bougainville, que amb altres illes menors formen una regió autònoma de Papua Nova Guinea La majoria d’illes són d’origen volcànic i molt muntanyoses 2440 m a Guadalcanal, algunes de les petites són corallines Hi ha volcans actius Balbi 2743 m i Bagana 1999 m a Bougainville Clima equatorial amb escassa oscillació tèrmica estacional i molt humit, amb el màxim de…
pantà d’Oliana
El pantà d’Oliana
© Fototeca.cat
Embassament construït per les Forces Hidroelèctriques del Segre aprofitant el grau d’Oliana, aigües amunt del Castell, on el Segre, després de recórrer, des de Coll de Nargó, 12 km acongostat, aportava un cabal mitjà de 30 m 3
/s.
El salt, amb una potència installada de 37 800 kW, produeix en anys normals 100 milions de kWh L’altra finalitat, de regular els cabals riu avall evitant les inundacions i assegurant els regatges estiuencs dels canals d’Urgell, s’ha aconseguit des del 1959 amb el pantà que nega els congosts i arriba prop de Coll de Nargó, amb 101,1 hm 3 de capacitat Aquest cabal, insuficient per a abastir els requeriments de reg del canal d’Urgell, ha estat reforçat amb la construcció del pantà de Rialb 1992-99, situat en el tram immediatament inferior del Segre En el seu màxim nivell, les aigües d’aquest…
riera de Mogent
Riera
Curs d’aigua del Sistema Mediterrani Català que s’uneix al Congost abans de Montmeló i forma el Besòs
.
Neix a la Serralada de Marina, al vessant vallesà de la Serra del Corredor, a uns 600 m alt En arribar a la depressió del Vallès, al terme de Llinars, canvia l’orientació SSE-NNW per l’ENE-WSW deixa a la dreta Llinars i a l’esquerra la Roca, Vilanova de la Roca i Montornès abans del seu aiguabarreig Els seus afluents més importants són les rieres de Vilamajor i de Cànoves o Vallforners, ambdues per la dreta per l’esquerra la conca és estreta, per tal com segueix de prop la falla que separa la depressió de la Serralada De règim pluvial, té un màxim de febrer a la Roca És aprofitat…
Arno

El riu Arno al seu pas per la ciutat de Florència
© Irene Toro
Riu
Riu de la Toscana, Itàlia (245 km de longitud; 8250 km2 de conca).
El seu règim és nivopluvial amb un màxim a la primavera i un altre a la tardor Neix al Monte Falterona, flueix en direcció N-S drenant el Casentino, i entra al pla d’Arezzo, on pren la direcció E-W i s’encaixa en la vall de Valdarno, en direcció N-NW, entre el Pratomagno i els Monti di Chianti Presa la direcció E-W, passa per Florència i rep el Greve i l’Elsa per l’esquerra, i l’Ombrone per la dreta A Pontedera rep l’Era, i el seu curs es fa navegable, en entrar en una plana alluvial, on es troba Pisa Desemboca a la mar Lígur, vora la població de Marina di Pisa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina