Resultats de la cerca
Es mostren 38365 resultats
José de Almeida Prado
Música
Nom pel qual és conegut el compositor i pianista brasiler José Antônio Resende de Almeida Prado.
A vuit anys començà classes de piano amb Dinorá de Carvalho A catorze anys estudià harmonia amb Osvaldo Lacerda i composició amb Camargo Guarnieri També estudià a Darmstadt, Alemanya, amb Györgi Ligeti i Lukas Foss, i més tard perfeccionà els seus estudis a París amb Nadia Boulanger i Olivier Messiaen Durant els anys 1973 i 1974 exercí com a director del Conservatori Municipal de Cubatâo, Sâo Paulo, i com a professor de composició a la Universitat Estatal de Campinas 1975-2000, fins a la seva jubilació Pel que fa a les obres més destacables, cal esmentar A Missa da Paz 1965 Os Pequenos…
Jaume Sisa
Jaume Sisa
© CanetRock
Música
Músic i cantant, de nom complet Jaume Sisa i Mestres, conegut pel nom artístic de Sisa.
Després de collaborar amb el Grup de Folk 1968, enregistrà el seu primer disc, L’home dibuixat , que l’acredità com a element original dins l’àmbit de la cançó catalana En contrast amb la tendència políticament compromesa de la Nova Cançó , Sisa fou, amb Pau Riba , el representant principal d’un corrent musical en català molt més marcat pel moviment hippy , l’ underground i el folk-rock que no pas per la cançó francesa o la cançó de protesta En el cas de Sisa, aquestes influències es combinen amb les del surrealisme i les del còmic i la cultura popular, en un estil que ell ha qualificat de “…
,
Alfons Vila i Franquesa
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic i satíric i militant anarquista, més conegut pel pseudònim de Shum.
Anà a Barcelona als catorze anys, on visqué de manera molt precària fent dibuixos pels cafès Els anys 1917-18 anà a París, on es convertí en militant anarquista i adoptà el pseudònim de Shum De retorn a Barcelona, esdevingué molt pròxim o en formà part dels escamots enfrontats a la policia i als sindicats lliures durant els anys del pistolerisme El maig del 1921 resultà greument ferit en explotar una bomba que manipulaven uns companys seus, i que li mutilà parcialment les mans Un cop recuperat, fou encausat per l’atemptat fallit contra el general Martínez Anido del mes d’abril Condemnat a…
Renovación Española
Política
Grup polític constituït per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez, conde de Vallellano, etc, a Madrid pel març del 1933.
Al Principat aconseguí l’adhesió de la Peña Blanca Josep Bertran i Güell, Jordi Girona, baró de Viver, Santiago Nadal, Lluís de Foronda, etc i després de la Dreta de Catalunya Fernando Álvarez de la Compa, comte de Fígols, etc L’assumpció de la defensa dels interessos agraris per part de la Lliga en dificultà enormement l’extensió i fora de Barcelona sols tingué una certa presència a Girona, a Terrassa i a Arenys de Mar Pel novembre del 1933 s’alià electoralment amb el Partit Agrari i pel febrer del 1936 obtingué un lloc Santiago Torent dins el Front Català d’Ordre A Mallorca, aparegué…
concordança
Gramàtica
Fenomen pel qual dos o més elements d’una llengua presenten algunes característiques gramaticals comunes.
És, doncs, un fet d’harmonia, d’acord Aquestes característiques comunes poden referir-se, segons quins siguin els elements en relació, al gènere, al nombre o a la persona, i són anomenades accidents gramaticals La concordança es manifesta a través dels morfemes l’adjectiu, per exemple, ha de presentar els morfemes que facin allusió al mateix gènere i al mateix nombre del substantiu que completi homes temorosos El verb ha de portar els morfemes de nombre i de persona que exigeixi el nom que li faci de subjecte tots estudiaven Així doncs, la concordança suposa una interregència entre…
díptic
Cristianisme
Antigament, llista doble de noms (de vivents i de morts) llegida en veu alta pel diaca durant la celebració eucarística.
Aquesta proclamació era feta, segons les tradicions, abans o bé dins de l’anàfora o cànon Desaparegué o restà incorporada al text pronunciat pel sacerdot, llevat d’algunes Esglésies d’Orient, on encara n'hi ha vestigis
Grímsvötn
Imatge de l’erupció del volcà Grímsvötn, dia 24 de maig del 2011, facilitada pel programa d’observació de la Terra de la NASA
©
Llac
Volcà
Sistema lacustre-volcànic d’Islàndia, situat a 1.719 m. d’altitud, al sector occidental del casquet glacial de Vatnajökull.
Sota el llac, cobert de glaç, hi ha la cambra magmàtica del volcà, amb una caldera de 35 km 2 Les erupcions que s’han produït són principalment de tipus subglacial, encara que les pressions que es generen poden provocar fissures al glaç per les quals es produeixen erupcions efusives El 1783, a través de la fissura Laki d’uns 27 km de llarg, tingué lloc l’erupció efusiva més important de la història del volcà s’ejectaren 15 km 3 de lava durant set mesos, juntament amb grans quantitats de diòxid de sulfur i àcid fluorhídric, que danyaren la vegetació de l’illa i provocaren la mort per …
Palerm
La catedral de Monreale, construïda el 1174 pel rei Guillem II de Sicília, a Monreale, població de la província de Palerm, Sicília
© B. Llebaria
soldadura
Soldadura : a) per arc amb protecció gasosa creada pel revestiment; b)per arc en atmosfera de plasma d’hidrogen; c) contínua per resistència elèctrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Unió de dues peces, d’igual o diferent material, mitjançant l’aplicació d’escalfor (sovint fins a la temperatura de fusió de les peces) o, eventualment, de pressió.
En la soldadura, el punt, la línia o la zona d’unió formen un tot homogeni amb les dues zones laterals més pròximes La soldadura permet d’efectuar construccions rígides més lleugeres i més econòmiques, en cost i en temps, que la rebladura Cal distingir la soldadura pròpiament dita, per fusió o per pressió, de l’anomenada falsa soldadura , en la qual la unió no és aconseguida per la fusió del metall, sinó per la interposició d’un altre metall fos La falsa soldadura és anomenada soldadura blana quan el metall interposat és de baix punt de fusió, com és ara l’estany, i, per tant, les parts…
dinàmica
Mapa de les pressions mitjanes al nivell de la mar pel gener i el juliol (en mil·libars) amb la direcció dels vents dominants
© Fototeca.cat
Física
Branca de la mecànica
que estudia els moviments dels cossos en tant que són produïts per l’aplicació de les forces.
Malgrat que sovint hom diferenciï entre dinàmica i estàtica, la separació entre aquestes dues branques de la mecànica no és estricta, puix que, si hom té en compte la hipòtesi de D’Alembert sobre les forces d’inèrcia, la dinàmica pot ésser considerada, des d’un punt de vista formal, com un apartat de l’estàtica En física clàssica, les lleis de la dinàmica tenen un caràcter determinista donades unes condicions inicials que fixen la posició i la velocitat d’un mòbil en un instant determinat, la teoria permet, en principi, la predicció del moviment en el futur i el coneixement de la seva…