Resultats de la cerca
Es mostren 1170 resultats
Oreneta de ribera
Àrea de nidificació de l’oreneta de ribera Riparia riparia als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Ocell estival i nidificador molt localitzat als Països Catalans En migració pot ser observat pràcticament arreu A Catalunya existeixen alguns nuclis reproductors a les conques del Segre, l’Ebre, el Fluvià, la Tordera, el Gaià i el Francolí Al País Valencià hi ha també nuclis reproductors a les conques del Túria, el Xúquer, el riu de Gorgos, el Vinalopó i, molt possiblement, en algún altre que no apareix reflectit en el seu mapa de distribució A les Balears s’observa…
Alosa
Present durant tot l’any al territori estudiat, la població reproductora és principalment sedentària i es distribueix pels Pirineus, la regió oriental humida catalana, les parts més altes de la Serralada Prelitoral, el Sistema Ibèric i les muntanyes bètiques del migjorn valencià A la terra baixa és molt més escassa, i nia localment a les planes litorals des del Rosselló fins a l’Empordà, el Baix Llobregat i el delta de l’Ebre A l’hivern, la població indígena es veu augmentada per una gran quantitat d’aloses que arriben del centre i el N d’Europa, i és aleshores un ocell molt estès i comú a…
Puput
La puput Upupa epops és un dels nostres ocells més entranyables, el cant del qual, conegut de tothom, se sent des de llargues distàncies La seva imatge també ens és coneguda, pel fet que és un ocell que es deixa acostar fàcilment Els individus, siguin mascles o femelles, tenen el dors bru-rosat, un ratllat blanc i negre a les ales i la cua, el bec llarg i corbat i, sobretot, una cresta molt característica La puput nia als forats dels arbres, parets, edificis vells i roques A les fotografies, preses al Vallès Occidental, s’aprecia el tipus de niu i d’aliment que l’adult porta als petits…
Màrius Sampere i Passarell

Màrius Sampere i Passarell
CCMA
Literatura catalana
Poeta.
Autodidacte, treballà en publicitat i fotografia fins a la fi dels anys setanta, que es dedicà a l’assessoria i la normalització lingüístiques a l’Administració catalana Els anys cinquanta començà a escriure poesia en català i estudià també solfeig, piano i contrapunt, coneixements que li serviren per a compondre música i lletres per al grup Estrop 1963-67 El seu primer recull en català, L’home i el límit no publicat fins el 1968, li valgué el premi Carles Riba del 1963 Els anys següents fou un assidu participant als Jocs Florals, i el 1972 fou nomenat mestre en gai saber…
,
Montserrat Roig i Fransitorra
Montserrat Roig i Fransitorra
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora.
Fou alumna de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, la qual cosa li permeté, de ben jove, entrar en contacte amb els ambients intellectuals i culturals de l’antifranquisme militant Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol 1972-73 Guanyà el premi Víctor Català 1970 amb Molta roba i poc sabó 1971, on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que reapareix a la novella Ramona, adéu 1972, inici d’una trilogia que abasta El temps de les cireres 1977, premi Sant Jordi 1976 i L’ hora violeta…
, ,
Pere Aldavert i Martorell
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Es doctorà en ciències Fou un dels més entusiastes impulsors del moviment catalanista durant el darrer quart del segle XIX Amic i collaborador d’Àngel Guimerà en diverses empreses patriòtiques, a vint anys participà en la creació de La Jove Catalunya 1870, i collaborà en el setmanari La Gramalla que amb alguns socis d’aquesta entitat —Francesc Matheu, Iu Bosch, Felip de Saleta, Isidre Reventós, Josep Thomàs i Rossend Messeguer— havien fundat 1870 El 1871, amb els mateixos amics i el suport dels membres de La Jove Catalunya, inicià la publicació de la revista quinzenal La Renaixença Des del…
,
zona d’activitat polaritzant
Biologia
Regió localitzada a la part distal posterior de les extremitats en formació dels embrions d’ocell i de mamífer.
La seva funció és emetre senyals moleculars cap a la resta del primordi d’extremitat tot controlant el creixement i la formació de les estructures pròpies de cada tipus d’extremitat
desplegat | desplegada
Heràldica
Dit de l’ocell, principalment l’àguila, amb les ales esteses i dirigides vers el cap de l’escut.
becada
Becada
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, d’uns 35 cm, típic dels boscs humits.
Té el dors i les parts superiors de color castany, i groguenques les inferiors, amb àmplies bandes negres darrere el cap gràcies a aquesta coloració, que es confon amb la del medi, i als seus costums tranquils i poc sorollosos, passa desapercebut al bosc Les becades tenen el bec llarg i molt sensible, capaç de trobar els cucs de què s’alimenten ficant-lo en el sòl humit, i poden agafar els cucs i empassar-se’ls sense treure el bec de terra Habiten als boscs humits europeus, especialment a les rouredes, a les castanyedes i als boscs de ribera, i crien i nien a terra Solitàries i crepusculars,…
el Triangle Austral
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Compàs, l’Escaire, l’Altar, el Gall Dindi i l’Ocell del Paradís.
Conté 32 estels visibles a ull nu, un dels quals és de la segona magnitud i dos són de la tercera L’astre principal, α Trianguli Australi , és un estel de color ataronjat, de magnitud visual 1,88 i que pertany al tipus espectral K5
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina